- entrevistes -
Entrevista Mahmood
Publicat el 05 de març 2021

Alessandro Mahmoud, més conegut com a Mahmood, és un noi milanès, d'orígens sards i egipcis, que va arribar a gairebé totes les ràdios mundials amb una cançó denominada Soldi, després d'haver quedat en segona posició al festival d'Eurovisió 2019. El seu estil és molt particular i les lletres de les cançons són plenes de referències a la seva vida i a experiències viscudes. En alguna ocasió s'ha definit el seu estil com a Morocco-pop: una barreja entre R&B, Hip hop i pop, amb una clara influència de la música àrab.

El Diari de Barcelona ha parlat amb ell sobre el seu nou single, sobre el disc que està preparant, sobre les lletres de les cançons i moltes coses més!


Ja fa gairebé un mes que vas treure Inuyasha. De què parla aquesta cançó?
Aquesta cançó parla de com en una relació de parella una persona intenta tancar la seva part fosca dins d'una espècie de crisàlide, i he fet la comparació amb el personatge d'Inuyasha perquè en l'anime aquest personatge és un mig dimoni que intenta no deixar sortir la seva part dolenta per no ferir els seus companys de viatge. Jo he fet la comparació amb una de les meves relacions passades, perquè llavors jo intentava reprimir una mica els meus sentiments. És com quan estàs enfadat i discuteixes amb la persona que estimes, però a la vegada vols intentar amagar la part dolenta.


A les teves cançons sempre hi ha molt present tot aquest món de la cultura popular, com els videojocs, el món pokémon, l’anime, etc. Quin paper van jugar aquestes coses a la teva infància?
Jo soc molt fan del món anime i de tot el que és japonès. En el cas d'Inuyasha, el primer cop que la vaig veure encara era a l'escola i va ser a la cuina de la casa de la meva mare, perquè allà hi havia una tele petita. Aquesta passió l'he tinguda sempre. També quan era petit i passava l'estiu a Sardenya, feia challenges amb el meu cosí de pokémon amb les Nintendo. Sempre he sigut un gran aficionat a tot aquest món i per això m'agrada ara mesclar, quan puc, la meva vida, les meves històries i les meves emocions, que poso a les lletres de les meves cançons, amb algun detall d'aquest món. Crec que és una cosa que em caracteritza.

Avui actues de nou al festival de Sanremo, com et sents, tenint en compte que allà és on va començar tot, és a dir, la teva carrera com a cantant professional?
Tinc una mica de por, perquè després de dos anys torno a la llotja de l'Ariston i, per a mi, és una emoció molt gran. Espero fer una bona actuació, cantar molt bé. He d’estar relaxat, perquè si no pot ser un desastre total [Riu]. He de concentrar-me, però estic molt content, perquè en aquests dos anys he fet un recorregut que avui em permet ser reconegut en el panorama musical italià, per això estic molt agraït d’aquesta oportunitat de poder tornar a l’Ariston.

*Aquí pots recuperar l'actuació de Mahmood al Festival de Sanremo 2021*

El Festival de Sanremo va ser la porta d’entrada a Eurovisió. D’això també han passat dos anys: com veus ho veus ara?
Tinc el record d’Eurovisió com una experiència increïble, em vaig divertir moltíssim allà. L’any passat estava una mica trist, perquè no es va poder actuar, pel participant italià, Diodato. Tinc moltes ganes de veure-ho de nou en la televisió. I tant de bo tingui l’oportunitat d’anar-hi a actuar, seria increïble.

Entenem que Inuyasha és el primer single d’un nou disc. Què ens pots explicar, del disc?
És una mica top secret i no m’agrada fer espòilers, però el que sí que et puc dir és que el pròxim disc tindrà una única gran temàtica, que ja ha aparegut en la lletra d’una altra cançó anterior. Però no vull anticipar res, perquè l’estic construint nivell a nivell. Per això tampoc no m’agrada dir que Inuyasha és el primer nivell del disc i no una nova cançó, però això ja es veurà després, quan surti el disc.

Quan podrem escoltar aquest nou disc?
Aquest any, això segur, però encara l’estem definint.

Es podrà aconseguir a Espanya?
Jo crec que sí, perquè estic treballant moltíssim amb gent espanyola i també amb artistes espanyols.

Creus que es podrà fer el concert programat a Madrid (el 10 de desembre)?
Jo desitjo sincerament que es puguin fer els concerts a final, però amb aquesta Covid... Mamma mia...

A les teves cançons la religió està molt pressent, per exemple a Moonlight popolare dius “parli della vita tua come fosse scritta sulle pagine del Corano” (parles de la teva vida com si fos escrita a les pàgines de l'Alcorà) i “dalla chiesetta alla Top 10” (de l’església al Top 10). Com és realment la teva relació amb la religió?
Bé, en realitat aquesta referència a la "chiesetta" vol dir una altra cosa, perquè la meva mare, quan jo era petit, treballava a Buccinasco, un lloc a prop de Milà, i allà tenia un bar, que es deia "bar della chiesetta", perquè estava a una rotonda a la meitat del carrer, com una petita església. Jo anava allà cada dia després de l'escola. D'altra banda, jo abans era una persona que anava molt a l'església amb la meva mare. A més, estic batejat i he fet la comunió, però ara diguem que no sóc gaire practicant, perquè tinc el cap en mil altres coses. En resum, soc creient, però no soc practicant.


Un altre tema recurrent a les teves cançons són els diners i el luxe, com a Dorado, en què dius "sueño un Ferrari dorado”. A què es deu? Hi ha alguna mena de crítica al darrere?
En realitat jo els veig com temes diferents. A Soldi parlava de les relacions d’una família i "i soldi” era només el pretext, per això al vídeo tampoc no es veuen diners en cap moment. En canvi, a Dorado dic que somio amb un Ferrari daurat al mig del Caire, però és només un somni i que en realitat fa referència a com he passat l’últim any: fent una gira internacional, la qual cosa a mi em semblava un somni. Però, si t'hi fixes, al final del vídeo de Dorado la cosa més valuosa, per a mi, és el meu collaret de Nefertiti, que és el meu collaret de bateig. Per tant, el significat final és que la cosa més preuada que tenim cadascú de nosaltres són les nostres arrels, d’on venim, d’on és la teva família i els teus amics. Per explicar això, m’agrada agafar com a punt de partida coses com els diners o el Ferrari daurat, res més.


Clar. Alguna vegada t’hauries pogut imaginar que arribaries a on has arribat?
No, mai no m’hauria esperat tot el que ha passat, per a mi estat molt inesperat.

El teu primer disc es diu Gioventù bruciata (joventut cremada) i a alguna altra entrevista ja has explicat que aquest és el nom que té a Itàlia la pel·lícula Rebel Without a Cause de James Dean. Però també et pot fer pensar en la gent jove que ara mateix pot tenir la sensació que la seva joventut està essent cremada per les circumstàncies que estem vivint, com la crisi arran de la Covid i totes les que ja arrossegàvem d’abans...
Tinc moltíssims amics que també fan música i ara no és un bon moment per a ells. Ara mateix, un jove que es vol fer veure al món de la música ho té molt complicat, perquè no hi ha manera de fer vídeos, és molt difícil fer concerts... Jo crec que la pèrdua de la música en directe és una ferida molt gran per als artistes. Fins i tot en el meu cas, perquè fer concerts és la meva part preferida d’aquesta feina, la part en què tens contacte directe amb la gent. Per als artistes joves poder actuar en directe és una de les parts més importants. Ara surt molta música cada dia, però tampoc s’està fent una focalització sobre els artistes desconeguts.

Et preocupa l’augment del racisme, a Itàlia, però també en general?
Doncs sí, és un tema que sento molt a prop, perquè tinc molts amics que lluiten cada dia contra això. A més, crec que encara que sembli una cosa molt normalitzada, l'antiracisme, trobo que hi ha molta gent que no s'adona del racisme, no veu que pot ser un problema, i fa com que no existeix aquesta realitat. En canvi, el podem veure cada dia al carrer. Jo vaig participar també a la manifestació de Black Lives Matter al davant de l'estació de Milano Centrale. I crec que és una cosa que s’ha de reivindicar cada dia, perquè allò que per a mi o per als meus amics és normal, per a molts no és així. Crec que a Itàlia especialment, perquè jo he viatjat a altres llocs i tinc la sensació que a Espanya o a Londres la situació és millor i que hi ha més obertura mental. Crec que a Itàlia encara hem de treballar una mica més. 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —