Malala Yousafzai, activista pels drets educatius de les dones i la guanyadora més jove del premi Nobel de la Pau, va defensar ahir dijous a Glasgow la importància d’una educació amb perspectiva climàtica i de gènere en un acte organitzat pel New York Times en el marc del COP26. Fent referència a l’increment de desastres naturals causat pel canvi climàtic, Yousafzai va remarcar que “milions de noies tenen el risc de perdre la seva educació”. L’activista ha parlat de la seva experiència personal. El 2010, un centenar d’escoles del Pakistan van haver de tancar a causa de les destrosses ocasionades per inundacions.

Malala Yousafzai: “És esperançador que el moviment climàtic estigui liderat per dones joves”

Per a la premi Nobel, però, “és esperançador que el moviment climàtic estigui liderat per dones joves”. Yousafzai feia referència a les dues altres participants de la xerrada, les també activistes Vanessa Nakate i Leah Thomas. El debat a tres es va centrar a explicar com els desastres climàtics es relacionen amb la dificultat que tenen les noies per accedir a l’escola en diversos països del món i en la necessitat de solucions interseccionals que uneixin clima, gènere i sensibilitat cultural.

“Moltes famílies quan s’enfronten als desastres ocasionats pel canvi climàtic, han de decidir quin dels seus fills segueix a l’escola i escullen l’home”,  va explicar Nakate sobre la situació a l’Àfrica. El 2019, l’activista va seguir els passos de Greta Thunberg i va començar el seu propi moviment climàtic a Uganda. L’Àfrica és el continent que més pateix les conseqüències del canvi climàtic en forma de desastres naturals, tot i ser el territori menys contaminant.

Craig Gibson/The New York Times

Segons Nakate, això fa que, després de patir l’impacte d’una catàstrofe natural, moltes noies sentin la responsabilitat de casar-se perquè la seva família rebi els diners del dot i es recuperi econòmicament. “Prefereixen casar-se que veure morir de gana la seva família a causa de les destrosses de la crisi climàtica”, explicava l’activista. “No podem tenir justícia climàtica si més de la meitat de la població del món queda enrere”, va assegurar la ugandesa.

Vanessa Nakate: “Hem de descolonitzar les ments i les solucions climàtiques”

L’activista també va parlar de la urgència de “descolonitzar les ments i les solucions climàtiques”. Nakate ha posat d’exemple alguns plans de reforestació on es fa fora de la seva terra comunitats indígenes. També l’estatunidenca Leah Thomas, fundadora d’Intersectional Environmentalist va destacar la importància d’estudiar la història climàtica amb perspectiva crítica pel que fa a l’ètnia.

Totes tres van coincidir a apuntar que no es parla prou sovint del gènere quan es fa referència a l’emergència climàtica i han assenyalat l’escolarització com a principal eina per combatre-ho. També van demanar més representants joves a les converses climàtiques. “Puc sortir al carrer, fer una vaga o protestar, però no estic a la taula de negociacions”, va sentenciar Nakate.