Agraït pel suport del Diario de Barcelona a la restauració de la monarquia, Alfons XII va atorgar el títol de Marquès de Casa Brusi a Antoni Brusi Ferrer. Era el juny de 1875, mig any després que els coloms missatgers de l’agència francesa Havas volessin, des del vapor Jaime II a l’alçada del riu Tordera, per anunciar al Diari la arribada imminent del jove rei de 17 anys al port de Barcelona.

El segon Brusi tenia 60 anys, edat avançada a l’època, estava malalt i moriria tres anys després. El va succeir al davant de l’empresa i en el títol de marquès el seu fill gran Antoni Maria Brusi Mataró, mort el 1887, a 40 anys. Morts també la seva esposa i els dos fills barons, el títol passà a la filla gran Maria Josefa Brusi García, de 10 anys, que no pogué fer-se càrrec de l’herència fins a ser major d’edat, en fer-ne 25. 

La Casa Brusi entrà en una llarga interinitat. El veterà director Joan Mañé i Flaquer sobrevisqué en el càrrec fins al canvi de segle. Fins la seva mort a 78 anys, el mateix 1901 de la majoria d’edat de la marquesa, Mañé continuà marcant la línia i la presa de decisions en el Diari. 

Mañé s’oferí fins i tot a comprar el Diario de Barcelona i tot el negoci, segons ha deixat escrit Josep Antoni Brusi Mataró, germà d’Antoni Maria que fou designat tutor de la petita hereva i portà molts anys el timó de la casa. Però Mañé no tenia diners i ha quedat la sospita que darrere seu hi havia Antonio López y López, marquès de Comillas, protector del capellà i poeta Jacint Verdaguer i enriquit amb la negociació transoceànica, que incloïa el tràfic d’esclaus.

La interinitat acabaria amb una gran baralla entre la jove marquesa i el tutor, que no es reconciliarien en molt de temps. Aquí va començar la decadència del gran diari de Barcelona del segle XIX.

A la fotografia, escut del marquesat de Casa Brusi, reproduït a la portada del llibre de Miquel Canals Elías-Brusi La Casa Brusi y el Diario de Barcelona, 1775-1957.