Després de militar a les Joventuts d’Esquerra Republicana (JERC) durant la seva etapa universitària, Marta Rosique va fer el salt a la política institucional després del resultat històric del seu partit a les eleccions generals de 2019. Va aterrar al Congreso com la diputada més jove de la història, amb 23 anys, i amb ganes de “defensar els drets nacionals i socials del jovent dels Països Catalans”. Això sí, ben conscient que “des de les institucions no es pot canviar tot”. Rep el Diari de Barcelona a través d’una videotrucada que, com ja sol passar, va acompanyada d’alguns problemes tècnics.

Hi ha un nou Govern a Catalunya. Què n’esperes?
Tinc moltes esperances perquè, per primer cop després de molts anys, tenim un govern presidit per Esquerra Republicana. Crec que això ens permetrà avançar cap a la independència dels Països Catalans i, alhora, cap a la redistribució de la riquesa i cap a la victòria de més drets socials. Una cosa ha d’anar lligada a l’altra, i les últimes eleccions van demostrar que existeix una majoria d’esquerres i una majoria independentista. Per tant, és lògic que Esquerra lideri aquest procés.

Després de la investidura de Pere Aragonès, creus que el clima a Madrid ha canviat, especialment amb el PSOE?
El fet que ara tinguem una presidència estable sempre ajuda en totes les negociacions. A partir d’ara, a l'hora de negociar amb el govern espanyol, podem assegurar-nos que hi ha una negociació de govern a govern, i que la part catalana estarà disposada a fer-la. Aquest és un canvi important respecte la legislatura anterior.

“El dret a l’autodeterminació legitima qualsevol via no violenta”

Serà més fàcil negociar ara que Esquerra Republicana lidera el costat català?
Que Esquerra estigui al capdavant ajuda, perquè és evident que nosaltres hem fet una aposta clara per la negociació. De fet, una de les coses que tenim molt clares és que aquesta negociació ha de servir per condicionar el Govern, que necessita els nostres vots per governar. Però tampoc hem arribat a esperar mai massa, del govern espanyol.

Què passa si la taula de diàleg no funciona? Fins quan s’aguantarà?
El que sempre hem dit és que no renunciem a cap via, i hem d’estar disposats a exercir-les totes. Hem de tenir en compte que el dret a l'autodeterminació, precisament, és un dret que legitima qualsevol via no violenta. Ara mateix estem apostant per un moviment d'acumulació de forces. No només volem augmentar el nombre d'independentistes, sinó sobretot guanyar forces en espais on no teníem presència fins ara, com a l’esfera internacional. Però no renunciem a cap via.

Esquerra no té prou rellevància numèrica al Congrés per forçar més el PSOE a acceptar les vostres demandes?
Després de la derrota a les eleccions de Madrid, el PSOE s’ha adonat que l'única manera que té de tirar endavant un programa d’esquerres és comptant amb les forces que representen les nacions sense estat. L’alternativa seria comptar amb la dreta, que ja saben que no els hi ha sortit bé durant tants anys i que no és una alternativa possible. Estem treballant per mantenir una aliança amb els partits independentistes de Galícia, País Basc i Catalunya per imposar-nos. Si el PSOE no s'hi posa, no durarà per sempre al govern. I és que també tenim línies vermelles.

El rol dels partits independentistes a Madrid s’ha de limitar en perseguir l’autodeterminació de Catalunya, o també ha de participar en la política parlamentària?
És evident que anem al Congrés com a representants de la ciutadania catalana i per tant és evident que l'hem de defensar. Per altra banda, som republicans i creiem en la fraternitat entre els pobles. I jo crec que la fraternitat implica que, si mentre estem al Congrés, podem ajudar a fer que les classes treballadores d'Andalusia tirin endavant en la defensa dels seus drets, evidentment els hem de poder ajudar. Tot això, sent conscients que a nosaltres ens ha escollit la ciutadania catalana i que és aquí on tenim les prioritats.

“Les institucions mai poden aconseguir-ho tot”

Què hi buscaves, a Madrid, quan vas decidir presentar-te a les eleccions?
Cal ser molt conscient de què vas a fer-hi, a Madrid. En el meu cas, el que vaig a fer és a defensar els drets nacionals i socials del jovent dels Països Catalans. Això em reforça, perquè és una línia a la qual m'hi sento propera, en la qual m'hi sento acompanyada. Es pot fer molta feina pel jovent, des de Madrid.

Això vol dir que creus en les institucions com a mètode per canviar les coses?
Les institucions mai poden aconseguir-ho tot. Les institucions, tal com estan creades, no deixen de ser estructures burgeses i estatals. És evident que nosaltres, quan hi entrem, nedem a contracorrent. Estem en un espai que no vol que busquem la redistribució de la riquesa ni que avancem cap a la independència. Un cop ets dins, te n'adones encara més de la necessitat que la gent s'organitzi, es mobilitzi, faci pressió perquè les coses avancin.

Tu, que provens de les Joventuts Republicanes, notes algunes diferències amb els polítics d’ERC?
Sí, hi ha maneres diferents de fer política. Al final, els joves tenim unes dinàmiques més noves de funcionament, que s'adapten més a la nostra generació. Tendeixen a ser dinàmiques més participatives, amb més debat, i tendim a ser més crítics amb tot. Això no vol dir que Esquerra Republicana no ho faci, però segurament nosaltres hem sabut trobar més temps. De fet, hi ha molta gent d'Esquerra que ha passat per Jovent Republicà i que incorpora aquestes dinàmiques al partit.

De fet, un ex membre de les JERC presideix la Generalitat.
Exacte. És una oportunitat per la gent jove, ja que el president ja fa anys que treballa amb els moviments socials que defensen els drets que la nostra generació demana, i per tant té molt clar com funciona l'associacionisme juvenil. Per això, crec que té molt presents aquelles reivindicacions socials que sorgeixen del carrer. I això crec que s'ha d’aprofitar.

Quan acabi aquesta legislatura, tens previst seguir la teva carrera política?
Jo crec que no s'ha de fer carrera política, és una de les coses que sempre he defensat. Sóc periodista i politòloga i també m'agradaria poder-m'hi implicar. No tinc clar què faré. De fet, cada dia penso coses diferents, ja que, malauradament, el meu futur també dependrà del mercat laboral. El que pugui fer, ho faré.

“Encara avui hi ha partits que no han fet autocrítica del 2017”

Algunes parts del teu discurs recorden a les formes de fer política de la CUP. Per què vas decidir formar part d’Esquerra?
Jo ja em vaig implicar a les JERC quan anava a la universitat. Crec que Esquerra és un espai que integra visions ideològiques molt diverses. Molta gent ho critica, això, però crec que és una cosa positiva perquè fa que sigui un espai molt més representatiu del país. Però la diferència més gran és que crec que Esquerra és l'únic partit que pot aconseguir la independència.

Junts o la CUP no la poden aconseguir?
Esquerra té una voluntat política molt clara per fer la independència. La seva història i el seu ADN ho reflecteixen. Només cal veure el rol d’Esquerra Republicana l'U d'octubre. El fet que ara tinguem la presidència reflecteix que la gent ens veu com l'únic partit amb una estratègia a llarg termini. Després dels errors comesos el 2017, vam ser el primer partit que va replantejar l'estratègia; encara avui, hi ha partits que no han fet autocrítica del que va passar aleshores. Per mi això demostra qui té ganes d'avançar i qui s'ha quedat estancat en allò que va passar.