Fa una setmana, la justícia grega va dictaminar organització criminal al partit d’ultradreta Alba Daurada i va condemnar la seva cúpula. El judici, que va començar l’abril del 2015 i que ha creat una gran expectació, ha suposat una sentència històrica per l’antifeixisme. Part de la ciutadania grega, que sempre ha demostrat ser molt activa políticament, va celebrar aquesta estocada contra la ultradreta als carrers d’Atenes.

En plena crisi econòmica, Alba Daurada va veure com creixia la seva influència entre els ciutadans grecs fins arribar a ser la tercera força al Parlament. Tanmateix, l’assassinat del raper vinculat amb l’esquerra Pavlos Fyssas, ara fa sis anys, va marcar el principi del declivi de l’organització. Juntament amb les mesures preses per la Unió Europea per pal·liar la crisi, el partit va veure com anava perdent el suport dels seus simpatitzants.

Magda i Panagiotis Fyssas, pares del raper assassinat, celebren la sentència contra Alba Daurada

Quan la ultradreta creix aprofitant la misèria

La greu crisi econòmica del 2008 va suposar per a Grècia una forta patacada per al seu sistema econòmic i social. Aprofitant aquesta situació d’incertesa, el partit ultradretà Alba Daurada, va agafar força i va guanyar-se la simpatia dels sectors més empobrits de la societat donant-los menjar i oferint-los sostre. Alba Daurada no només era un partit polític, sinó que per a molts era considerat un partit paramilitar, ja que feia servir la violència de manera sistemàtica i organitzada. A Alba Daurada se li vinculen nombroses agressions contra membres el col·lectiu LGTBIQ+ i contra immigrants. La seva influència va ser tan important que el 2012 va establir-se com a tercera força al Parlament grec amb 21 escons.

No va ser fins el 2015, amb la votació en referèndum del Memoràndum, quan la situació econòmica grega va millorar, i Alba Daurada va començar a perdre part del seu electorat. A més, durant aquest període, els principals líders polítics del partit van ser empresonats, cosa que també va afavorir el seu decreixement en la política grega. Segons explica Hibai Arbide al Diari de Barcelona, periodista que va cobrir la manifestació de celebració la setmana passada “aquesta sentència ha significat el final definitiu d’Alba Daurada, però no és la fi de l’extrema dreta ni a Grècia ni a Europa”.

Imatges de la manifestació a Atenes per seguir la sentència

Grècia ha estat des de sempre un país molt implicat políticament i acostumat a les grans manifestacions. És per això que la resposta a aquesta sentència no és una excepció, com tampoc ho va ser l’actuació de la policia, estretament relacionada amb sectors més conservadors del ventall polític grec. Malgrat l’actuació policial, l’ambient va ser festiu i de celebració, ja que “per molta gent aquesta sentència significa viure més tranquils”, tal com assenyala Arbide.

L’altra cara de la moneda

Enmig d’un període clau en la política dels Estats Units per la proximitat d’unes eleccions que marcaran el seu futur, el país es troba en una situació de permanent incertesa entre la pandèmia mundial, el moviment #blacklivesmatter i les constants protestes. En aquest context convuls, el president Donald Trump, a l’últim debat de les presidencials abans que donés positiu per Covid, es va negar a condemnar les organitzacions supremacistes blanques com els Proud Boys. En canvi, no va tenir cap problema per tornar a criminalitzar el moviment ANTIFA, que va titllar de “radical d’extrema esquerra i perillós”. 

Chris Wallace: "Are you willing, tonight, to condemn white supremacists and militia groups and to say that they need to stand down..."

Trump: "Proud Boys, stand back and stand by! But I'll tell you what, somebody's got to do something about antifa and the left." pic.twitter.com/4vrPocKzcu

— Axios (@axios) September 30, 2020

Des de les protestes de #blacklivesmatter del juny, la voluntat del president ha estat il·legalitzar el moviment i considerar-lo organització terrorista. D’aquesta manera, la situació ha desembocat en un país molt polaritzat i amb dos moviments oposats amb cada vegada més suports i que tensen més la situació política i social al país. Creix el moviment ANTIFA, però també creix la resposta oposada de l’administració de Trump. Caldrà esperar al 3 de novembre per veure el resultat de les eleccions.

El dia de la Hispanitat

Com cada any, la polèmica va acompanyar el 12 d’octubre. Per tal de commemorar el dia, Vox va convocar un homenatge a la Hispanitat al monument de Colom. A més de simpatitzants de Vox, també es van sumar a la manifestació grups d’ultradreta neonazis que van fer ostentació de banderes, salutacions i simbologia franquista i falangista. Aquesta situació va provocar força debat a les xarxes socials, on es va criticar fortament la impunitat amb què es van produir aquestes accions.

Acte feixista al monument de Colom a Barcelona. Foto: Lorena Sopena

Aquests fets es produeixen justament quan fa un mes que el govern espanyol va aprovar la nova Llei de Memòria Democràtica, que Vox ha criticat durament. Aquesta nova llei prohibirà l’exaltació i l'apologia de la dictadura i de la Guerra Civil, i responsabilitzarà a l’Estat de les exhumacions de milers de republicans que continuen en cunetes i fosses comunes. És per això que la Fundació Francisco Franco ara és considerada il·legal tot i les queixes dels seus partidaris.

Davant l’auge de l’extrema dreta arreu del món, el moviment antifeixista s’ha mobilitzat per donar resposta i fer front als nous reptes polítics. A Grècia ho han aconseguit amb una sentència que ha marcat un abans i un després i que pot ser un gran precedent per la lluita contra l’extrema dreta. Tal com diu Lluís Caelles, periodista de TV3 que ha cobert la sentència grega, “que s’ataqui al feixisme, de la forma més contundent, és vital per a la societat. I els grecs aquí ens han donat un exemple”.