La portada d''Història de la Segona República Espanyola' de Josep Pla
Per EFE
Publicat el 05 de desembre 2020

El manuscrit recentment descobert en català d'Història de la Segona República Espanyola, de Josep Pla, datat el 1938, és "substancialment" diferent dels quatre volums publicats en castellà entre 1940 i 1941, encara que ambdues obres són un "plec de càrrecs" contra aquest règim.

El director de la Càtedra Josep Pla, Xavier Pla, la professora Maria Josepa Gallofré i l'editor Jordi Cornudella van presentar el dimcres el nou volum, publicat per Destino, que relata des dels antecedents immediats de la República fins als fets de Casas Viejas (1931-1933), i que correspondria als dos primers volums de l'obra en castellà, pràcticament introbable en l'actualitat al mercat de vell.

Xavier Pla va explicar que entre els molts papers i documents que l'autor empordanès guardava a la casa familiar de Llofriu i que la família va conservar durant anys, fa un temps van descobrir "114 quartilles manuscrites, molt ordenades, en set capítols i subcapítols" amb el títol d'Història de la Segona República Espanyola.

Fragment del manuscrit de Josep Pla 'Història de la Segona República Espanyola'

Escrites a Roma durant la Guerra Civil, on Pla va residir amb l'escandinava Adi Enberg, aquestes quartilles formaven part del projecte de publicacions i propaganda antirepublicana impulsat pel dirigent polític Francesc Cambó i, segons Xavier Pla, "ofereixen un testimoni de les reflexions, anàlisis històriques i polítics que Pla i altres antirepublicans" van fer. Segons la seva opinió, aquest llibre és "una requisitòria molt agra i violenta contra els polítics republicans", encara que també ha afegit que: "Més que un text de propaganda del bàndol franquista, és una anàlisi dels discursos dels polítics republicans i s'ha de contextualitzar en les posicions polítiques que adoptava el conservadorisme del moment".

Alhora, va remarcar que el lector del segle XXI no hauria d'oblidar que "es va preparar per ser publicat en temps de guerra i, per tant, és un text de guerra, de combat, de propaganda en un moment de màxima polarització ideològica entre dos extrems".

"El llibre d'un escriptor i periodista"

Per a Gallofré, no és el llibre d'un historiador, "sinó d'un escriptor i periodista com Pla, que quan va rebre l'encàrrec, probablement no rebés cap consigna i indicació". Assegut a la taula d'un cafè romà, va escriure un text "en què barreja crònica, reportatge, memòria, retrats de personatges, ple de judicis de valor constants, de rebuig als polítics republicans, ple de burla, sarcasme i ironia, amb molts recursos i figures retòriques".

Sobre els canvis substancials que hi ha contraposant el text en català amb el publicat en castellà, adverteix que es necessita més temps per acabar d'acotar-los i que no es pot "frivolitzar", però en aquests primers compassos dels treballs comparatius, el que han vist els experts és que en castellà "el text va ser netejat de tot allò que fossin mencions, defenses a un acostament per part d'un sector del catalanisme a la cultura espanyola". També desapareix "qualsevol al·lusió a Catalunya com entitat política".

Gallofré va subratllar que el llibre va ser escrit al final d'una guerra com part de la propaganda d'un dels dos bàndols, "a favor del bàndol revoltat i per demostrar que Catalunya no era un tot, no era únicament la qual cremava esglésies i matava gent per les cunetes". El destinatari del llibre no havia de ser només el lector estranger —es pensava traduir al francès—, sinó per al lector espanyol i català. Per l'estudiosa de l'obra de Pla, a Catalunya diferents sectors podrien haver-se identificat amb aquest projecte de "legitimació de la guerra".

Jordi Cornudella va indicar que, de moment, tampoc es tornaran a publicar els quatre volums en castellà, tenint en compte que ara es coneix "un material que és una versió autènticament 'planiana', fet que genera sospites que cal dilucidar sobre la dimensió de la intervenció d'Ignasi Agustí a la censura".

Justament, en l'apèndix documental s'inclou una carta de l'escriptor Ignasi Agustí, director de Destino aleshores, qui l'abril de 1940 va enviar un informe d'Història de la Segona República Espanyola després d'"efectuada una revisió i censura prèvia" al cap del Servei Nacional de Propaganda. Cornudella s'ha preguntat fins a quin punt els quatre volums signats per Pla responen a la seva voluntat o van ser modificats posteriorment.

D'altra banda, durant la presentació es desvetllar que Xavier Pla té "avançada" una biografia sobre Josep Pla, a més d'estar treballar en un nou volum que reunirà totes les entrevistes i autoentrevistes, des dels anys vint i fins a poc abans de morir el 1981, i en altres dos amb la seva correspondència amb Joan Estelrich i amb Francesc de Borja Moll.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —