Maria Jaume, guanyadora de l'última edició del concurs Sona9, publica avui el seu disc de debut Fins a maig no revisc. Jaume prové de Lloret de Vistalegre, Mallorca, i amb tan sols 20 anys presenta el seu primer treball, que ha estat produït per Pau Vallvé. 

El juny avançava 'Autonomia per principiants', el primer single del disc, que ens introduïa al seu pop acústic de lletres sinceres i transparents. Fins a maig no revisc presenta cançons íntimes i introspectives com "Terra banyada", la primera cançó que va escriure i una de les que va cantar al Sona9; o d’altres més animades com "Fuig i no me toquis", on se senten les veus d’alguns amics seus, gravades amb els mòbils durant el confinament. 

L'artista ja ha actuat en festivals com Vespres d’Hivern, Tastautors, Mobofest o Portalblau, i ha ofert un concert en streaming pel Primavera Sound. A més, ha col·laborat amb la cançó “Flor de Fusta” de Salvatge Cor i ha cantat al costat de Miquel Serra al Teatre Principal de Palma. 

Et diuen sovint que ets molt jove per haver tret un disc ja?
Sí, sí que m’ho diuen. Però després penso amb altres artistes i n’hi ha molts que amb la meva edat ja tenien una carrera i eren famosíssims. Millor no comparar-se.

Estaves estudiant Antropologia, t’havies plantejat mai dedicar-te a la música?
No, en absolut. Vaig començar a escriure improvisadament, a composar em refereixo, escriure ja feia temps que ho feia. Va ser en el moment que vaig començar a entrar en el Sona9, a passar fases, que vaig començar a veure que això anava de debò, que era una cosa que realment m’agradava i que volia fer alguna cosa important. Tot i això, d’aquí a dedicar-me a la música hi ha un pas. Encara que ara tregui un disc, dedicar-me a la música completament crec que és una cosa que veig lluny. Evidentment m’encantaria, però poso els peus damunt la terra i sóc conscient que és molt complicat arribar-hi. 

Com vas decidir presentar-te al Sona9?
Bàsicament va ser el meu entorn familiar i d’amistats el que em va empènyer a presentar-me al concurs. Jo no coneixia gaire el Sona9, em sonava però ja està. Va ser una mica la insistència de la gent del meu voltant. En el darrer moment vaig estar-ne convençuda i m’hi vaig llançar, però en cap cas no m’hagués imaginat mai arribar fins a la final. 

Abans del Sona9 havies actuat alguna vegada? Estaves acostumada a cantar sobre un escenari?
Poques vegades. Havia tocat quatre vegades en els quatre pobles de vora el meu. El Sona9 m’ha ajudat bastant en això, a llevar-me la tonteria, a pujar damunt un escenari i estar segura i gaudint del que faig. Al final, m’ha permès fer un concert i poder gaudir-lo plenament, cosa que abans no feia en absolut.

"El nom del disc té a veure amb la meva vida personal, ha coincidit que durant certs anys he reviscut al maig en diferents àmbits"

Com han anat aquests primers concerts post-confinament?
Bé, és una mica estrany perquè fa molta il·lusió per una banda, perquè tots tenim moltes ganes de tocar; però d’altra banda, als concerts tothom està assegut i la mascareta no permet veure les expressions de la gent. A més, tothom seu separat, quan el millor d’anar a un concert és que estàs amb gent que no coneixes de res però que estan sentint el mateix, sents aquella energia amb l’altra gent. Ara això és molt difícil, però com a mínim podem fer concerts.

Quins són els teus plans de futur ara mateix?
Ara mateix no en tenc ni idea. Sóc una persona a qui no li agrada fer plans a llarg termini, a dia d’avui vaig fent passetes curtes. Ara començo a l'escola de música del Liceu, a més aquest setembre trec el disc. El que més m’estim i del que més tinc ganes és de rodar aquest disc i poder-lo rodar de veres, cosa complicada ara mateix. M’estim més no fer-me moltes expectatives i anar tirant.
 
El títol del disc, Fins a maig no revisc, és una mena de premonició amb tot això de la pandèmia?
Em fa bastanta por perquè podria ser, de fet la darrera cançó es diu “Potser fins setembre”. (Riu) Sóc una bruixa. Espero que no, espero que no es compleixi res del que dic i que revisquem el més aviat possible. El disc havia de sortir pel maig i encara quadrava més amb el títol. Bé, fa referència a aquest reviure. A més, té a veure amb la meva vida personal, ha coincidit que durant certs anys he reviscut al maig en diferents àmbits. Fa referència també un poc a la primavera, aquest reviure en l'ambient que hi ha sobretot a Barcelona, que pareix que arriba la primavera, venen els concerts... S’hi respira un altre aire.
 
Hem llegit que les veus que se senten a "Fuig i no me toquis" van ser gravades durant el confinament a vuit cases i amb vuit mòbils diferents... el confinament t’ha obligat a buscar alternatives creatives?
Aquesta cançó en concret, que destaca bastant en el disc, era una cosa que tenia moltes ganes fer. Volia que fos una cançó divertida, que et deixés respirar, perquè el disc ja és suficientment seriós com perquè no n’hi hagi cap que diguis: puc respirar un moment i puc riure. Volíem que fos amb altre gent, que hi hagués aquesta espècie de cors. Finalment, com que ens van confinar i no vam poder gravar, vam posar aquesta alternativa de gravar amb els mòbils, que al final és com ha acabat sonant millor.
 
Amb tot això de les mesures contra la Covid-19, com és organitzar una gira sense saber si es podrà fer cap dels concerts?
Bastant horrible. És una incertesa constant, de tenir un 'bolo' que et fa moltíssima il·lusió, que creus que es podrà fer però dos dies abans te'l suspenen. Hem d'anar jugant amb això i aconseguir totes les possibilitats perquè després saps que poden caure en qualsevol moment. És el que ens ha tocat ara.
  
Pel que fa al disc, com ha estat treballar amb en Pau Vallvé com a productor?
Ha estat bé. És veritat que en Pau és una persona bastant quadrada en aquest sentit, de fet els dos som molt perfeccionistes. La sort que hem tingut és que hem xerrat, hem fet molta preproducció, hem parlat molt sobre com volíem que fos el disc, sobre com volíem que fos cada cançó. La sort és que tenim influències molt semblants i ens agrada el mateix tipus de música i d’artistes, per això no hem tingut gaires problemes a l’hora de produir, perquè ho tenim tan xerrat, tan clar i coincidim tant en aquest aspecte, que ha estat bastant fàcil.

"És un pop acústic, íntim, una cosa propera i molt transparent"

Quines són aquestes influències?
Volíem que sonés bastant a Julia Jackin, Stella Donnelly, Richard Swift o Sufjan Stevens per exemple. 
 
Com definiries el disc si l’haguessis d’encabir en un gènere musical? 
Això de definir el gènere em costa una barbaritat i en especial quan es tracta de la meva música. Jo crec que al final faig pop. Potser per la manera de fer els directes sembla més entre pop i folk, balla una mica allà. Al final és un pop acústic, íntim, una cosa propera i molt transparent. (Riu) No sé si existeix aquesta etiqueta. 
 
Dius que la teva experiència personal es pot veure a les lletres de les teves cançons...
Totalment, de fet és bastant egoista aquest disc. Xerro de diferents èpoques o elements que han estat importants per a mi aquests darrers dos anys. Bé, jo crec que ballo a través d’aquest període de temps, que no està definit i que tampoc m’agrada definir 100% perquè el millor és trobar gent que interpreta les meves cançons de manera totalment diferent al que realment eren en un principi. M’agrada que cadascú pugui endur-se les meves cançons al seu petit món.
 
Per què vas treure primer Autonomia per principiants?
Va ser una mica pel sentit que té la cançó, aquesta cosa d’independitzar-se, d’espavilar-se, de començar, que és el que estic fent jo amb aquest disc. També, per què no dir-ho, a nivell de marketing funcionava perquè crec que és la més animada del disc amb diferència.

Acabem amb el nostre test "Paraula a paraula", on fem preguntes al nostre entrevistat amb una sola paraula perquè ens respongui el primer que li passi pel cap...