Hi ha qui diu que les metàfores apareixen només a l'art, però jo sóc de les que pensa que, en realitat, el nostre dia a dia n'està ple. A vegades, a la vida passen coses que signifiquen més del que semblen significar a primera vista i un gran exemple d'això va ser la cloenda del cicle Sala BCN que va tenir lloc dilluns al Castell de Montjuïc.

Després de dos mesos d'actuacions diàries de dijous a diumenge, el projecte impulsat per l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) en coproducció amb l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) va acabar amb la triple actuació dels Pin&Pon DJ's, Pixel de Stael i Ladilla Rusa, el plat fort de la nit. Aquestes van formar part de la seixantena de concerts a l'aire lliure que s'han celebrat al Pati d'Armes del Castell de Montjuïc entre juliol i agost.

Un suport per les sales de concerts

El projecte Sala BCN va néixer després del confinament, quan es va constatar que, tot i ser imprescindible i haver-nos ajudat a portar millor el tancament, la cultura havia estat i seguiria sent un dels sectors més perjudicats per la crisi. Una de les seves vessants, la de la música, ha estat especialment tocada degut a la necessitat de mantenir la distància de seguretat en tot moment i evitar coincidir amb desconeguts en espais tancats, el que ha perjudicat molt les sales de concerts.

"Les sales de concerts de petit aforament són espais culturals fonamentals pel creixement dels artistes i de les seves carreres, una peça clau del teixit, valuosa però vulnerable i que cal potenciar i protegir", s'explica al web del cicle. Així doncs, el Curtcircuit, transformat en el Sala BCN, s'ha reinventat per assolir tres objectius clars: donar visibilitat i suport econòmic a les sales de petit format en risc de desaparèixer, oferir al públic la possibilitat d'assistir a concerts i "reactivar els concerts, donar suport i generar activitat entre els agents més fràgils de la cadena de la música en directe". 

Com que la idea era replicar el millor possible la sensació d'anar a un concert en una sala, els organitzadors han apostat per "una programació molt de club, bastant canalla, molt diversa", tal com explicava Carmen Zapata, directora del projecte i gerent de l'ASACC, dilluns al vespre sobre l'escenari. A més, va anunciar que s'havien aconseguit recaptar al voltant de 60.000 euros que seran destinats a les sales que estan en perill de tancament i que ja pensen en la tardor i l'hivern, "perquè no pensem que sigui un adéu definitiu sinó un fins aviat". 

"Ja us comunico que estem buscant altres indrets, tot i que ens ha meravellat aquest castell", afegia Zapata. "On abans hi havia una estàtua del dictador Franco ara hi ha una taula de so, per tant hem guanyat un espai per la cultura i per la música", deia la directora del Sala BCN fent aixecar aplaudiments a tot el públic. Finalment, va donar pas als artistes recordant que "ens hem de portar bé perquè necessitem tornar a ballar com ho fèiem abans de la pandèmia". 

Pixel de Stael a l'escenari del Sala BCN. 

Quan tothom fa el que sap fer

Cap a les vuit del vespre Pin&Pon DJ's van anar escalfant motors punxant grans bandes de l'escena com Joe Crepúsculo, Fangoria o Lipps Inc., mentre el cel s'ennuvolava lentament. Pixel de Stael es van encarregar de telonejar Ladilla Rusa amb la seva proposta d'electrònica bilingüe a base de guitarra elèctrica i sintetitzadors. Van fer sonar temes com "Botes" o "Hay tiempo" abans de convidar tothom a "celebrar el col·lapse" amb les primeres gotes de pluja.

"Hem patit molt els últims dies perquè pensàvem que no arribaríem i que la pluja ens ho espatllaria tot, però s'ha fet el miracle i hem pogut fer la clausura", deia Carmen Zapata abans de veure com la grisor s'apoderava del Castell de Montjuïc. Justament a l'entremig entre els teloners i la banda de Montcada i Reixac, una gran tempesta va obligar tots els assistents a refugiar-se sota les arcades del Pati d'Armes durant més de mitja hora. En aquesta estona, Víctor F. Clarés i Tania Lozano, els integrants de Ladilla Rusa, van sortir a cantar a capella un tros de "Macaulay Culkin", un dels seus grans èxits, per intentar mantenir els ànims amunt i clamar que "el concert es farà pels nostres collons".

Una hora més tard de la prevista, el duet d'electropop va poder pujar a l'escenari per actuar. Paper per tothom, seients secs, un públic que no es va asseure en tot el concert i dos artistes vestits al més pur estil ABBA que van glorificar les borratxeres i el món mamarratxo de la millor manera possible. De fet, Ladilla Rusa va obrir amb un remix de "Bebo", un dels seus grans èxits, i "No controles", d'Olé Olé. "Recordeu que no cal divertir-se per beure", va clamar Clarés. La van seguir "Princesas", un nou remix amb temes per ballar com "Freed from desire" de Gala i "Cerrada".

Ladilla Rusa actuant al Sala BCN després de la tempesta.

El duet, que estava acompanyat de Nacho Ruiz, "el millor DJ de la sala Sidecar", va interpretar "Macarrones Pop", el seu darrer single dedicat a Michael Jackson i Paul McCartney, "Atrás", amb coreografia inclosa, i "Criando malvas", que van començar amb una missa a l'estil més estrafolari. Un dels grans moments de la nit va ser la interpretació de "Macaulay Culkin", que va ser precedida per dues versions de la mateixa en honor a Sigourney Weaver i Hannibal Lecter. El fi de festa va estar protagonitzat per "Encarni Encarnae" i també per la seva cançó més escoltada "KITT y los coches del pasado", així com d'unes quantes dosis de crítiques a la corrupció, el feixisme, l'homofòbia i la intolerància en general.

D'aquesta manera, tant el duet català com el públic van fer allò que millor saben fer: els primers, donar espectacle; els segons, gaudir-lo. I gairebé sense saber-ho, sense ser-ne conscient, que és com es fan millor les coses, Ladilla Rusa va demostrar allò que les sales de concerts han volgut transmetre durant els dos mesos que s'ha allargat el Sala BCN. Que malgrat la tempesta o malgrat la pandèmia, sempre es pot, i cal, tirar endavant.