Tots estem avesats a l'existència de Mart i a l'obsessió de la raça humana envers el planeta vermell. Una obsessió que ha anat creixent constantment, des del seu descobriment durant la civilització mesopotàmica (datada del 10.000 aC) fins els nostres dies. Mart ha estat el nostre reflex, i encara ho és. Les nostres tendències ideològiques i discursives, les investigacions, els descobriments, els problemes desenvolupats com el canvi climàtic i la construcció d'un món patriarcal han anat sempre lligades a Mart, d'una manera o d'una altra. "A l'exposició desenvolupem la relació de la Terra amb el planeta vermell, creem una història cultural de Mart, de manera sintètica, en què ens puguem veure reflectits com a humanitat", explica el comissari Juan Insua al Diari de Barcelona.

Sala rere sala, els visitants de la mostra erren a través d'ella, com si erressin pel planeta Mart. Hi ha un principi i un final, però el camí per arribar-hi és múltiple, ple d'estímuls, vies diverses i recorreguts possibles. L'exposició juga amb les sensacions de l'espectador a través de la llum, la música i els sons intergalàctics, sumat als muntatges audiovisuals i als interactius que presenta. En un altre nivell, trobem relats més intel·lectuals extrets dels nombrosos textos i escrits que farceixen les parets, fusionats amb el material pròpiament expositiu: més de 400 objectes conformats per estatuetes de Mart de l'antiga Grècia, documents manuscrits, còmics i llibres de ciència-ficció del segle XX, i fins i tot meteorits.

Una exposició eclèctica, en certa manera, que vol captar l'atenció de diversos públics i endinsar-los en l'imaginari del planeta vermell. "La història que tenim amb Mart no la tenim amb cap altre planeta des de l'antiguitat i, a més, aquest planeta és decisiu en tots els avenços que hi ha hagut a partir del telescopi", assegura Insua. Vist com el déu de la guerra pels mesopotàmics, grecs i romans, i també com el déu agrari dels cultius, Mart ha estat lligat des de temps immemorials a la supremacia dels homes per la seva força i poder. Per tot això, podem afirmar que "Mart és la història d'una masculinitat violenta i és la història del patriarcat", manifesta Insua. I així ho presenta l'exposició, amb un discurs que mostra la realitat de la humanitat i la deixa en evidència.

És increïble com bull la sang només de passejar-se per les sales de "Mart. El mirall vermell" i veure desenes i desenes d'investigadors, científics, escriptors i altres personalitats que n'ocupen les parets. Si al segle XVII, amb la invenció del telescopi, els noms claus són Ptolomeu, Galileu, Kepler o Copèrnic, posteriorment ho són els pares de la ciència-ficció com H. G. Wells o Garrett P., i científics com Camille Flammarion o Giovanni Schiaparelli. Homes que progressivament es van bolcar en la mística que envoltava el planeta vermell, on es creia que hi havia vida, els anomenats marcians. En la seva majoria, doncs, les poques dones que apareixen a les sales de Mart del CCCB ho fan com a protagonistes d'aquestes històries de ciència-ficció.

A mesura que avança l'exposició, configurada de manera cronològica, aquesta falta de dones canvia, com un reflex del moment. "A La crida de Mart hi ha activistes que utilitzen la ciència-ficció per parlar de la igualtat de les dones. També hi ha el discurs de la investigadora Elisa McCausland que fa una lectura feminista de la cultura pop i Mart al vídeo Marte necesita mujeres, i demostra com, a les pel·lícules dels anys 50, les dones i les marcianes eren figures poderoses", explica el comissari. Era un moment en què ja s'incloïa tot el que s'estava gestant, des de la lectura feminista al feminisme com a moviment.

Amb tot, la mostra ens planteja dubtes, interrogants i possibles escenaris de futur. Aconseguirem salvar la Terra, la nostra casa, del canvi climàtic? O viurem una acceleració persistent en què l'única via possible per seguir existint serà convertir-nos en una espècia interplanetària i colonitzar Mart? Ara per ara, la nova carrera espacial presenta a Mart com un trofeu geoestràtegic. Però quan els països aconsegueixin el seu objectiu, què passarà?

El que està clar és que el nostre reflex de Mart mostra una humanitat profundament antropocèntrica; no ha acabat de destrossar un planeta que ja pensa a habitar-ne un altre

Dues dones grans es passegen atentes per l'última sala, la qual exposa les últimes missions al planeta vermell, i es paren a observar unes imatges de la terra i el mar completament infestades de plàstics i de deixalles humanes. "No entenc com Trump assegura que no existeix el canvi climàtic! Si milers de científics l'han contradit. Les dades i les fotografies no menteixen", comenta una. "Sí, dona... i tots aquests avenços de què parlen ja els poden estar fent ara, que si triguen gaire, nosaltres ja no els veurem", es queixa l'amiga.

Si veurem o no colònies humanes a Mart, de moment encara no ho sabem: "malgrat és caríssim, la tecnologia està preparada per fer-ho", assegura el comissari Juan Insua. "El més important, però, és la consciència amb què anirem a poblar el sistema solar, potser durant els pròxims segles", explica. Aconseguirem deixar de banda la nostra obsessió antropocèntrica? Ara per ara, el nostre reflex de Mart l'únic que mostra és això, una humanitat egoista, que no ha acabat de destrossar un planeta que ja pensa a habitar-ne un altre.