- entrevistes -
Les creadores del mood
Per Martí Oliver
Publicat el 14 de gener 2024

Un mitjà amb creadors de contingut en valencià. Fa uns anys, una proposta així hagués acabat al calaix de les falòrnies. Ni mercat, ni diners, ni simpatia, els hi haurien dit. Eren temps on, si volies triomfar a les xarxes, l’estereotip deia que havies de fer-ho en castellà, com a mínim. El mood – llavors un neologisme acabat de sortir del forn— era de fer coses en anglès. Les creadores del pòdcast Deparkineo, Carmen Alonso, María de Vega i Marta Meneu han agafat, precisament, aquest anglicisme per transformar-lo en una revista digital en valencià.

ElMood, presentada aquesta setmana, té els creadors de contingut com a pilar. L'impulsa Plataforma per la Llengua i publica peces multiplataforma sobre actualitat, cultura i estil de vida de manera setmanal. Hi participen 32 col·laboradors amb cares conegudes com les influenciadores Croqueta de xocolataSemproniana, el pòdcast Tabac i Sobrassada o l'streamer Norman López. En parlem amb Marta Meneu (València, 1997), periodista, investigadora en comunicació i joventut i una de les impulsores del projecte.


A xarxes, mood pot semblar una expressió vintage.
El nom havia d’apel·lar la gent jove, des de la generació Z a la generació alpha, i Elmood és una expressió informal que gasta la gent jove. Hi ha conceptes més nous, com slay, però no se sap si perduraran. En canvi, mood és una expressió que s’ha quedat: és jove però atemporal.  

Us han criticat que sigui un anglicisme?
Ens ho solen preguntar. Hi ha altres iniciatives que ho fan, públiques fins i tot, des del 3 CAT, amb Eva, com À Punt. Però ho plantegem en un sentit de manifest. La revista és un projecte vehicular en valencià, sí, i s’ha de respectar l’estàndard, però volem ser un espai d’expressió per a tothom. Si ets valencianoparlant i introdueixes anglicismes no s’acaba el món, el missatge encara és vàlid. 

Amb quin objectiu neix el projecte?
Al País Valencià hi faltava un espai per crear una audiència jove que consumisca contingut de creadors en la seua llengua. Hi ha propostes d’À Punt amb creadors, o d’altres fetes perquè els creadors es coneguen, però cap projecte per conrear una audiència. De fet, per a gestar ElMood hem hagut de gastar molts referents de Catalunya, com Adolescents iCat, o fins i tot en castellà, com Play ground i Código Nuevo. I és un mitjà que neix professionalitzat. No volíem començar amb col·laboracions gratuïtes, ni explotar a ningú. La nostra llista de col·laboradors cobraran pel contingut que els hi encarreguem. 

Per què fer una revista i no un pòdcast?

L’arribada de les xarxes socials ha deixat un món més audiovisual. Però la gent jove també llegeix i també escriu. El format escrit no s’hauria de perdre encara que siga en projectes enfocats als joves. A més, ens hem adonat que les iniciatives que depenen de Twitch o Twitter tenen el perill de caure. Pense en Twitter, per exemple, i els canvis del darrer any des que la va comprar l’Elon Musk. Instagram o TikTok poden caure. Tot l’esforç que has fet es pot perdre i tenint la web com a mare ens permet estabilitat i adaptar-nos si neixen noves plataformes. 

 

Us definiu com una publicació hereva de la Superpop.
En la nostra adolescència teníem la revista Superpop o la revista Bravo, en paper. Ens agrada la potencialitat que tenien de generar espais per a la joventut. Tant d’informació, consum i entreteniment, però també de star systems, referents, estètica. Els adolescents també necessiten espais de referència de consum. Apel·lar a aquest tipus de productes generava eixe lligam per dir que volem ser un punt de referència per a la joventut valenciana. Volem fer un consultori perquè vingues i ens ho preguntes a nosaltres, volem tenir expertes que et puguen ajudar.  


"La revista Superpop tenia una gran potencialitat de generar espais per a la joventut. Els adolescents també necessiten espais de referència de consum i d'estètica " 


Ben bé què vol dir Superpop?
T’explique com ho defineix ‘Granissat’, que és qui ens ha fet la imatge gràfica de la web. Per ells vol dir tenir un punt 'petardo' com a espai informal, caòtic on poden conviure una estètica d’ordinador de bits, adhesius, purpurina amb coses més estàndard. Eixa estètica és un mix dels formats en què ens movem, rescatats dels 2000. 

És una estètica molt concreta. Us fa por que al cap d’un temps es gasti?
Duguem treballant-hi des de fa un any i escaig i en aquest temps no se m’ha cansat. Confie molt en la imatge en què la imatge siga estable, almenys durant un temps. Depenent de com evolucione el projecte la imatge es pot canviar, però per ara mateix volem consolidar-nos, buscar més contingut i recursos. 

La iniciativa neix al País Valencià, però també incorporeu col·laboradors d’arreu dels Països Catalans, fins i tot d’Andorra. 
Jo consumisc À Punt i em costa molt sentir el parlar mallorquí, per exemple. Als catalans també els hi passa amb nosaltres. Per això volíem tenir en compte els accents i dialectes de la nostra llengua i que la nostra audiència tinga la possibilitat de consumir contingut en la totalitat de la llengua. 

Els creadors de fora del País Valencià s’han sorprès que els hagueu anat a buscar?
ElMood ve dels valors que tenim a Deparkineo. Tenim eixe punt de trobada i hem entrevistat a gent mallorquina i gent catalana. Però, en un sentit empresarial, sí que es van sorprendre. De fet, quan al pòdcast hem col·laborat amb marques de fora també ens ha sorprés. Pel que fa al format, en canvi, ho van entendre a la primera. A Tabac i Sobrassada, per exemple els hi vam proposar de fer contingut per la revista sobre menjar en format vídeo i article, i cap problema. La nostra generació té molta predisposició a adaptar-se a qualsevol format. Hem passat de YouTube al vídeo vertical sense cap mena de problema. 

 


"La nostra generació té molta predisposició a adaptar-se a qualsevol format. Hem passat de YouTube al vídeo vertical sense cap mena de problema. "


Una de les crítiques al 3Cat és haver fitxat figures que fan servir les xarxes personals en castellà. Heu tingut debat sobre si posar aquest filtre a l’hora de triar els col·laboradors? 
A diferència de Catalunya, al País Valencià hi ha zones que són castellanoparlants i que tenen exepcions en aconseguir els títols de valencià. Però hem tingut molta predisposició de creadors d’aquestes zones, també a passar-se al valencià. Ara bé, nosaltres paguem per contingut, però no tenim el potencial d’una cadena pública per potenciar la marca d’una persona. Per tant, si nosaltres agafem una persona castellanoparlant, li paguem per fer contingut en català, però no tenim la força per interferir en què deixe de tenir el perfil en valencià. 

@elmood.zip Nosaltres també estem en elmood de fer-nos eyeliners tan increïbles, i més quan és per anar als bolos de les amigues! Quin maquillatge et faries tu per anar a un concert d'una amiga? 💋💋💋 @semproniana 🪐🫧 ♬ original sound - EL MOOD

El novembre passat vau ser a l’Aferrada. Què aporten els espais desvirtualitzats a la comunitat de creadors de continguts dels Països Catalans?
La presencialitat és clau. Jo visc a Barcelona i m’és més fàcil conéixer creadors que viuen ací, però les meues dues companyes viuen a València: sense aquest tipus d'espais els hi és molt difícil. Tot això ho enceta La troca, una trobada de creadors de contingut catalanoparlants dels diferents territoris. Ho van organitzar les direccions de política lingüística de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears el 2022, però amb els canvis de govern això no s’ha mantingut. La Troca ho enceta i l’Aferrada hi aprofundeix. Es va impartir formació professional, en aspectes de màrqueting o camps que, com a comunicadors joves, potser no coneixem. I ens agradaria que ElMood poguera fer espais presencials, i que la revista també es pugui trobar en un format més presencial. 

La Troca cau pel canvi de majories al País Valencià i les Illes Balears. Us preocupa que situacions com la censura a Borriana us puguin afectar? 
És una preocupació de tota la societat valenciana. I també ens preocupa que es retalle pressupost d’A Punt, per exemple. Però abans del primer pacte del botànic ja hi va haver un marc hostil en aquest sentit i hem de continuar mirant cap endavant, com llavors ho varen fer el sector de la música en valencià o les editorials, per exemple. I no només hem de mirar cap a la Generalitat Valenciana. Volem ser un punt de trobada entre llengües i cultures per abastar recursos públics però també per arribar a recursos privats. Hem de ser qualitat i competitivitat perquè empreses privades aposten per nosaltres com un punt de consum de la gent jove. 

Com se li fa entendre a aquest sector privat? 
És veritat que a Catalunya hi ha hagut una sèrie de marques que hi han apostat fort, mentre que a València costa més. Però no és impossible. A Deparkineo, eixa temporada l’ha patrocinat la cervesa Túria. Sé d’influenciadors en valencià que han fet col·laboracions amb marques com Arroz La fallera. Al final, tens una audiència, el contingut i el discurs tenen un valor i si sabem fer-ho valdre, és possible que les marques acaben tenint predisposició.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —