No és casualitat que Jon Buckland, el guitarrista de Coldplay, o la cantant de jazz Barbara Hendricks, hagin estudiat Matemàtiques. Ni tampoc que la segona passió d’Albert Einstein fos tocar el violí. Les matemàtiques i la música sempre han tingut una relació molt estreta, però sovint ignorada. 

Ara, l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) engeguen una doble titulació pionera de les dues disciplines amb l’objectiu d’explotar el seu potencial acadèmic i fer compatible el seu estudi. Malgrat que molts alumnes tenen una inclinació natural en els dos camps, les dificultats per compaginar exàmens, assajos i hores d’estudi fan molt difícil el poder graduar-se a les dues carreres.

Una relació inexplorada
Laura Farré Rozada, pianista i matemàtica, és creadora d’un mètode càlcul pioner per memoritzar partitures. "Crec que soc la primera persona que utilitza les matemàtiques pel camp de la interpretació, no en el de la composició", explica Farré, qui -malgrat les traves burocràtiques- va aconseguir compaginar els dos estudis a l’UPC i l’ESMUC pel seu compte.

La novetat que ha aportat Farré rau a aplicar les estratègies que utilitza per resoldre problemes d'enginyeria o matemàtiques a la millora de la memòria musical. Aquest mecanisme li permet tocar repertori del segle XX i XXI –més lliure d'estructura, i per tant, més complex de memoritzar- sense partitura. Un mètode que difon arreu del món fent conferències i que somia que s'acabi aplicant a escoles i conservatoris.

La millora de les habilitats memorístiques permet reduir les hores d’assaig i alhora guanyar més seguretat a l’escenari, amb la consegüent reducció del pànic escènic.
La directora general de l'ESMUC, Núria Sempere, remarca que “el que fa la Laura se'ns apareix com a nou, perquè sempre ha sigut a la inversa: fes molta música que obtindràs molts bons resultats en matemàtiques". La recerca pionera de Farré Rozada és un exemple de les potencialitats per explorar en els dos camps.

Múltiples oficis
El divulgador musical d’èxit a Youtube, Jaime Altozano, que també va estudiar matemàtiques, explica en un dels seus vídeos que el ritme de les cançons es mesura en compassos, a través dels quals es fan divisions, subdivisions i estructures. I això és només un dels múltiples exemples en els quals la música i les matemàtiques s’interrelacionen. 

Més enllà de la interpretació o la composició altres branques dins de la música poden beneficiar-se de l’estudi conjunt de les dues disciplines. Un exemple és el disseny d’instruments, que requereix equacions en derivades parcials: com vibren les cordes o les membranes, quins nodes es creen quan funciona l'instrument. La programació musical, mitjançant seqüenciadors o programes informàtics, també podrien beneficiar-se d'aquesta nova doble titulació.