'La llum de totes les coses' il·lumina el Grec - Diari de Barcelona
“Millor que l’any passat, que estàvem molt atapeïts”, comenta una parella que acaba de seure, l’un a metre i mig de l’altre. Els espectadors van prenent lloc a les primeres files del Teatre Grec. Encara falta mitja hora perquè comenci l’espectacle però, a causa de les mesures de la Covid-19, l’organització demana al públic que hi sigui abans per tal d’evitar aglomeracions i poder fer passar la gent de forma esglaonada. Mentre es va omplint el teatre, se senten les converses d’aquells que fa estona que són a lloc i que parlen alt perquè les distàncies de seguretat els separen uns quants metres dels amics que els acompanyen. Distàncies que s’agraeixen tenint en compte la xafogor que fa a finals de juliol a Barcelona.
Quan ja és l’hora es fa silenci i entra en Joan Pons amb una tassa a la mà. Es dirigeix a l’esquerra de l’escenari, on hi ha una màquina recreativa amb un cartell de Game Over. Pitja un botó i apareix un cercle de llum al mig de la paret de roca de l’escenari. A continuació entren els músics, també amb tasses a les mans i es col·loquen darrere els seus instruments. Comença a sonar L’energia fosca i, mentre canta amb un fil de veu, el Petit balla i es mou a poc a poc, fent equilibris i arrepenjant-se ara sobre un peu i ara sobre l’altre. El cercle de llum es va expandint mentre sentim “tu tens la llum de totes les coses, energia fosca”, com el seu univers expandint-se per tot el teatre.
De fet, La llum de totes les coses és el nom de l’espectacle dissenyat exclusivament per aquest concert en el marc del Festival Grec. Aquest espectacle es caracteritza pel diàleg entre la música i el llenguatge de les instal·lacions lumíniques creades per David Giribet (Calidos). Durant tot el concert, les llums també ballen i vibren al ritme del pop oníric, adaptant-se a la música. L’hipnòtic ball de colors i formes ens transporta “dins dels núvols” i ens facilita el viatge cap a l’univers metafísic del cantant.
Dels millors directes que he vist en molt temps. @petitdecaleril ahir al Teatre Grec, gràcies! ? @bankrobberbcn @MiniGrec pic.twitter.com/putx58Wer4
— DTarrason ? (@DTarrason) July 27, 2020
Després d’un parell de cançons, Joan Pons es dirigeix al públic: “No puc afirmar que el que està passant estigui passant”. Quan diu això no és només que estigui utilitzant la retòrica habitual de les seves lletres, sinó que realment fa una setmana el concert penjava d’un fil. Dilluns passat tancaven tots els equipaments esportius i culturals a causa dels rebrots de coronavirus, restriccions que van sacsejar tot el món de la cultura. Ada Colau fins i tot va anunciar la cancel·lació de tots els espectacles del Festival Grec. Alhora, el Twitter del Festival anunciava que estaven treballant perquè tirés endavant la programació. Quan ja havíem acceptat que hauríem d’esperar a l’any que ve per tornar al Grec, els espectacles van descancel·lar-se. “De veritat que sou aquí?” continua el cantant mentre el públic riu i l’aplaudeix.
El de Guissona fa un repàs pels temes del seu últim àlbum, però també en toca del disc triangular, com Les lletres no fan les paraules o Com puc saber el que penses; així com alguns dels seus temes anteriors més populars: Amb tot o El plor. Sobre la pandèmia, El Petit assenyala: “Això reforça la nostra teoria del fet que tots som la mateixa forma, tots som un sol ésser i si ens cuidem, cuidem els altres”. Tot seguit comencen a interpretar El cor, com si fos la continuació natural del discurs: “Un camp de blat es mou, sents el vent dins el teu cos? Tu et fons i jo dins teu, som tots dos el mateix tros, el mateix cos”.
El grup deixa pel final el seu últim llançament, Close to me, una versió de la cançó homònima de The Cure publicada durant el confinament. Malgrat haver-la gravat feia temps, van aprofitar la quarantena per mesclar-la i masteritzar-la des de casa. Al videoclip hi veiem Joan Pons en pijama en primer pla, mentre al fons se succeeixen vídeos de tota mena.
Durant el bis també toquen Sento, Som Transparents i Cendres. El concert, que ha anat pujant de volum, acaba amb la imatge del cercle levitant sobre una mà, projectada amb llums a l’escenari, i amb tot el públic aplaudint dempeus.
