Lula, l’incombustible de l’esquerra brasilera: torna per quedar-se?
Per John McAulay
Publicat el 22 de març 2021

Quan semblava que l’escombra del sistema judicial l’apartaria per sempre de la política, Lula da Silva podria recuperar la presidència del Brasil més aviat que tard. I és que, amb 75 anys, l’incombustible exmandatari amb mig segle de carrera política té una certa pressa si vol tornar a ocupar el càrrec.

Fa dues setmanes, un magistrat del Tribunal Suprem del Brasil va decidir que el jutjat que va dictaminar presó per a Lula el 2017 no era competent per fer-ho i va anul·lar així les condemnes que van posar-lo darrere les reixes durant 580 dies. L’exlíder del Partido dos Trabalhadores ('Partit dels Treballadors') recupera així els seus drets polítics -perduts per una llei que prohibeix presentar-se als comicis durant vuit anys si existeix una condemna ferma- i ja pot concórrer a les eleccions. Ara, els seus milions de seguidors esperen ansiosament el moment en què faci l’anunci.

Durant les dues legislatures que va durar la seva presidència entre 2003 i 2010, Lula va transformar un país que portava des del 1964 sense veure un govern d’esquerres. El resultat es va veure ben aviat, beneficiant a amplis sectors de la població brasilera, especialment aquells més empobrits. Així ho corrobora la professora a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i experta en geopolítica llatinoamericana, Georgette Kuri, en declaracions al Diari de Barcelona. “Va disminuir la pobresa i la fam al Brasil, es van veure millors resultats en matèria d’educació i salut i, en general, va augmentar l’expectativa de vida entre la població”, assegura.

Aquests canvis van ser el resultat directe d’unes polítiques governamentals que, segons Kuri, van centrar-se en “posar en marxa un munt de programes assistencials per redistribuir la riquesa”. Entre d’altres, va néixer Bolsa Família, que proporcionava ajuda financera per a les famílies més necessitades, cobrint prop d’un quart de la població el 2011. També es va posar en marxa Zero Fome, amb l’objectiu d’erradicar la fam.

I el Programa d’Acceleració del Creixement va significar una quantiosa inversió per enfortir la infraestructura del país, va crear milers de llocs de treball i va millorar uns serveis públics fins aleshores deficients. No sorprèn, doncs, que quan a Lula li va arribar el moment d’abandonar el Palau d’Alvorada ho fes amb la popularitat pels núvols fregant el 90%, un rècord personal.

Lula i els escàndols de corrupció

Però, tot i això, la imatge que actualment evoca el nom de Lula per a molts no és la del progrés ni les millores que va aconseguir, sinó la dels nombrosos escàndols de corrupció amb què se l’ha relacionat. Tot i que van destapar-se ja durant el seu mandat, va ser un cop fora que va conèixer-se el més sonor.

El 2014 va arrencar l’anomenada Operació Lava Jato, que aviat va involucrar a nombroses empreses —com les constructores Odebrecht i OAS, i la petroliera estatal Petrobras—, a més de desenes de polítics de tots els partits. Entre ells, hi havia el nom de Lula. L’exmandatari va ser condemnat per dues causes diferents, però similars: rebre suborns a canvi de reformes i remodelacions en dues propietats que, suposadament, eren seves. Per aquests fets, va ser declarat culpable de corrupció activa i passiva, així com de blanqueig de diners. Lula entrava a presó l’abril de 2018 amb la incertesa de quant de temps hi passaria.

Ell, però, sempre va mantenir la seva innocència i al·legava que l’empresonament es fonamentava en un entramat de mentides i falsedats per impossibilitar que ocupés de nou el càrrec més important del país. En infinites ocasions va repetir que les acusacions eren una farsa i que tenia la consciència tranquil·la. Encara ara manté aquest posat: en conèixer que recuperava els seus drets polítics, va declarar-se víctima de “la mentida jurídica més gran en 500 anys”.

Kuri també comparteix aquesta perspectiva, i culpa als poders econòmics i neoliberals del país d’“utilitzar el discurs de l’anticorrupció per inculpar a Lula”, aprofitant-se també d’un “marc legal que permet les detencions preventives”, fins i tot si l’investigat no ha estat provat com a culpable. “Ha estat així com Lula va passar més de 500 dies a presó sense cap prova de responsabilitat, i que fins el dia d’avui no s’ha pogut provar”, afirma.

Acusacions falses

Experta en l’anàlisi política del Brasil, Kuri ha seguit el cas de l’expresident durant anys, i garanteix que les acusacions contra ell són “falses i creades”. “Avui ja existeixen prou proves per demostrar que en aquest expedient contra Lula es van alterar testimonis i va haver-hi un seguit d’irregularitats en el procés”. Amb tot, la seva actual absolució confirma el que ella havia defensat des del principi: “Lula sempre ha estat innocent”.

Hi ha raons de pes per prendre aquesta postura com a certa. Amb Lula ja darrere les reixes, van filtrar-se diverses converses privades entre el jutge que l’havia enviat a presó, Sergio Moro, i el fiscal encarregat del cas Lava Jato. Aquests missatges constataven que el magistrat havia orientat les investigacions del fiscal per facilitar les condemnes amb l’objectiu d’impossibilitar que es presentés a les eleccions generals del 2018. “Sergio Moro tenia motius polítics per tirar endavant l’expedient [contra Lula]”, diu Kuri, que considera aquest un clar exemple de “judicialització de la política”. Curiosament, Moro va ser nomenat ministre de Justícia per l’ultradretà Jair Bolsonaro, que va guanyar aquells comicis.

Però aquesta victòria de la dreta brasilera podria no repetir-se l’any vinent, quan es torna a decidir el president del país. És veritat que de moment Lula només ha indicat que no té clar si concorrerà als comicis del 2022, però alhora és evident que el seu calendari no és el d’algú que tingui pensat jubilar-se: l’exmandatari ha explicat que recorrerà el Brasil i parlarà amb els seus seguidors abans d’arribar a una decisió final. Ell i Bolsonaro també s’han llançat atacs verbals aquests darrers dies, anticipant el que podria ser una futura campanya electoral.

Situació política al Brasil

Ara mateix, la situació que es presenta per al Brasil està en l’aire. Els plans de Bolsonaro i dels seus aliats per seguir en el poder podrien veure’s estroncats aviat pel retorn de Lula. Ell, i només ell, segons Kuri, podria situar de nou l’esquerra al capdavant del país. “Té un capital polític impressionant que no pot desaprofitar. Amb el seu lideratge, l’esquerra té garantit, o gairebé garantit, el triomf electoral el 2022”. També creu que, tot i que el Partido dos Trabalhadores ('Partit dels Treballadors') ha perdut molt suport social, aquesta tendència no es manté amb Lula. “És com un líder polític més enllà dels partits”, creu.

Fer fora a Bolsonaro del Palau d’Alvorada suposaria tornar a una etapa de progrés per al Brasil. “Lula apareix com una llum al final del túnel per a la societat brasilera perquè significaria una recuperació gradual dels seus drets socials més fonamentals”, així com una oportunitat de “revertir totes les polítiques neoliberals” que ha vist el país des de la caiguda de la successora escollida per Lula, Dilma Rousseff, que va patir un impeachment el 2016. I en l’esfera internacional també es veurien canvis, creu Kuri. “Podria ser l’oportunitat per al Brasil de reposicionar el seu lideratge regional i de desalinear-se de la dreta i, sobretot, dels Estats Units”.

Fins aleshores, però, queda un llarg camí de més d’un any i mig en el qual Kuri alerta que “poden passar moltes coses en el terreny polític”. Fonamenta aquesta desconfiança en tres moments claus de la història recent del Brasil: l’empresonament de Lula, el procés de destitució de Rousseff —que també considera basat en acusacions falses— i la “nefasta campanya a base de fake news i calumnies” que va portar Bolsonaro a la presidència. “Amb aquests tres fets, la dreta del Brasil demostra que és capaç de qualsevol cosa. I no veig perquè no tornarien a intentar-ho”. L’enrenou polític al Brasil sembla, doncs, no tenir final.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —