Una nova massacre, aquesta vegada de tres persones a la localitat de El Tambo, al sud-est de Colòmbia, posa novament en relleu la gravetat de la violència al país, on aquest any han estat perpetrades més de 50 matances.

El nou acte de violència va succeir a la zona de Seguengue, a una vivenda allunyada del perímetre urbà de El Tambo, al convuls departament del Cauca, on tres homes joves que tenien les mans lligades a l’esquena van ser assassinats a trets per desconeguts en una carretera. L'alcalde de El Tambo, Carlos Vela, ha detallat que els cadàvers van ser trobats a "una zona remota a una hora del municipi, prop dels límits amb la població de Cajibio", també ubicada al Cauca.

“La informació que tenim és que hi ha tres morts, però el cas encara està sota investigació perquè és una zona distant del municipi”, ha declarat el secretari del govern de El Tambo, Adolfo Alegría.

Aquesta és la segona matança que té lloc en només 15 dies a El Tambo, un poble agrícola situat al centre del Cauca, a uns 33 kilòmetres de Popayán, la capital regional. L’anterior va ocórrer el 21 d’agost, quan sis homes van ser assassinats també a trets en una zona rural d’Uribe, un crim que encara no ha estat esclarit per la Fiscalia, que no descarta que hagi estat comès pel narcotràfic.

Violència i narcotràfic

Al Cauca operen grups de dissidents de les FARC, la guerrilla de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN) i bandes criminals que es disputen aquest territori per dedicar-lo a cultius il·lícits de coca i marihuana.

“Al territori del Cauca conflueixen diferents organitzacions criminals que tenen en el narcotràfic la seva principal font de finançament”, va dir el passat 26 d’agost en una visita al Cauca el fiscal general, Francisco Barbosa.

Sobre El Tambo, el secretari de govern del Cauca, Luis Angulo, informa que “en aquesta regió del municipi delinqueixen les estructures criminals del Gaor (grup armat organitzat residual) Jaime Martínez i el que coneixem con Nova Marquetalia”.

Alerta per massacres

L'Observatori de l'Institut d'Estudis per al Desenvolupament i la Pau (INDEPAZ) classifica com a massacre l'homicidi intencional i simultani de tres o més persones protegides pel Dret Internacional Humanitari (DIH) i en estat d'indefensió, en iguals circumstàncies de temps, mode i lloc.

Les massacres no son un fenomen nou en el llarg conflicte que viu Colòmbia, però les dues comeses recentment han fet que el país torni a posar el seus ulls en aquest crims.

Una va ser la matança de cinc joves de 14 i 15 anys que van ser assassinats el passat 11 d’agost en una plantació de canya situada al barri Llano Verde, a Cali, capital del veí departament de la Vall del Cauca. 

L’altra va ocórrer quatre dies després quan vuit joves, alguns d’ells universitaris, va ser assassinats en moments en què estaven fent una graellada a una casa de camp de Samaniego, al departament de Nariño.

Més de 50 massacres el 2020

Segons INDEPAZ, en el que portem d’any han estat perpetrades 51 massacres en 17 dels 32 departaments del país. Antioquia, al nord-est, encapçala l’estadística amb 11 casos, seguit per Nariño i Cauca, ambdós amb vuit.

Justament a Nariño, a la localitat de Buenasco, van ser trobats recentment a les riberes del riu Juanambú els cadàvers de quatre homes assassinats a trets que vestien botes de cautxú, pantalons texans i samarreta negra, fet que, sumat a que no són de la zona, fa suposar a les autoritats que poden ser membres d’algun grup il·legal.

Davant la nova massacre a El Tambo, dirigents de l’oposició culpen al govern de la violència, i inclús el senador d’esquerres Gustavo Petro ha demanat la renúncia del ministre de Defensa, Carlos Holmes Trujillo.

Aquest, per la seva banda, ha manifestat que “el que es necessita és unitat per combatre la violència i donar suport a tots els mecanismes per acabar amb els cultius il·lícits que, convertits en coca, financen aquells que maten líders socials i massacren”.