Malalties
Per Màrius Sin i Clara Tórtola
Publicat el 28 de febrer 2021

“Crec que ets la noia més jove que ha ingressat per ictus en aquest hospital”, li van dir a Laura Trescasas mentre la duien a l’UCI de l’Hospital Clínic de Barcelona, quan va patir un ictus als dinou anys, ara ja en fa dos.

El seu cas va ser concretament peculiar, ja que duia un estil de vida sa: feia esport i no fumava ni bevia. Tampoc va haver-hi cap símptoma previ. “Tenia un examen semestral i anava a fer l’últim repàs. Estava parlant amb la meva germana quan, de sobte, vaig començar a parlar malament i no se m’entenia. Se’m va paralitzar la part esquerra del cos i no la podia moure ni sentir. També se’m va entelar la vista i vaig perdre l’equilibri. Al principi, la meva germana es va pensar que estava fent broma”.


"Vaig començar a parlar malament, se’m va entelar la vista i vaig perdre l’equilibri"


Aquests són alguns dels símptomes més comuns de l’ictus, un accident cerebrovascular que es produeix per l’obstrucció d’un vas sanguini que redueix el flux de sang que va cap al cervell, i que sol ser bastant freqüent en la gent d’edat avançada. Si es dona aquesta situació cal trucar a urgències immediatament. “Jo era conscient de tot el que passava, però no podia intervenir; sentia tot com si fos la veu en off d’una obra de teatre. Sabia que em passava alguna cosa molt dolenta, tot i que no tenia clar què era perquè els joves no sabem el que és això; en tot cas, li passa als nostres avis”.

Afortunadament, casos com els de la Laura no són habituals. “Els casos de malalties neurodegeneratives o accidents cerebrovasculars, en menors de 30 anys, la incidència és molt baixa; és una anomalia”, assegura el doctor Albert Selva O’Callaghan, interí de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

Explica que el primer en què cal fixar-se quan es presenta una persona menor de 30 anys amb una malaltia no esperada són els factors genètics i els externs. Cal veure si hi ha factors hereditaris que hagin pogut propiciar el manifest d’aquesta malaltia —com casos d’incidents similars en familiars propers o patologies que puguin provocar accidents vasculars—, així com l’estil de vida que duu el jove.

Una recuperació optimista

Selva afirma que la gent jove, en contraposició a la gent gran, tendeix a recuperar-se molt més ràpidament i millor de qualsevol complicació sanitària; fins i tot d’accidents vasculars. L’edat límit d’aquesta ràpida recuperació es considera que són els 30 anys. A partir d’aquí comença l’envelliment, que ve marcat per un discret declivi de la salut. Aquest es pot veure accelerat o suavitzat per diversos factors externs, com és l’esport, la dieta o el consum d’alcohol i tabac.

Tanmateix, remarca que aquest factor no sempre es compleix. “En el cas de les malalties neurodegeneratives o de trastorns genètics de base, l’organisme jove s’acaba deteriorant igual que el d’una persona gran”.

La quotidianitat després d’un ictus. La Laura treu a passejar la seva gossa i juga amb ella per la platja

Un problema greu, explica la Laura, és el de la desconeixença entre els joves dels símptomes i de la manera en què cal actuar davant d’un ictus. “Vaig tenir sort que estava a casa amb la meva germana i el meu pare, que van identificar què passava i van reaccionar ràpidament. M’arriba a passar a la universitat i no sé si els meus companys haurien sabut què fer”. En el seu cas, va passar al voltant d’una hora des que van començar els símptomes fins que estava entrant per quiròfan. En gran part, gràcies a aquesta rapidesa, a dia d’avui no té seqüeles i està perfectament sana.

“Sé que en el seu moment va ser molt greu, però ara ho veig com una situació de la qual me’n vaig sortir i vaig superar. M’ho prenc més positivament, per gaudir de les petites coses i de la vida, no tant com una experiència traumàtica”.

Quan no és sobtat

Hi ha molts altres casos de malalties que, malgrat tenir una major incidència entre la població més gran, també es donen esporàdicament en gent jove. Un exemple són les malalties neurodegeneratives, entre les quals destaca el Parkinson. “No es troben molts casos en menors de 30 anys, però n’hi ha”, assegura Laura Morer, directora de l’Associació Catalana per al Parkinson. Segons la Fundació Michael J. Fox, l’entitat creada per l’actor americà, a qui se li va diagnosticar la malaltia amb només 29 anys, les causes més comuns entre la gent gran són la genètica, l’entorn, l’envelliment i l’acumulació de factors.


La manifestació de Parkinson entre persones joves es deu, principalment, a la genètica


La mateixa organització destaca, però, que en la manifestació de la malaltia entre joves hi juga, principalment, la genètica. Morer també informa que “en un 0,5% dels casos, el Parkinson és hereditari”. A Catalunya, però, la informació relativa a la incidència del Parkinson no està actualitzada. “Les dades de les quals disposem parlen de 20.000 catalans afectats, dels quals un 20% inicien els símptomes abans dels 40 anys”, afirma.

El diagnòstic de la malaltia de Parkinson en una persona jove té un gran impacte sobre la persona i el seu entorn, i afecta de manera molt important a la seva vida familiar, professional i social. Una de les majors afectacions que pateixen aquests joves és a l’hora de buscar feina, així com la dificultat d’obtenir ascensos, expliquen des de l’Associació Catalana de Parkinson.

Per tant, la labor d’aquestes associacions és clau per fer un acompanyament a la persona. Ofereixen ajut, per lidiar amb la situació, tant als afectats com als familiars, i orientació per afrontar el que està per venir.


Els símptomes més comuns

Ictus

··· Debilitat o paràlisi d’un costat del cos

··· Dificultat per parlar

··· Visió borrosa o pèrdua completa de la visió

··· Pèrdua de memòria sobtada

··· Mareig o pèrdua d’equilibri

··· Mal de cap sever i sobtat.

Per comprovar que algú té un ictus, heu de fer la prova RÀPID. Cal que la persona Rigui, Aixequi els dos braços i Parli. Si no pot fer-ho amb normalitat, es tracta d’un Ictus i cal actuar De pressa trucant al 112.

Parkinson

Símptomes motors:

··· Tremolors

··· Rigidesa muscular

··· Lentitud de moviment i problemes a la marxa

··· Inestabilitat postural i problemes en l’equilibri

Símptomes no motors:

··· Pèrdua d’olfacte

··· Trastorns de la son i trastorns afectius
··· Alteracions cognitives

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —