La filòloga catalana Lola Pons, catedràtica de la Universitat de Sevilla i guanyadora del XXV Premi Nacional de Periodisme Miguel Delibes, ha defensat aquest divendres el caràcter integrador de les llengües enfront dels qui les utilitzen com a arma llancívola: "Cap llengua hauria d'existir per linxar l'enemic".

La llengua "és un instrument de comunicació i en el moment que deixa d'alçar ponts per aixecar murs, ja no serveix, es converteix en una altra cosa" com un element "per a la construcció d'argumentaris polítics", ha explicat a l'Agència EFE poc després de conèixer el guardó que rebrà a Valladolid el gener vinent.

"Cap llengua hauria d'existir com a excusa per linxar l'enemic", ha resumit en ser preguntada per la polèmica suscitada a Catalunya entorn del mínim de continguts acadèmics que la llei obliga a impartir en llengua espanyola als alumnes d'educació no universitària en aquesta comunitat.

Col·laboradora en diversos mitjans d'informació com la Cadena Ser, El País, Canal Sur Radio i la revista Archiletras, Lola Pons (Barcelona, 1976) ha recordat que la llengua és un vehicle quotidià que transcendeix l'estricte àmbit acadèmic per florir en qualsevol activitat, per la qual cosa la seva adequada ocupació i correcte ús concerneix a tots.

"Qualsevol cosa que hom fa és de tipus lingüístic, tot és llengua i de vegades la societat ens hem deixat portar per la idea equivocada que és una assignatura que només s'ha d'estudiar a les escoles, quan és una eina bàsica d'identitat que ens pot portar a qualsevol lloc", ha reflexionat en aquest punt.

En el cas dels mitjans d'informació i de comunicació, la catedràtica ha atribuït "a la rapidesa informativa" la intrusió de bona part dels neologismes i importació d'estructures gramaticals i sintàctiques foranes que, en la seva opinió, "no es revisen" i obliguen a la recuperació de figures ja desaparegudes.

Lola Pons s'ha referit en concret als traductors, correctors o editors: "En qualsevol empresa que treballa amb paraules ha d'haver-hi responsables dels continguts lingüístics; no ens refiem dels traductors automàtics encara que s'entengui el que diuen".

"Cal recuperar figures com la dels cuidadors de la llengua que van existir en un altre temps" en els mitjans d'informació i de comunicació, ha insistit aquesta catedràtica de Llengua Espanyola, Lingüística i Teoria de la Universitat de Sevilla, on imparteix classes i dirigeix diversos projectes de recerca.

Des de Cadis, on ha pronunciat una conferència per donar suport a la candidatura d'aquesta capital com a seu del X Congrés Internacional de la Llengua Espanyola, Pons ha rebut amb tanta satisfacció com sorpresa la notícia de la seva condició de guanyadora del Premi Nacional de Periodisme Miguel Delibes.

El confinament "ens ha ensenyat a valorar qualsevol detall i en el meu cas, aliena fins a no fa tant al món de la premsa, m'ha ajudat encara més a reconèixer el paper que ha de tenir la llengua com una substància i matèria de la qual s'ha de parlar quotidianament en els mitjans".

"I si a més aquest premi serveix per unir el meu nom al de Miguel Delibes, un dels meus escriptors més admirats, encara em fa sentir més honrada", ha afegit abans de concloure amb una picada d'ullet a les concomitàncies "entre Andalusia i Castella" a través de figures com l'historiador Ramón Carande, "el palentí més andalús", en al·lusió a les dècades en què va ser catedràtic d'Economia Política i Hisenda Pública de la Universitat de Sevilla, i també rector.