‘Mareas Ocultas’ que surten a la superfície
Publicat el 25 de maig 2020
Temps de lectura 4 minuts

La història de Mareas Ocultas comença, com no podria ser d'altra manera, al mar. Per un reportatge fotogràfic, la directora del documental, Mònica Cambra, va decidir acompanyar a una amiga seva i el seu pare a pescar. El que es va trobar era molt diferent el que ella esperava retratar: van atrapar gairebé més plàstics que peixos.

Aquesta experiència va suposar un abans i un després per Cambra, nascuda a Cambrils i que sempre ha viscut prop del mar i de la platja. "Em va fer prendre consciència sobre la quantitat de contaminació que hi havia al mar. Sabia que hi havia un problema, però no que tingués aquestes magnituds".

Per això, quan va tenir l'oportunitat de dirigir un curt documental, al marc d'una assignatura de la universitat, va decidir basar-lo en aquesta problemàtica. Per fer-ho, va contactar amb les confraries de pescadors des de l'Ebre fins a Tarragona, entre les quals va trobar en Bernat Margalef, de l'Ametlla de Mar i protagonista de Mareas Ocultas. Segons explica Cambra, ell és un dels pescadors més involucrats en diverses iniciatives per evitar la contaminació marina. Com es pot veure en un dels instants del documental, registra i classifica la brossa que recull quan pesca i la porta a plantes de reciclatge.

En Bernat Margalef en un fotograma del documental

La tasca dels pescadors
"El documental també vol donar una mirada positiva sobre un ofici tradicional", explica la directora. Ella, tot i ser vegetariana des de ja fa anys, explica que, informant-se sobre el tema i rodant el documental, ha descobert que si bé fa uns anys els mateixos pescadors no tenien gens de consciència sobre la contaminació i podrien fins i tot empitjorar el panorama llençant les xarxes a l'aigua. "Ara, s'han convertit en aquella gent que protegeix el mar, perquè és el seu mitjà de vida, i recullen la brossa del fons marí."

Aquest és un curt molt observacional. De fet, en cap moment els pescadors dialoguen entre ells. Però no cal. Les imatges parlen per si soles. Tant les de la primera part del documental, en què es veu als pescadors feinejant dins el vaixell i sent part del mateix mar; com les de la segona, quan ja han recollit les xarxes d'arrossegament i de dins hi surten peixos, però també llaunes de cervesa, embolcalls de pernil dolç d'una marca blanca i, evidentment, ampolles de plàstic. Tot de plàstic. Sempre plàstic.

El documental vol reflectir la realitat de la contaminació al mar

Justament el moment d'obrir aquestes xarxes va ser el que més va impactar a la Mònica i als altres membres de l'equip, format per Albert Grinyó, Alex Ilici i Lina Biarnés. "No m'esperava per res del món veure tota aquella quantitat de brossa. Sabia que en sortiria molta, però no tanta!", confessa Cambra, ja que la seva experiència aquell dia al vaixell de la seva amiga va ser pescant en canya, no amb una xarxa d'arrossegament.

El rodatge
"Fa uns anys classificaven el peix. Ara ho fan amb la brossa". Així resumeix la Mònica el que va viure i veure amb el seu equip el dia de rodatge al vaixell d'en Bernat. Ell surt a pescar dos-cents deu dies a l'any i pel rodatge de Mareas Ocultas el van acompanyar durant una jornada de deu hores, des de les cinc del matí. "Va ser un rodatge dur i bastant físic, sobretot perquè nosaltres no estem acostumats a coses com el moviment de les onades o l'olor del mar i el peix". Així explica la seva experiència la directora, que en destaca l'adrenalina que sentien per una experiència que no havien viscut mai: anar a pescar amb un vaixell sense saber què es trobarien.

Albert Grinyó, director de fotografia del documental, durant el rodatge

 Ara, el curt documental és disponible a la plataforma Filmin, en el marc del festival DocsBarcelona. No és el primer certamen en què participen, però aquest els feia especial il·lusió, ja que es tracta d'un festival local i així la gent del seu entorn que tant havien sentit a parlar del producte, per fi el podien veure. En aquest sentit, Mònica Cambra reconeix que li hauria agradat que s'hagués pogut veure el documental en una gran pantalla. Ara, però, Mareas Ocultas podrà arribar a qualsevol llar, com ara la de la seva família a Extremadura: "Si s'hagués projectat només a cinemes d'aquí, molta gent no l'hauria vist. Per nosaltres, és una gran oportunitat".

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— Hi té a veure —
— El més vist —