La carrera que va escollir —Administració i Direcció d'Empreses a la Universitat Pompeu Fabra— va fer obrir els ulls a en Marc Sisteré (Lleida, 2000). El lleidatà explica en una entrevista amb el Diari de Barcelona que entendre el sistema econòmic el va ajudar a formar-se una opinió sobre el model que concep dins la societat. 

Per aquest motiu entra a militar al Partit Popular de Catalunya, del qual és avui el candidat número 2 a la circumscripció de Lleida.  

Què et va portar al PP? És un partit pròxim als teus ideals perquè la teva família hi milita?
Tinc familiars involucrats en política, però en ideologies contràries a la meva. Va ser tot estudiant, aprenent models econòmics, el liberalisme… partint d’experiències. Sobretot, també, pel fet de poder sortir de Lleida i anar a Barcelona. Després de la universitat, he tingut l'oportunitat d'estar, a través de la feina, molt a fora del que és Catalunya, i això m'ha aportat una visió més àmplia que m'ha fet adoptar aquesta ideologia.

Quin creus que és el teu paper com a persona jove al partit?
Vull donar veu a tot el jovent del centredreta. Incidir en matèria de formació, universitats, habitatge, sortides laborals… Donar un impuls des d'un punt de vista juvenil, perquè els joves puguin entendre com funciona la política. Els puc ajudar a créixer i ser un solucionador de problemes i necessitats.

Últimament, es parla molt de la desafecció dels joves amb la política. Com a jove implicat a un partit, com veus la situació? 
Crec que hi ha molta gent, sobretot entre els 18 i els 20 anys, que no entén o no té incentius per interessar-se en el món polític i econòmic. No sé si és perquè en l'àmbit polític no s'estan fent bé les coses, perquè no s'estan creant els incentius per entendre els problemes que tenim o és que avui en dia les inquietuds dels joves van encaminades en una altra direcció.

Una de les qüestions més problemàtiques entre joves és el preu dels lloguers. En ciutats com Lleida, Balaguer o Mollerussa ja ha entrat en vigor la limitació dels preus. És una mesura beneficiosa?
El problema dels alts preus del lloguer radica en el fet que hi ha una demanda superior a l'oferta. Això s'ha de resoldre. La Generalitat va prometre acabar amb la falta d'habitatge, construint, des del 2020, 85.000 vivendes de protecció social. Tan sols se n’han construït unes 10.000 o 16.000. La solució seria ampliar l'oferta i fer més assequible l'entrada dels joves al lloguer. Nosaltres proposem la deducció de 1.000 euros en la declaració de renda per als joves i facilitar les llicències urbanístiques als promotors.

Com a estudiant a Barcelona, has pogut constatar també la diferència que hi ha amb Lleida. Creus que moltes mesures s'aproven pensant en la capital catalana?
Sí. Crec que a Barcelona tenim un overbooking de demanda perquè és un centre neuràlgic de turistes i d'estudiants, cosa que a Lleida no passa. És una ciutat molt estudiantil, però aquí ho tenim bastant ben cobert, sobretot pel que fa a pisos de lloguer juvenil. 

“No farem cap mena de pacte que promogui el separatisme”

Ara mateix estem vivint una de les pitjors sequeres de la història de Catalunya. Des del PP, quines mesures són claus per lluitar contra el canvi climàtic a Catalunya?
A Lleida la sequera ens afecta directament, perquè el sector primari és el motor de l’economia. La clau està en la gestió i l'ús de la poca aigua que tenim. Des del Govern s’han d’invertir diners en la modernització dels sistemes d'aigua per a les granges i els camps. Destinar fons, sobretot Next Generation, a la modernització d'aquests sistemes. És necessària la implantació a temps, i com es va prometre, de potabilitzadors i dessalinitzadors per camps. 

I les energies renovables?
Hi fem molt d'èmfasi. A Catalunya, només el 15% de l'energia que es produeix és d'origen renovable. S'hauria de descarbonitzar el màxim possible la producció. Som un territori que podem apostar per energia verda. Tenim infraestructures i un relleu que ens ho permet, però falta voluntat.

Un dels temes que ha sorgit en relació amb la crisi climàtica és el projecte del Hard Rock o dels JJOO d'hivern. Són compatibles aquest tipus de projectes amb la lluita contra la crisi climàtica?
Qualsevol projecte que pugui atreure o beneficiar a Catalunya pot ser bo, sempre que no afecti directament els problemes reals que tenim, com la crisi ambiental. Hi ha molts experts que diuen que els Jocs al Pirineu podrien ser possibles, sigui amb neu regenerada o d'altres vies. S'ha d'apostar més per sistemes d'energia verda per prevenir aquests problemes, sobretot en la indústria, la reducció al màxim de gasos de CO2 i apostar per una mobilitat més sostenible. 

Un dels temes principals de la campanya són els pactes. Al PP dieu que sou els únics que podeu proporcionar un canvi perquè el PSC, Junts i Esquerra són el mateix. Què vol dir això?
A les últimes eleccions estatals els que es definien com a constitucionalistes van prendre un rumb més nacionalista, donant la clau del govern a partits separatistes. Un partit que no guanya les eleccions amb vots, però que per formar govern deixa de banda la seva ideologia i promou pactes contraris als seus ideals. Nosaltres no farem cap mena de pacte que promogui el separatisme. No volem una Catalunya que pensi en el separatisme i la confrontació.

Quin creus que pot ser el paper del PP en els pactes postelectorals? El partit es va abstenir per facilitar una investidura del PSC a l’Ajuntament de Barcelona. Podria passar al Parlament?
No donarem suport a cap mena de pacte que pugui promoure el separatisme. Tenim clar el nostre rumb. Si el PSC vol governar amb independentistes, seguint la política contrària al que havia dit els últims anys, de caràcter separatista i anticonstitucionalista, nosaltres no hi pactarem.

@diaridebarcelona 🗣️🔵Les preguntes ràpides del #DdB amb en Marc Sisteré, número 2 del PPC a Lleida pel 12M als 23 anys. Podeu llegir l’entrevista a l’enllaç de la bio! #barcelona #lleida #eleccions #12m #pp ♬ original sound - diaridebarcelona

S’està parlant molt de l'amnistia, el referèndum i la cessió de competències. Existeix una possibilitat real que la victòria independentista faciliti la celebració d'un referèndum d'autodeterminació?
No creiem en la celebració de cap referèndum ni en una opció independentista. Creiem en la unió. No volem seguir amb aquesta decadència que hem viscut a Catalunya els últims 15 anys. Tenim reptes molt més importants que la independència i el referèndum. Hem d'avançar i millorar en matèria d'educació, en sanitat, en la nostra economia.

Com valores la decisió del govern central de cedir competències, com la de Rodalies?
La cessió de competències de Rodalies va ocórrer en un moment que no era l’indicat. Un cop ha passat, l'únic que volem és que es faci de manera eficient, que resolgui les necessitats i els usos dels ciutadans. Que es pugui promoure aquesta mobilitat verda en la qual tots estem apostant.

Com veuríeu la cessió en competència d'immigració a Catalunya?
El problema de la immigració s'ha de gestionar de manera unificada, a escala estatal, perquè és un problema conjunt. 

Parlant d’immigració, el PP ha arribat a pactes amb Vox, que té una postura molt controvertida en aquest àmbit. Com es troba l’equilibri entre fer acords amb aquesta força d'ultradreta i dur a terme una gestió responsable de la immigració?
El nostre objectiu és fer una gestió responsable de la immigració, no hi estem en contra. Si anés a un altre país, voldria que em rebessin amb les millors condicions possibles, que m'oferissin oportunitats i que pogués establir una vida amb la meva família. Sí que estem en contra de la immigració il·legal que pugui generar conflictes a Catalunya. A partir d'aquí, no farem pactes que vagin en contra de les nostres idees o que puguin promoure polítiques radicals. 

En clau educativa, el PP ha donat suport a la quota del 25% de castellà a les aules catalanes. Com a jove que no fa tant estaves a l'escola i a l'institut, per què defenses aquest model? 
Defensem un model d'educació trilingüe, sobretot orientat a les llengües cooficials que tenim a Catalunya, el català i el castellà. També apostem per la formació en una llengua estrangera, com l'anglès, el francès… És la millor manera per avançar en una educació més plural.

"S'han disminuït molt les classes en castellà per imposicions del govern de la Generalitat"

Està perseguit el castellà dins l'escola catalana?
Penso que és veritat que s'han disminuït molt les classes en castellà, per imposicions del govern de la Generalitat. Això ha pogut afectar alumnes que han vingut de fora i que no entenen el català. Aquesta gent és imprescindible que es formi en les dues llengües, per poder adaptar-se a les necessitats educatives catalanes. S’ha de donar suport a un mínim de classes en castellà.

Les dades del Síndic de Greuges mostren que l'ús del català és inferior als joves i les escoles. No pot ser que l'ús del castellà a les escoles sigui molt més gran del que realment diuen els plans d'estudi?
Vaig tenir la sort de poder estudiar sempre a l’escola pública, tant al col·legi com a la universitat, i no és així. Jo tenia amics que venien de fora i que s'havien d'adaptar— i penso que ho fan molt bé— al català, encara que no en sabessin. S'haurien de donar altres facilitats per establir un grau intermedi d'adaptació i aprenentatge.

Altres temes importants des de fa molts anys són la igualtat i el feminisme. Quines mesures oferiu en aquestes matèries?
Per descomptat, defensem la igualtat entre homes i dones. Nosaltres volem garantir una igualtat d'oportunitats per a tothom, però això hauria de ser una cosa recurrent, no se n'hauria ni de parlar. Tots tenim els mateixos drets i s'ha d'apostar tant per dones com per homes en llocs directius, en qualsevol àmbit.

En les vostres propostes per a Catalunya pels següents comicis no hem vist cap mesura en aquest sentit. Quina és la proposta?
No hi ha una mesura directa, però ho incloem dins del nostre catàleg. Evidentment que estem a favor d'aquesta igualtat, la promocionarem i hi creiem.

Quines raons donaries als joves que t'estiguin llegint perquè votin el PP?
Estic aquí per donar veu a tots i totes les joves que tinguin inquietuds sobre els problemes reals dels catalans i catalanes. Podem ser impulsors d'aquest canvi en matèries com educació o habitatge. Volem ser pioners i propulsors d'idees i propostes adreçades a gent jove que vulgui créixer, formar-se, crear una família, tenir una vida digna i adaptada a les necessitats del context actual.