A la sèrie Afàsia, fem exploracions sobre els estadis de la pèrdua de la veu i els matisos subjectius corresponents. Sobre el principi de l’afàsia —la impossibilitat de fonació— els assajos següents recreen situacions de lluita entre l’individu, l’espai i el llenguatge. S’hi exposen els mecanismes de la memòria, la condició caduca del cos, l’espai social ensordidor o, entre d'altres, la superació dels abstractes de la veu.

En aquest segon capítol, s'aborda l’afàsia producte de l’exposició a l’odi i l’assetjament juvenil. De l’institut a l’estrella pop, Aizpitarte explora la configuració d’una identitat del marge.