Dones que alcen la veu per reivindicar-se. Ho fan a través del rap i de les lletres més reals i properes. Són raperes feministes i estan guanyant visibilitat i fent-se espai al sector musical. Tot i que la seva lluita va molt més enllà, dins de l’àmbit musical han de fer front a un sistema que intenta silenciar-les. Tribade i Jazzwoman són exemples de grups de dones raperes feministes amb discursos dirigits a unes generacions assedegades de referents com elles.

Tribade es descriu a la seva biografia en línia com un trio femení de rap format a Barcelona per les MCs Bittah i Masiva Lulla. Neixen darrere de la Barcelona de moda, on encara existeix la que defineixen com "la veritable classe obrera". Les Tribade lluiten contra la precarietat dins d’una societat plena de privilegis masculins i tenen com a objectiu donar veu a realitats silenciades pel sistema.

Jazzwoman és una rapera valenciana que canta amb un estil hip hoper i que té com a discurs fonamental el de la denúncia social de les desigualtats i injustícies que ha viscut de primera mà. Tot des d’una intenció d’emplenar de força a la dona i reivindicar el feminisme.

Conviccions i valors

“Nosaltres som raperes i feministes. Fem música feta per a dones, però no som únicament un grup de rap feminista. Som feministes i anticapitalistes. Creiem que un feminisme que no sigui anticapitalista és contradictori. No desitgem l’explotació ni volem el poder per fer el que ha fet durant segles el patriarcat”, explica al Diari de Barcelona Bittah, una de les components de Tribade. A més a més d’aquesta declaració de ser, el que caracteritza els grups de rap feministes com elles és la força de les seves lletres.

"No desitgem l’explotació ni volem el poder per fer el que ha fet durant segles el patriarcat"

“No s’ha de pensar, s’ha de deixar fluir la inspiració. Cada cançó és una experiència dura que he viscut jo o persones del meu cercle i no hem tingut ningú que ens ajudés o aconsellés”, explica Jazzwoman. I coincideix amb les Tribade que s’inspiren en “vivències quotidianes i reals del dia a dia de dones joves barcelonines, de les emocions pròpies de la nostra generació i també de la reflexió política”. Bittah transmet que les lletres poden sortir “de les entranyes i del cap”. 

La lluita pel reconeixement

Per a cap d’elles ha estat fàcil fer-se un espai al panorama musical. Ser sobre l’escenari és, per a Jazzwoman, sinònim de recuperar la veu que mai li ha estat permesa: “Sempre m’han tallat les ales a l’hora d’expressar-me com vull i dir el que pense, la majoria de gent que tenia al meu costat han sigut molt puristes i classistes i em deixaven sempre mal perquè no tenia la seua forma de pensar i perquè ho qüestionava tot”. Les Tribade expliquen que “costa trobar reconeixement fora de l’àmbit militant o feminista, és a dir, en el panorama del rap, tot i ser raperes i reivindicar-nos com a tal. És com si estigués bé el que fem, però és rap feminista, és una altra cosa”.

"Costa trobar reconeixement fora de l’àmbit militant o feminista. És com si estigués bé el que fem, però és rap feminista, és una altra cosa"

“Como Yo” de Jazzwoman i “Las desheredadas” de Tribade són dues cançons emblemàtiques que aixequen tot el públic a l’uníson amb una energia de companyonia. “És un tema fosc i cru, però l’ambient que es respira és de força i bon rotllo”, explica Bittah sobre “Las desheredadas”. Per a Jazzwoman, l’èxit de “Como Yo” i de les seves cançons es basa en el fet que les dones que les escolten les “interioritzen i les sentixen com si foren parts d’elles”. Aquestes cançons tenen com a base el rap i un estil urbà amb el qual les artistes se senten representades. Si bé, què fa que sigui aquest i no un altre estil el que els permeti expressar-se amb llibertat?

El rap: eina de denúncia

“El rap és la música més democràtica i accessible per a qualsevol jove d’un barri humil. No necessites coneixements específics de música ni grans infraestructures o material per començar a escriure rap”, explica Bittah i continua “el rap és un estil que dona molta llibertat a l’hora d’escriure i que et permet dir moltes coses”. Per a Jazzwoman, el rap és l’estil amb què més “còmoda“ se sent “a l’hora de produir, escriure i expressar 100 % el que vull transmetre, amb cruesa i sense pèls a la llengua. El rap ha sigut la meua psicòloga que qüestiona i reflexiona amb mi”.

"Si tenim el privilegi de l’escenari i el micròfon l’utilitzarem sempre per fer allò que més ens dona la vida: denunciar les injustícies i retornar l’amor als moviments socials"

Tot i les seves lluites i el seu reconeixement en auge, continuen tenint dificultats per fer-se escoltar. “Creiem que, com tot moviment revolucionari, arriba un punt en què el sistema veu l’oportunitat de copsar-ho, fer-lo mainstream i descafeïnar-lo. Aleshores mirem l’auge amb una mica de distància i perspectiva. Les dones porten segles fent música i de cop, se’ns fa cas. Potser perquè ara se’n pot treure crèdit econòmic o polític”, explica Bittah.

I és que des de l’experiència assegura que cal “parlar del fracàs” perquè “si ets una tia ho tens més difícil, i més si tens cert missatge. Sona desolador, però no ho és. Quan les coses es fan amb convenciment i cor, per a les teves col·legues i entorn aleshores arriben”. Per a les Tirbade, cal “fer les coses de cor i per necessitat vital. Entendre que si tenim el privilegi de l’escenari i el micròfon l’utilitzarem sempre per fer allò que més ens dona la vida: denunciar les injustícies i retornar l’amor als moviments socials”.

Referents de joves generacions de dones

I a qui arriben aquestes cantants? Doncs tal com explica Bittah, a un “públic amb un perfil actiu i militant. Són els que aixequen els moviments socials de la nostra ciutat o de les altres on anem”. Les Tribade se senten molt agraïdes perquè “hem rebut molt suport per part del moviment feminista allà on anem. Tenim la sensació que mai fallen, sempre estan allà i en els directes l’ambient que es respira és brutal, de germanor”. Jazzwoman descriu els seguidors com a “persones respectuoses amb un cor pur”. Una essència que corre per les venes de les generacions joves amb ganes de fer-se escoltar.

Totes les seves veus estan deixant petjada a la societat, especialment a la jove. Les Tirbade tenen clar que juguen un paper important perquè “és necessari el feminisme entès d’una manera transversal i tot allò que apropi culturalment el discurs feminista i anticapitalista és una eina potent per començar a crear referents". A més, afegeixen que és important que els joves rebin missatges llunys del materialisme i la misogínia.