- entrevistes -
Mariano Tazzioli
Per Gemma Sanz
Publicat el 25 de gener 2024

Mariano Tazzioli (Buenos Aires, 1996) és un artista de Sant Cugat del Vallès que treballa al món de l’animació on sobretot destaca en el modelatge i disseny de personatges. Apassionat per les sèries dels noranta de Batman i Superman, Tazzioli recorda agafar el llapis per primer cop abans dels quatre anys, i des de llavors no s’han separat mai. El jove va prendre de forma autodidàctica i als 18 anys va decidir presentar-se a un esdeveniment de VFX a Barcelona, amb el seu portfoli en mà, va apropar-se als artistes i directors que més admirava. D’aquesta trobada va aconseguir la seva primera feina amb Minimo VFX treballant en el videojoc de Star Wars i més tard a Paddington 2. Des de llavors ha treballat en múltiples projectes, dels quals destaquen els curtmetratges The Windshield Wiper (Leo Sanchez Studios, 2021) que va guanyar l’Oscar al Millor Curtmetratge d'Animació, i el capítol de Love, Death and Robots, Jibaro (Pinkman Studios, 2022), que va guanyar un Emmy i un Annie. Aquest novembre arribarà a Disney+ la sèrie de Marvel en la qual ha participat Your Friendly Neighborhood Spider-Man.

Com t'has format? Ets autodidacte, oi? 
Amb internet. Per sort he nascut a l'època digital i absolutament tot està a internet. Més enllà, si tu mires el disseny de les sèries i les pel·lícules veuràs que és un llibre obert, estan tots els principis del disseny. Tu veus la sèrie i està tot allà: les composicions, les il·luminacions, les línies, les siluetes, l'animació… Soc molt observador i m'agrada reflexionar molt, aleshores tenia el perfil correcte per aprendre. No és que decidís no anar a la universitat, és que no en vaig sentir la necessitat. Perquè entrava a internet, llegia, dibuixava, i dic “em quedo a casa estudiant”. I així va ser.

 

I com s'ho van prendre els teus pares? Et van donar suport?
Per sort, sí. Em van donar suport perquè no és que dibuixés una estona al dia i em quedés al sofà vuit hores, és que estava constantment dibuixant i estudiant. Ells sabien que jo tenia un compromís. Aleshores van dir “si té aquest compromís tan gran, doncs deixem-lo, no? No l’anirem a pressionar perquè faci alguna cosa que no vulgui”. Jo li vaig dir al meu pare que anar a la universitat no estaria malament, però sentia que la universitat m'alentiria en aquest aspecte, volia anar més ràpidament. Sabia exactament el que volia.

La professió d'artista o animador és una professió bastant desconeguda. Com és, per exemple, el teu dia a dia? 
Les meves tasques varien segons el projecte. Per exemple, quan exerceixo de supervisor de modelatge són: controlar l'equip que porto, que es compleixin les dates, que tot estigui bé, que no hi hagi dubtes, i si n’hi ha, trobar solucions. Parlar amb el director i amb els diferents departaments, perquè és una cadena, si un esglaó de la cadena no està bé afecta totes les altres. Aleshores s’ha de ser molt meticulós. Una pel·lícula és una cosa titànica. I després, quan acabo, a part d'anar a prendre alguna cosa amb els amics, també treballo amb els projectes personals. També estudio composició musical, que és l'altra cosa que m'agrada i intento portar-ho a termes professionals. Vaig començar a tocar el piano a la vegada que el dibuix, però vaig desenvolupar l'altra part.

Quin és el teu projecte somiat?

 

Quines tècniques utilitzes? 
L’animació és molt interdisciplinària, has de saber moltes coses. Com geometria. El modelatge de personatges digital es fa amb polígons que se sobreposen en una disposició tridimensional. Després has de dir a l'ordinador de quin material està feta cada part, si és roba, pell o una altra textura. També és interdisciplinari perquè has de saber d'anatomia. Sense anatomia no es pot anar enlloc, però entenc no és agradable d'aprendre perquè no fa gràcia estudiar. Jo he tingut la sort que vaig començar molt jove i va ser molt orgànic per a mi. Ara als 27 potser no li posaria tant d’interès a aprendre anatomia. En aquella època no tenia cap mena de pretensió, simplement em deixava portar, no tenia preocupacions pels diners o de si m’anava bé o no. Era per diversió i no sabia que m'estava formant, però ho estava fent inconscientment. Amb 17 tenia un coneixement molt ampli, però encara no tenia experiència professional.

Parlem d’alguns dels teus projectes. Vas participar a The Windshield Wiper, de Leo Sánchez Studios i Jíbaro, de Pinkman la productora d’Alberto Mielgo. Com va ser l'experiència de treballar amb aquestes dues productores de renom? 
Increïble. Aprens molt perquè en Leo Sánchez ha treballat a Disney un munt d'anys i és un dels millors artistes. Amb Jíbaro també vaig aprendre molt, estava amb l’Alberto Mielgo, que és dels millors directors que existeixen. I els equips estan formats d’artistes gegants. Quan estàs envoltat dels millors és inevitable aprendre. A mi el que m'agrada del treball és aprendre. Vull estar sempre envoltat de gent potent. Per a mi el pitjor que et pot passar és tancar-te, és quedar-te en el mateix coneixement. Si al cap d'un any no he après res, és que no he fet bé alguna cosa.


"Guanyar aquests premis ha sigut un 'copet’ molt gran a l'esquena, però no m'he estirat al sofà a descansar"


Aquests dos curtmetratges van ser premiats, The Windshield Wiper amb un Oscar i Jíbaro, amb un Emmy i un Annie. Com et sents respecte al fet que aquests dos projectes en els quals has treballat hagin rebut aquests reconeixements tan grans?
Bé. No estic saltant. És molt gratificant, evidentment, per a mi és un ‘copet’ molt gran a l’esquena. Però no m'he estirat al sofà a descansar. Jo sempre segueixo. No sé si és un defecte o què, però per mi mai és suficient en aquest aspecte. Vull continuar creixent. Ha sigut una cosa espectacular la veritat, que no m'imaginava. Havia treballat en coses, però en res tan gran. La veritat és que estic molt agraït de l'oportunitat d'haver-me deixat treballar en aquests projectes i és molt gratificant, però continuo treballant. 

 

Tornem a parlar de Spiderman un moment. Una característica d'aquest personatge és que a la seva trama hi ha el tema del multivers, amb la qual cosa hi ha mil versions de l'Spiderman. Com serà la teva versió? 
La professional o la personal

La professional. 
Sortirà al novembre a Disney+ Your Friendly Neighborhood Spider-Man, forma part del pla gegant de Marvel de pel·lícules de sèries d'animació. Aquesta sèrie és un homenatge als còmics originals d'Spiderman de l'any 62 i a Steve Ditko, que n’és el creador. Aleshores, la sèrie té l'estil com d’un còmic en moviment, no té l'esfera tridimensional. És un projecte que vaig gaudir molt, però molt complicat perquè els còmics s'entintaven, i quan tu entintes mai fas el mateix gruix de traç. Aleshores havíem d'esculpir, literalment, les línies del tintat tridimensionalment. Era molt difícil perquè hi havia pèls molt complexos com els afros que són molt detallats. Va ser molt complicat, però és el que més m'ha agradat, perquè Spiderman guarda un espai molt especial dins meu. 

I la personal?
Aquest és el que més estic gaudint, perquè és la forma que tinc jo d’empènyer les meves habilitats, estil i capacitats. És una combinació de totes les meves influències, com Superman, Batmana, Ben 10 o Kim Possible, combinades amb el meu propi estil. Aleshores és una cosa única, perquè tots els estils són únics, realment. A partir d’aquest projecte m'ha contractat Marvel oficialment. Tinc la gran sort que els meus projectes personals em serveixen de publicitat del meu treball.


"Ara mateix la IA està en bolquers, hi ha molt populisme i desinformació"


Ara passem a un tema controvertit que molts artistes se'n queixen, que és la intel·ligència artificial. 
Ho veia a venir [Riu.]

Hi ha empreses que estan utilitzant la intel·ligència artificial en feines d’artistes. Quina és la teva opinió respecte a això?
És complicat, estem al salt d'una era, com el pas del 2D al 3D. La forma en què ho veig ara mateix és que està en bolquers, hi ha molt de populisme i desinformació. És veritat que la IA pot crear una imatge o un model 3D, però no serveixen, no passen els filtres. És el mateix que les "behind the scenes" de les pel·lícules, on veus els actors amb els punts a la cara, és una bona base, però no hi ha manera que ho posis a la pel·lícula final. Darrere de les càmeres hi ha una cinquantena d’artistes fent l’animació a mà per sobre d’això. Amb la IA passa el mateix, són molt cridaneres, però no pots fer res útil, és postureig. Serà molt gran en uns anys, però encara no, no val la pena menjar-se el cap.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —