Mar Ampurdanès (Caldes de Montbui, 1996) va arribar molt jove al món de la política. Durant els seus anys a l'institut va veure la necessitat d'organitzar-se en el moviment estudiantil i, més tard, va entrar a l'organització juvenil Arran, de la qual va ser portaveu abans de fer el salt a la CUP l'any 2015. 

Ampurdanès va aturar els seus estudis de Dret per a ser diputada de la CUP al Parlament de Catalunya i avui és, de nou, la candidata número 6 de la formació per a les eleccions del 12M. 

Com a persona que es va iniciar molt d'hora, creus que hi ha una bona implicació dels joves en la política? 
Hi ha hagut diferents graus. Quan els joves diuen que no els interessa la política, el que no els interessa són certs debats de les institucions, però sí que tenen inquietuds en el seu dia a dia que són polítiques. La participació dels joves en política no ha d'estar limitada a uns temes que s'associen a la joventut. No volem només escollir el nostre oci. Hauríem de poder canviar-ho tot en tots els temes, perquè som la generació que patirà o gaudirà els resultats de les polítiques que es facin avui. 

Com a candidata jove, creus que ha arribat un punt en què hem de buscar una manera diferent de fer política a Catalunya? 
Sí. Avui en dia, les polítiques que van adreçades al jovent ens donen certes ajudes durant uns anys concrets de la nostra vida, com si una vegada superada aquella edat ja tinguéssim accés a aquests drets de manera garantida. Quan tenim unes ajudes al lloguer o descomptes en cultura, que són fins als 30 anys, l'endemà del nostre aniversari aquells drets no els tenim garantits. O fem polítiques estructurals o no estarem transformant la societat. 

Assumiu responsabilitat en aquest viratge cap a la dreta? 
Molts cops no hem tingut totes les eines per fer arribar la nostra proposta, però assumim que hem de fer un exercici per trobar quina és la manera de poder arribar a aquest jovent i sí que fem certa autocrítica. 

La CUP va presentar una esmena de totalitat als pressupostos i vau titllar el projecte de continuista. Què necessitaven per ser acceptables?
Aquests tres anys s'han desaprofitat. Teníem un govern independentista i liderat per ERC. Vam entrar a negociar aquests pressupostos amb el Govern i proposàvem coses que eren perfectament acceptables per a un govern d'esquerres. Poder aturar els desnonaments o desplegar l'empresa energètica pública eren propostes de sentit comú. En canvi, vam veure uns pressupostos que eren de continuisme en les polítiques socials. Si continuem amb les mateixes polítiques, no podem esperar que ens donin resultats diferents. Era hora de girar la truita. 

El candidat d'ERC, Pere Aragonès, assegura que eren els pressupostos més extensius de la història justament en política social…
Creiem que no i que els diferents sectors que s'han mobilitzat durant la legislatura així ho avalen. Quan diuen que hi ha més mestres que mai, nosaltres els diem que hi ha més vagues de mestres que mai. Hem tingut 15 vagues de la comunitat educativa en els últims tres anys. Per tant, no és una qüestió de quantitat, sinó a què destinem aquests recursos. No estan a l'altura de la situació que viu el país. 

"La llei d'amnistia havia d'anar lligada al reconeixement del dret a l'autodeterminació, perquè la lluita per la independència continuarà"

Hi ha formacions que defensen que projectes com el Hard Rock són positius per a l'economia de Catalunya. Creus que es pot trobar un equilibri entre aquests projectes i problemàtiques com ara la crisi climàtica?
No. De fet, quan es parla de l'impacte econòmic que tenen aquests macroprojectes, ens preguntem: “A les mans de qui van a parar aquests diners?”. Els llocs de feina que hi estan relacionats són del sector turístic i les condicions de vida i laborals de la gent que hi treballa cada vegada són més precàries. Tot aquest impacte econòmic va a les mans dels propietaris, no reverteix realment en la població. A més, té moltes contrapartides, com els alts consums d'aigua en un moment de crisi climàtica o, en el cas del Hard Rock, la ludopatia que pot promoure. 

El mes passat es va aprovar la nova regulació per als lloguers de temporada i d'habitacions als municipis més tensionats. Hem vist que, així i tot, s'han trobat escletxes en aquesta legislació. Què cal fer en aquest aspecte? 
Cal una llei catalana de regulació dels lloguers que garanteixi que les persones destinem com a màxim un 30% de la renda del nostre sou a l'habitatge. No pot ser que, avui en dia, sigui el principal llast econòmic de moltes famílies. Però també proposem que es puguin aturar els desnonaments de manera immediata. Quan vam fer l'acord d'investidura amb Pere Aragonès era un dels punts sobre la taula que, no només no s'ha complert, sinó que aquesta ha estat la legislatura en què la Generalitat ha desnonat més gent d'habitatges públics. Finalment, cal una ampliació del parc d'habitatge públic. 

Vau proposar l'expropiació de pisos buits en mans de grans tenidors…
Vam presentar el pla “Independitza’t” que busca precisament que tots els joves entre 21 i 35 anys puguin accedir a un habitatge públic. Quan ens preguntem per què aquest jovent no té pisos, no és perquè en faltin. En tenim 400.000 a tot Catalunya que estan en mans de grans tenidors, buits o destinats al turisme. No cal que construïm molts habitatges, sino que podem recuperar aquests que estan en mans d'uns bancs que els rescaten amb diners públics. 

@diaridebarcelona 🗣️🟨Les preguntes ràpides del #DdB amb la Mar Ampurdanès, Diputada i candidata número 6 de la CUP per Barcelona als 28 anys. Podeu llegir l’entrevista a l’enllaç de la bio! #barcelona #CUP #jove #eleccions #12m ♬ original sound - diaridebarcelona

M'agradaria també parlar sobre l'amnistia. El Congrés la va aprovar el passat 14 de març i, en un primer moment, tu mateixa vas dir que la llei suscitava dubtes. Finalment, com la valoreu?
En tot moment hem celebrat que es presentés la llei. Un cop la llei està sobre la taula, cal treballar perquè el màxim de gent pugui acollir-se. Evidentment, la seva aplicació estarà en mans d'un poder judicial que ja hem vist que des del minut zero s'hi ha posicionat en contra i que, a més a més, ja sabem com ha operat en relació amb aquests casos repressius. La nostra perspectiva tractava de com treballar perquè s'hi aculli el màxim de gent i com, des del Parlament, fem un seguiment d'aquesta aplicació. Per això vam proposar i crear un observatori sobre la llei d'amnistia. 

Quins casos et suscitaven dubtes?
Hi ha molts moviments socials que van tenir un gran pes a partir del 2017, inclús abans, que no s'entendrien sense el procés. Mobilitzacions en l'àmbit de l'habitatge o feminista que no quedaran segurament recollits en aquesta llei. També, quan es va posar sobre la taula, defensàvem que havia d'anar lligada al reconeixement del dret a l'autodeterminació, perquè la lluita per la independència continuarà. Si només comprèn un espai temporal concret, totes les persones que continuen lluitant per la independència també seran susceptibles de ser represaliades. 

Ara que parles d'independència, pels pròxims comicis les enquestes prediuen una victòria del PSC. Existeix la possibilitat d'una victòria o un pacte independentista que pugui treballar per un referèndum d'autodeterminació? 
Nosaltres ens plantem el 12 de maig sent molt honestos amb la ciutadania. Sabem que no hi ha receptes màgiques. No creiem que sigui possible la via de l'acord amb l'Estat, perquè és un estat repressiu i antidemocràtic on no hi ha cabuda el reconeixement del dret a l'autodeterminació. Després d'una legislatura en què tota política depenia dels acords amb l'Estat o d'intercanvis de suports, els partits independentistes hem de decidir com despleguem una agenda que avanci en termes nacionals i socials. Quan l'independentisme ha tingut més suports és també quan suposava avançar en la garantia de drets. Quan més fort va ser és quan, per exemple, fins i tot Junts s'avenia a fer una regulació catalana dels lloguers. 

"És responsabilitat de les esquerres i l'independentisme barrar el pas a què formacions d'extrema dreta puguin participar de la vida política"

Els pactes seran claus per investir president. Els partits independentistes o catalanistes tradicionalment han pactat en aquest sentit. Us veieu pactant de nou?
Primer volem posar sobre la taula aquesta necessitat de generar un nou rumb pel país. És a partir d'aquestes propostes que podrem generar punts d'entesa o d'acord amb els diferents partits. Per tant, a partir de com es puguin ubicar en aquesta proposta, veurem com poden prosperar els seus acords. 

Hi ha enquestes que diuen que una majoria independentista no seria possible sense el suport d'Aliança Catalana. La CUP es veu participant d'una votació d'investidura que hagi d'incloure els vots d'aquesta formació?
Aliança catalana i VOX són l'extrema dreta, portin la bandera que portin. No hi ha cap possibilitat d'entesa ni amb una formació ni amb l'altra i, des de la CUP, garantim que no hi hagi cap mena d'acord possible on ells hi tinguin participació. És responsabilitat de les esquerres i de l'independentisme barrar el pas a què formacions d'extrema dreta puguin participar de la vida política del país. 

Un dels àmbits en què reclameu que hi hagi acords és en matèria d'educació. En vista dels resultats de l’informe PISA heu proposat teixit una nova llei a Catalunya. Per què és necessària?
Hauríem de poder garantir destinar a educació el 6% del PIB, una fita que mai s'ha arribat a fer realitat. Hauria de recollir també la lluita contra la segregació escolar, principalment causada per aquesta doble xarxa pública-concertada. S'ha d'acabar amb l'escola concertada: les que vulguin que s’incorporin a la pública i que les privades no rebin ni un sol euro públic. També la qüestió de la llengua: la CUP es va quedar sola defensant el català com l'única llengua vehicular. Vam veure aquest acord per part del PSC, de Junts, d’ERC i els Comuns que, malgrat els diferents relats, es facilita l'entrada del castellà a l'escola. 

S'ha parlat darrerament del projecte de doble xarxa educativa, és a dir, poder escollir una educació 100% en català o una amb el model d'immersió actual que inclou la llengua castellana. És aquesta una bona manera de gestionar la qüestió de la llengua? 
Estem absolutament en contra d'aquesta doble xarxa. Aprendre català ha de ser un dret que estigui garantit per a tots els infants del nostre país. Tots han de poder accedir a una educació pública en català amb els recursos necessaris perquè la immersió lingüística pugui ser aplicada de manera efectiva. Per tant, amb reforços i una inspecció que garanteixi que la docència s'està impartint realment en català. Continuem apostant per la immersió lingüística, però cal invertir-hi més recursos. 

Des de la CUP vau proposar una llei al Parlament per blindar l'avortament a qualsevol etapa de l'emabràs. La vostra candidata, Laia Estrada, va demanar el suport d'Esquerra i de Junts. Quina és l'expectativa de tirar endavant aquesta proposta en el context polític actual?
Aquesta llei formaria part de l'agenda social i nacional pròpia. Dir, des del Parlament, que ens reconeixem com a sobirans per legislar al marge de l'Estat. Esperem que tant els partits independentistes com els partits d'esquerra puguin acollir-s'hi. Si les costures del règim del 78 no ens permeten avançar per garantir drets, les hem de rebentar. Igualment, s'haurà de tornar a registrar la llei un cop s'iniciï la legislatura, per tant, veurem com han quedat els suports.

Què diries als joves que t'estan llegint per donar-los raons per votar la CUP el 12M?
Tots aquells que tinguin inquietuds polítiques, i aquells que estiguin decebuts o enrabiats, que canalitzin aquesta frustració en organitzar-se allà on creguin que poden aportar més, perquè passi el que passi el dia 12, el 13 necessitarem un moviment popular i social actiu que empenyi el país. Som l'únic partit que està plantejant que hi ha una alternativa possible. Davant d'uns altres partits que ens diuen que la situació és la que és, com si no depengués de les polítiques que s'han fet els últims anys, proposem donar-li la volta: garantir que tota la gent d'aquest país pugui accedir a l'habitatge, pugui omplir la cistella de la compra sense patir o puguin tenir un accés a una educació digna.