En el reportatge "Llibres firmats de color violeta" vam parlar de l’increment en les vendes de llibres escrits per dones que hi ha hagut darrerament. L’escriptora i periodista cultural Gemma Ruiz i Palà ho atribuïa a un potent volum de lectores que estan buscant reconèixer-se en les històries que llegeixen, però també a l’interès de certes editores que estan recollint aquestes ganes i que volen descobrir autores noves.

Una d’aquestes editores és Ester Pujol, directora editorial de l’àrea literària del Grup Enciclopèdia, que ens explica que fa uns 50 anys hi havia menys dones que es dediquessin a escriure perquè s’havien d’ocupar més de les tasques domèstiques i de la cura de les criatures i no tenien tant temps. De fet, comenta que “hi ha moltes dones que s’han posat a escriure un cop els seus fills i filles han sigut adolescents”.

Ester Pujol, directora editorial del Grup Enciclopèdia des de 2018.

“Això també coincideix amb un canvi ideològic, amb uns temes que es posen a l’agenda ara de manera més present”, explica Pujol. I un d’aquests temes és precisament el feminisme, que assenyala que “sempre hi ha sigut, però ara és transversal perquè està en auge”.

L’editora també ens fa notar que no és tan sols el fet que ara hi hagi més dones que escriguin, sinó que hi ha hagut un recanvi generacional. Ens parla d’Irene Solà, Eva Baltasar i Gemma Ruiz i Palà: “Són dones que no deuen arribar als 45 anys. Hi havia unes escriptores més sèniors que no són tan presents a la llista de venuts perquè de tant en tant hi ha la necessitat de sentir noves veus que parlin de coses que ara són actualitat”.

Nati Comas és fundadora i coordinadora de L’Espiral Literària, una associació cultural que, entre altres projectes, té una petita editorial. Segons ella, les dones sovint escriuen sobre temes que els homes no s’atreveixen a tocar: “No es tracta de qui escriu millor, sinó de la valentia de les dones perquè burxen en els llibres”. A més, explica que hi ha molta gent que ja no té ganes de llegir els llibres dels grans autors masculins que et fan sentir malament quan els llegeixes per com parlen de les dones. Per a ella, el plaer de la lectura arriba quan et trobes identificada en els llibres.

Un món de dones dirigit per homes

El sector editorial no s’escapa de la tendència que posa els càrrecs de presa de decisions en mans d’homes. La mateixa Ester Pujol reconeix que ella és una excepció, ara com a directora editorial d’Enciclopèdia i fa uns anys com a directora editorial del Grup 62: “A la part d’edició, correcció, traducció i disseny hi ha moltes més dones. Els homes són més aviat a la part de màrqueting, comptabilitat i finances. A les direccions sempre hi ha més homes, sempre”.

Les dades del Màster en Edició que ofereix la UPF Barcelona School of Management confirmen aquesta major presència de dones en l’ofici de l’edició, ja que del seu alumnat el 75 % són noies i el 25 % són nois, segons han confirmat al Diari de Barcelona.

Nati Comas hi coincideix: “La majoria de gent que llegeix textos de les editorials són dones i estic segura que hi ha dones en llocs de presa de decisions, però segurament moltes han tingut problemes. Encara que hi hagi dones treballant i decidint, si grates una mica acabes trobant un senyor poderós que mana per sobre”.

Tot i que assegura que mai s’ha trobat amb traves en l’àmbit laboral pel fet de ser una dona, Comas pensa que això es deu al fet que són una editorial petita que es mou en un sector molt reduït. Considera que si es moguessin en el gran món editorial, tindrien problemes. “Sóc conscient del món en què vivim. I és que el sector editorial clàssic fa trampes quan diu que els llibres bons són els que es publiquen”, confessa l’editora.

A més, Nati Comas parla d’una responsabilitat que les editores tenen pel que fa a la visibilització de dones escriptores: “Crec que les editores tenim una responsabilitat i els editors tenen un deute que haurien de pagar ja. Per a mi és molt important veure que hi ha editorials que es preocupen de donar veu a les dones”.

Per la seva banda, Ester Pujol compara la tasca de les editores amb la de les llevadores, ja que són les que ajuden a fer néixer els llibres. Ella, però, també és conscient de la responsabilitat de la qual parla Comas, encara que defensa que no es pot publicar una dona pel fet que sigui una dona: “A mi m’agrada publicar dones, i esperonar-les perquè escriguin més, però jo no publico una dona perquè sigui una dona. Jo publico un llibre si m’agrada, si crec que té un possibilitat i si crec que pot interessar”.

El feminisme, ara, ven

Part de la feina de les editorials és pensar si un llibre agradarà o no i buscar els mecanismes per vendre’l. Pujol no dubta a l’hora de confessar-nos que el feminisme, ara mateix, ven: “Ho fa perquè hi ha hagut un moviment que ens ha tret un tel dels ulls. Quan et vas adonant de certes coses penses que potser t’has d’informar més, per veure quines què és normal i què no ho és". La directora editorial d’Enciclopèdia afirma que ara tenim una major necessitat de feminisme: “Jo crec que ara és un moment en què el feminisme ven perquè necessitem saber més”, assegura.

Pujol també reivindica aquelles escriptores que fan feminisme amb llibres que no porten l’etiqueta, però que expliquen el seu entorn, la seva sexualitat i la seva manera de viure de manera desacomplexada, de manera que estan reclamant la plena igualtat.

Qui també pot presumir d’estar fent feminisme és L’Espiral Literària, ja que Comas assegura que han aconseguit trencar el sostre de vidre: “A la nostra editorial, sense cap altra condició més enllà de la qualitat, podem dir que hem publicat la mateixa quantitat o més de dones que d’homes”. Ella garanteix que això és totalment casual, i que va ser una sorpresa quan, per curiositat, van voler comptar quants autors i quantes autores havien publicat i van descobrir aquestes dades.

Igual que Ester Pujol, Comas considera que, avui dia, el feminisme és un dels temes del moment i, per tant, ven molt perquè forma part de la societat actual. “No crec en una literatura ni en res que no tingui un mínim compromís amb la realitat que vivim”, explica. Per tant, defensa que als llibres també s’ha de parlar del feminisme perquè com més gent ho faci, més avançarem.

Les nenes i els contes

Un altre gènere sobre el qual cal posar el focus és la literatura infantil. Parlant-ne, Ester Pujol recalca la importància que les nenes tinguin referents femenins en el camp de la ficció: “Ara s’agafen contes i es busquen històries on les heroïnes siguin dones, perquè tradicionalment les noies sempre són rescatades o són princeses que dormen fins que ve un príncep i els fa un petó”.

Segons l’editora, la literatura i els llibres generen un marc de referència, i si nenes i nens veuen que els herois sempre són homes i que les dones sempre són rescatades, ornamentals i inactives, es tendeix a perpetuar aquest esquema. “Abans no hi havia noies valentes als contes. Ara n’hi ha moltes. I tenen èxit.”, rebla Pujol.