Debut de Mara Gómez el 7 de desembre de 2020
Per EFE
Publicat el 08 de febrer 2021

Mara Gómez, que al desembre de 2020 es va convertir en la primera dona trans a debutar en la Primera Divisió del futbol femení argentí, ha reconegut a Efe que ja ha complert el seu somni, però que ara anhela poder viure d'aquest esport i continuar lluitant pels drets del col·lectiu LGBT. Gómez ha dit que el seu debut en la màxima categoria com a futbolista del club Villa San Carlos, després d'anys de "molt de patiment i dolor", va ser un dia històric en el qual va triomfar la inclusió. La davantera de 23 anys, que està a punt de convertir-se en infermera, considera que es va tractar d'una "conquesta col·lectiva i social" perquè va ser el "resultat d'anys de lluita per part del col·lectiu LGBT". A més, ha assegurat que el futbol femení argentí és un ambient feminista, que va rebre la felicitació i el suport de jugadores de la selecció argentina i que no té dubtes que el futur serà "més inclusiu".


Què recordes del teu debut a la Primera Divisió davant el Lanús el 7 de desembre de 2020?
Van ser moltes sensacions molt inexplicables, sentimentals i en l'àmbit físic també, unes certes tremolors i sensacions corporals que són difícils d'explicar, però era una sensació molt maca. Tenia nervis, molta ansietat, volia jugar. Havien estat molts mesos de tancament per la quarantena, moltes limitacions de no poder entrenar. Aquell dia només volia gaudir d'aquell moment, sabia que m'havia costat un munt.

La derrota per 7-1 va minvar encara que sigui una mica l'alegria?
Sempre dic que vam guanyar tots dos equips perquè el Lanús es va emportar els punts i nosaltres la victòria de la inclusió, d'haver aconseguit que el Villa San Carlos sigui el primer club del món a tenir una jugadora trans en la màxima categoria. Era viure una cosa històrica i començar a caure en la realitat del que jo havia conquerit i del que vam conquerir com a societat. No és una cosa pròpia, jo vaig posar el cos i la veu, vaig haver de passar molt de patiment i dolor, però és una conquesta col·lectiva, social. És el resultat d'anys de lluita per part del col·lectiu.

Sents la responsabilitat d'explicar la teva història perquè altres noies trans no hagin de patir el què vas patir?
Explicar la meva experiència pot servir perquè la societat entengui aquestes qüestions que vivim les persones que pertanyem al col·lectiu LGBT, un grup que sempre ha estat denigrat i que ha tingut les portes i les oportunitats tancades. Patim molta discriminació i exclusió. Això meu, avui, és una responsabilitat perquè la societat em pren com una referent a través de la meva lluita, de la conquesta. Jo he conquerit un somni, un desig propi com a futbolista, és una cosa que m'encanta fer, no és que vaig començar a jugar a futbol per arribar a ser això, sinó que és una cosa que realment m'agrada i m'apassiona fer. Se'm va donar l'oportunitat d'obrir un camí en el futbol professional a escala d'inclusió.

Has dit que ja has complert el teu somni, però tens 23 anys. Ara amb què somnies?
Avui gaudeixo del que estic vivint com a futbolista i el meu somni és poder, potser, viure del futbol, continuar estudiant i continuar lluitant per a conquerir drets i espais per a la inclusió i el col·lectiu LGBT, perquè no hi hagi limitacions el dia de demà per a cap infant i cap adolescent, perquè totes les persones puguin triar què és el que els agradaria fer.

Què va significar el teu debut per al futbol femení?
Avui no estem parlant només de futbol masculí i de femení sinó també de futbol inclusiu o d'esports inclusius. Tant de bo el dia de demà parlem d'un esport professional desbinaritzat en el qual totes les persones, independentment de la seva genitalitat o de la seva autopercepció, puguin competir a professionalment amb les seves habilitats i qualitats.

Quin hauria de ser el rol de l'Estat en aquest tema?
L'Estat ha de satisfer les necessitats i fer complir els drets bàsics de tot ciutadà i ciutadana, de poder viure dignament, poder tenir treball, salut i educació. Abans a les escoles es veia, i es continua veient, el binarisme dins de l'educació física. Les dones juguen a handbol i els homes a futbol.

Com és la teva relació amb les altres jugadores? És el futbol femení un espai feminista i inclusiu?
Sí. Vaig tenir missatges d'un munt de jugadores de la Primera Divisió i de la selecció argentina com Milagros Menéndez, Belén Potassa o Ruth Bravo, que em felicitaven i em brindaven el seu suport. El futbol femení és un ambient feminista. La dona ha lluitat per a ser reconeguda dins d'aquest esport, durant molts anys es va considerar que el futbol només era per a homes.

Com veus als nois i a les noies? Preveus un futur més inclusiu?
Sí, totalment. Molt més inclusiu. Dins de les institucions hi ha persones que tenen orientació en gènere i en diversitat. Avui s'està lluitant per implementar l'educació sexual integral dins de les escoles, una àrea molt important perquè allà hi aprenem. Estem creixent un munt, la infància i l'adolescència es troben amb molta més llibertat d'expressió, hi ha una llei d'identitat de gènere que ens avala, ens protegeix i ens empara.

 

Sebastián Meresman (EFE)

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —