Joan Mañé i Flaquer fou periodista per accident i acabà sent el més important de la ciutat, al capdavant del Diario de Barcelona durant quasi mig segle, amb tres generacions d’editors de Can Brusi. Havia de ser professor i ho fou, de llatí i de llengua espanyola, a l’únic institut d’ensenyament mitjà que hi havia a Barcelona i a la universitat. Entrar al diari com a crític de teatre el 1847, amb 24 anys, li canvià la vida.

Mañé era un home ferm, exigent i responsable. Com a director de la revista literària El Ángel Exterminador, no hauria dubtat a batre’s en duel en nom d’un redactor esporuguit pel desafiament d’un catedràtic que s’havia sentit ofès i que se’n va desdir en saber-ne la substitució. Tampoc no va dubtar a donar la cara davant d’un grup de teixidors enfadats armats amb punyals que amenaçaren la redacció per un article en defensa dels fabricants.

Aviat tingué la plena confiança d’Antoni Brusi Ferrer, a qui va convèncer perquè el diari intervingués en política i donés suport al govern de la Unión Liberal, un nou partit, creat l'any 1854, en el qual confluïren moderats i progressistes. Mañé ja era el director de fet, bé que fins al 1865 no assumí oficialment el càrrec que exercí fins a la mort, el 1901. Quan el 1858 va contractar el primer corresponsal a París, Mañé li posà unes condicions molt clares:

"¿Quiere usted ser corresponsal del Diario? El Diario es un periódico católico, apostólico, romano, monárquico, dinástico y conservador; respetando estos principios, se le deja a usted en completa libertad de apreciación, pues nosotros no exigimos que los col·laboradores del periódico sean reclutas; de corregir los desentonos que no afecten al fondo, me encargo yo."

Per què aquesta claredat i contundència? Frederich Czavardy era un periodista de l’agència francesa Havas, exiliat hongarès, amic dels independentistes italians Garibaldi i Mazzini. Un perfil liberal avançat ben diferent del del diari, però un gran periodista. Va acceptar les condicions i treballà vuit anys per al Diario de Barcelona, sembla que a plena satisfacció mútua.