- entrevistes -
Per Marc Martínez Garriga
Publicat el 29 de novembre 2023

Lluc Crusellas (Santa Eulàlia de Riuprimer, 1996) va ser reconegut l’any passat com a millor xocolater del món al prestigiós concurs World Chocolate Masters (WCM), marcant la diferència gràcies a un elefant de xocolata que donaria la volta al món. Aquest èxit va ser molt celebrat a Catalunya, i especialment a la comarca d’Osona.

Té 27 anys, és molt actiu, molt esportista i ha estat vinculat a diverses associacions durant la seva joventut. En preguntar-li si es considera pastisser o xocolater, contestava “una mica de tot i no gaire de res”. Des de fa uns anys, és el cap de pastisseria de la cadena Pavic i, recentment, ha obert la primera botiga de la seva pròpia marca Eukarya, a la ciutat de Vic. A l’establiment s’hi poden trobar diverses varietats de torrons i rajoles de xocolata, entre d’altres productes deliciosos.

Personalment, ens coneixem del nostre poble, Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona), i vam coincidir durant un temps al Consell de Joventut de Riuprimer poc abans del seu gran èxit. De fet, ens hem trobat aprofitant que exposava alguns dels seus productes a la Fira del Fredeluc, que es celebrava per cinquena vegada al nostre municipi.


Com van els primers dies de la nova botiga a Vic?
Molt bé, ha estat molt intens. És molt gratificant veure que s’hi ha posat molt esforç físic, mental i econòmic, i que la resposta de la gent sigui positiva venint a la botiga i mostrant il·lusió davant el projecte. 

Què vol dir Eukarya? Com va sorgir aquest nom?
Volíem trobar un nom que tingués sentit, que no fos perquè sí. Ve de les cèl·lules eucariotes, que són les que formen la fava del cacau, i això dona un sentit a l’origen d’on comença tot el procés de la xocolata i la seva essència.



Quins altres projectes tens entre mans actualment?
Ara mateix, consolidar aquest de la botiga, que prou gran és, i situar-lo bé. És un projecte molt ambiciós, que té ganes de créixer, fer les coses ben fetes a poc a poc i amb calma. Un objectiu és expandir-lo cap a l’estranger. A banda, segueixo coordinant la cadena de pastisseries Pavic. L’equip ha crescut, anem aprenent a delegar i tothom va agafant més responsabilitats. Aquest procés està sent molt positiu per a tota la gent de l’equip.

Ara ja fa una mica més d’un any que vas guanyar el premi a millor xocolater del món a París. Com recordes aquells dies?
Va ser molt intens i hi havia a darrere una il·lusió brutal de veure que allò havia fet feliç a la gent. Família, amics i tothom estaven alegrats al màxim, amb una felicitat compartida que anava més enllà de la meva victòria individual. Durant uns dies tots ho vam estar disfrutant molt.


“Em sento a casa amb aquella gent que m’estimava abans d’aconseguir tot això”


Molts amics i familiars et van acompanyar al campionat. El teu poble natal, Santa Eulàlia de Riuprimer, es va capgirar totalment quan vas guanyar el premi. Fins a quin punt han sigut rellevants durant tot aquest procés les teves arrels?
Família, amics i poble representen casa. Quan dic casa, vull dir el meu moment de confort, de deixar-me anar i de ser realment jo. Al final, amb aquest projecte de vida, Lluc Crusellas ara és una marca però també és una persona i s’ha de cuidar tot. Encara que amb la marca també senti que soc jo mateix, quan estic amb el meu entorn més proper és quan estic amb màxima confiança, sé que és la gent que m’estima i que hi era abans de guanyar el premi.

(...)
Una cosa que he après és a diferenciar la gent que hi era abans i la que ha arribat després de l’èxit. Encara que ara també hagi aparegut gent molt maca, he vist la cara més lletja de les persones. Per tant, sobretot em sento a casa amb aquella gent que m’estimava abans d’haver aconseguit tot això.

Com és el teu dia a dia després de guanyar el premi? Has hagut de deixar algunes activitats que t’agradés fer regularment?
La intensitat és alta, sobretot per a mi que m’agrada estar al dia de tot (correus, trucades, missatges, feina…). Cada dia a les 6 del matí ja estic donant-ho tot, però estic content d’aquesta intensitat perquè fa que disfruti moltíssim cada dia i em passin moltes coses. Desitjo que aquest nivell d’intensitat professional siguin només dos o tres anys de la meva vida, perquè tinc ganes de poder passar més temps amb els amics i dedicant-me als meus hobbies. 

Et paren molt pel carrer? Com portes el tema de la fama?
No ho sé. Per aquí Osona sí que la gent em coneix més, i més enllà ja és una cosa més puntual. És molt agraït que em parin perquè gairebé sempre és amb actitud positiva, per fer una foto o parlar una mica, i no és agobiant. Crec que en el meu cas és una fama a petita escala. Com deia abans, he vist també una part més dolenta, perquè hi ha gent que mai m’havia dit res i que ara sembla que vulguin ser molt amics meus, però sobretot per temes de marca molta gent es mou per l’interès personal. Tot i així, quan em passen coses d’aquestes penso que ha de ser molt més dur per a un cantant o un futbolista, que pràcticament no poden tenir vida privada.


“Malauradament, en aquest país sembla que no et pots expressar en sentit polític de manera lliure”


Ara que et coneix tanta gent, has de mantenir o amagar algun pensament?
Sí, soc un gran amant de la política. Malauradament, en aquest país sembla que no et pots expressar en sentit polític de manera lliure i intento mantenir aquests temes més en privat. És una pena en tots els sentits, perquè sembla que cap figura pública es pugui expressar sobre política sense aquest aquest fet sigui penalitzat i jutjat per la població. És un error perquè, tant com podem dir que som d’un equip de futbol o d’un altre, també hauríem de poder pronunciar-nos sobre si defensem una idea o una altra. Per tant, sí, realment em sap greu haver-ho hagut d’apartar.

Amb tots aquests canvis, creus que també has canviat la manera de veure la vida?
Sí, perquè veig que l’estic aprofitant en el sentit que m’estan passant moltes coses seguides. La vida és una motxilla que anem omplint d’experiències, i se m’està omplint molt ràpid. No m’agrada descansar ni agafar-me setmanes per relaxar-me. Quan tinc dies lliures no me’ls vull passar al sofà, sinó que vaig a fer alguna cosa o a visitar algun lloc, per aprofitar-ho tot al màxim. M’és igual si em moro jove o gran, només vull fer el possible perquè quan arribi el final pugui pensar que he disfrutat cada moment. 

Durant la teva joventut has tingut una vida associativa molt activa. Com ho recordes? Hi continues lligat d’alguna manera?
Suposo que és aquesta inquietud que em defineix de voler estar sempre fent coses. Intentar no parar quiet i sumar. La veritat és que ho recordo molt positivament perquè quan es fan les coses per il·lusió i sense esperar res a canvi és quan es fan millor i quan són més fàcils. El meu dia a dia d’ara, de moment no em permet dedicar-hi temps. Sí que intentem aportar valor amb l’empresa i, per exemple, ara hem firmat un conveni amb TAC Osona i hem integrat dins el nostre equip quatre persones de Sant Tomàs. Crec que són petites coses que no tenen a veure amb l’associacionisme, però que serveixen sumar a nivell social.


Si no et dediquessis a la pastisseria i la xocolata, què t’hauria agradat fer? Creus que t’hi dedicaràs tota la vida?
M’hauria agradat segurament fer alguna cosa al món de l’esport. M’agraden sobretot els esports individuals i de muntanya. Quan em pregunten si em veig treballant a la xocolateria i la pastisseria tota la vida, dic que m’hi dedicaré fins que em faci il·lusió. Quan perdi il·lusió per la meva feina, tinc clar que ho deixaré, sempre que sigui possible. El ritme que porto actualment és molt alt, i si al final l’he d’abaixar no passa res.

Un dels teus hobbies preferits és el ciclisme. Aquest any, de fet, vas participar a la Titan Desert al Marroc. Com va anar?
No va anar del tot com volia. Empalmava moltes coses, feia molt poc que havia guanyat el concurs, i després d’un any frenètic el cos em va demanar que frenés, fent-me veure que no soc un robot. El tercer dia vaig començar a tenir febre i vaig decidir plegar. És una cosa que tinc pendent, i l’any que ve vull tornar-ho a provar. A nivell de hobby, el ciclisme em serveix molt per desconnectar i és totalment per disfrutar.

 


“Veure els meus pares tan feliços i orgullosos per una cosa que havia aconseguit jo, és el millor regal que pot haver-hi”


Hi ha alguna cosa que canviaries del que has viscut a la teva carrera professional?
No canviaria res, perquè ha estat tot molt positiu. Potser sí que, si tot hagués anat una mica més a poc, tampoc hauria passat res. L’únic que m’ha faltat aquest any és poder disfrutar més de coses que eren molt maques i molt potents, i me n’arribava una altra abans de digerir l’anterior. Tot això és molt positiu perquè ho he disfrutat molt, però potser amb una mica més d’espai ho hauria pogut gaudir encara més.

I per acabar amb actitud positiva, quin és el millor moment que recordes d’aquesta etapa?
El millor moment és el posterior de guanyar el WCM, en veure la felicitat que va generar als amics, a la família i a Osona en general. La gent em deia que el dilluns següent anava a la feina feliç, i tot això a mi em va semblar molt bonic, principalment per la sensació d’haver-ho construït entre tots. Sobretot, veure els meus pares tan feliços i orgullosos d’alguna cosa que havia aconseguit jo, és el millor regal que pot haver-hi.

A partir d’ara, què et proposes fer?
Seguir creixent, vivint experiències i fent créixer encara més la il·lusió de viure, i sobretot compartir-ho amb l’equip i amb la família. Això crec que és el que realment em fa tirar endavant: que l’equip respongui i ho faci amb il·lusió.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —