El periodista Marc Cerrudo debuta en el món de la novel·la amb Lluny vol dir mai més (Amsterdam), un relat que gira entorn la pèrdua i el fet de fugir. "Fa molts anys que escric relats curts, però vaig notar que, valgui la redundància, se'm quedava una mica curt. Tenia ganes d'aprofundir en els personatges i que les històries tinguessin subtrames", ha dit l'autor en la presentació. El llibre, que va guanyar la 23a edició del Premi Roc Boronat, explica la història d'un noi que "fuig de la culpa i d'ell mateix" en el dia que es compleix un any d'un accident que li va canviar la vida. El relat està narrat de manera coral per diferents personatges, tant animats com inanimats. A partir d'aquest dilluns es pot trobar a les llibreries.

El llibre comença amb un personatge que no té nom ni veu. "En el fons el que estic fent és donar-li part del poder al lector per controlar la història i fer-se-la seva", ha justificat Cerrudo. En aquest sentit, l'absència de nom en el protagonista té una funció narrativa "molt clara", segons el mateix autor, i s'inspira en el llibre El poder de los nombres', d'Ursula K. Le Guin. Així mateix, Cerrudo ha confessat que, en tractar-se del seu primer llibre, volia "guardar-se" algun element que tan sols fos per ell. "Jo sé quin nom té el protagonista", ha dit.

La novel·la gira entorn aquest personatge principal, que té un trauma que desconeix, i transcorre durant un dia sencer en una ciutat desconeguda. La particularitat del relat recau en el fet que aquest personatge no parla i el seu periple per l'entorn urbà s'explica a través d'una diversitat de veus, com la d'una portera, un venedor de cerveses, un senyal de tràfic o una el·lipsi temporal, entre altres. Així mateix, a banda de la trama principal també hi ha "petites novel·les" entrellaçades en cada capítol.

El format de la narració del llibre, segons ha explicat Cerrudo, s'inspira en la idea de Wajdi Mouawad a la novel·la Ànima (Periscopi). "Se'm va quedar clavat per la història en si, però sobretot per la forma en què s'explica", ha assegurat l'autor.

"Diuen que en tots els llibres hi ha una part personal de l'autor, sobretot en el primer", ha dit Cerrudo. En aquest sentit, ha explicat que Lluny vol dir mai més sorgeix arran de la mort de la seva àvia, l'any 2015, mentre ell estava de viatge a Islàndia. "Em vaig trobar en terra de ningú a nivell personal i no ho vaig saber gestionar", ha confessat. És per aquest motiu que va marxar a Londres, pensant que allà amb la distància aconseguiria superar-ho. Allà, però, es va adonar que realment marxar no era la solució. "Quan aquestes coses les portes a dins el que has de fer és un exercici per sanar aquest dol", ha assegurat.

En aquesta línia, l'autor confessa que el protagonista de la novel·la està "turmentat" per una pèrdua i vol fugir d'ell mateix, sense tenir clar on anar. "Per un presoner que s'escapa d'una presó el simple fet d'anar lluny li pot servir, però per una persona que porta la presó per dins, és un intangible i si vas lluny, quan arribes vas trobant horitzons", ha reflexionat Cerrudo.

Tot plegat està explicat amb humor. "Tinc claríssim que explicar-ho des del drama no és la forma. Amb les píndoles d'humor es reforça el missatge", ha assegurat Cerrudo.

Sobre la localització de la novel·la en una ciutat anònima, ha assegurat que és pel fet que ell, nascut a Terrassa, sempre ha viscut en un entorn "eminentment urbanita", en el qual considera que hi ha "molt d'absurd". "Quan et pares a reflexionar, hi ha molt d'absurd en el dia a dia. Això també ho volia reflectir en diferents capítols", ha assegurat. Així mateix, ha explicat que també és una manera de reivindicar que la gran ciutat està "plagada de grans històries en les quals ningú s'hi fixa", com és el cas del que li passa al protagonista.

Text per: Maria Asmarat