La violència obstètrica —que inclou totes aquelles pràctiques que no respecten el cos o les necessitats de les gestants— afecta a més d’un terç de dones embarassades a Espanya. A Catalunya, la Conselleria d’Igualtat i Feminismes ha optat per tornar a posar en valor el paper de les llevadores, en el context de l’ampliació del nombre de centres de naixement. A aquests espais, la gestació i el part segueixen el seu procés natural i les necessitats i preferències de les dones són sempre respectades. 

La secretària de Feminismes, Montse Pineda, ha explicat al Diari de Barcelona que la idea és que al final de la legislatura hi hagi com a mínim vuit centres, un per cada vegueria que hi ha a Catalunya. També es farà una campanya institucional perquè les gestants —nom amb què l’administració es refereix a les persones embarassades, atès que tant poden ser dones, com homes transsexuals o persones que no vulguin definir el seu gènere— tinguin accés a la informació necessària per escollir el part que desitgin. L’última de les mesures, pretén formar als professionals que intervenen en el procés de l’embaràs, part i postpart.

Centres de naixement
Els centres de naixement ofereixen una atenció alternativa a la dels hospitals. La seva manera de treballar prioritza les decisions i les necessitats de la persona gestant, i aposta per un procés fisiològic del part, sense intervencions ni medicació. A diferència dels hospitals, els centres de naixement estan liderats per llevadores, que s’encarreguen de supervisar tot el procés, des de les primeres visites fins a l’alta després del part. “El BOE diu que som les professionals més indicades per fer aquesta feina”, afirma Sara García, matrona referent al centre de naixements de Martorell. Als hospitals, en canvi, els professionals estan organitzats en un sistema jeràrquic on les llevadores no tenen tanta autonomia perquè estan liderades per l’obstetra. 

“Catalunya és al capdavant de la normalització del part”

“Segons la meva experiència, Catalunya està al capdavant de la normalització del part”, explica Sara García. Aquesta normalització té a veure, precisament, amb el part natural que defensen els centres de naixement, i Catalunya ha estat una de les comunitats que més ha confiat en el seu model. El centre de naixements de Martorell, creat el 2017, va ser el primer centre públic de tota Espanya. L’aposta del Govern per aquests centres, feta pública  per la consellera Tània Verge el mes de febrer, ha estat resultat de, per una banda, les polítiques dutes a terme pel Departament de Salut i, per l’altra, la demanda de les persones gestants, que cada vegada reclamen tenir més poder de decisió durant l’embaràs i el part. L’augment de sol·licituds a centres de naixement com el de Martorell, que en dos anys han duplicat el nombre de parts, ho demostra. 

Violència obstètrica
Totes aquelles pràctiques ginecològiques i obstètriques que no respecten les decisions, el cos o les necessitats emocionals de la persona gestant i que sovint dificulten que pugui prendre decisions lliurement i de forma informada són violència obstètrica. De fet, és una forma de violència de gènere reconeguda per l’ONU. En el cas de les gestants migrades, racialitzades, lesbianes, joves o amb diversitat funcional les probabilitats de patir aquest tracte discriminatori augmenten. A la pràctica, es tradueix en què els professionals obstetres facin un abús de la medicalització o que prenguin decisions sobre el cos de la gestant, per exemple. Tot això altera els processos naturals i sovint impacta negativament en la qualitat de vida de les gestants i del nadó.

La violència obstètrica és una forma de violència de gènere reconeguda per l’ONU

En un estudi sobre la violència obstètrica a Espanya realitzat el 2020 per la Universitat Jaume I i l’Hospital do Salnés, el 38% de les participants van assegurar haver estat víctimes d’aquesta violència, mentre que un 83% reconeixia que no se’ls havia demanat consentiment informat en cap moment de l’embaràs, part o postpart. A més, la meitat de dones va explicar que els havia resultat impossible resoldre els dubtes que tenien o verbalitzar les seves pors i preocupacions.  

Cap a un nou model
Davant dels problemes que pot comportar el part als hospitals i de la seva resistència a renovar el model obstètric, els centres de naixement es presenten com una opció alternativa que, fins ara, ha demostrat tenir molt bons resultats. Segons un estudi realitzat el 2021 per la Universitat Ramon Llull a 44 hospitals públics, les dones ateses per llevadores tenen el doble de possibilitats de tenir un part natural, sense intervencions ni complicacions, i d’evitar lesions durant el procés. A més, la satisfacció de les persones gestants és més alta perquè se les té més en compte durant tot el procés, tant en la presa de decisions com a l’hora de respectar les seves preferències. “Això els dona molta més llibertat i les empodera”, assegura Sara García.