La saga de pel·lícules de Harry Potter, estrenada l'any 2001, és encara un èxit a nivell mundial. Per aquest motiu, la negativa de Warner a doblar La Pedra Filosofal al català, tot i l'oferiment de la Generalitat a cobrir tots els costos, va generar una gran polèmica. Finalment, Televisió de Catalunya es va encarregar del doblatge de la primera entrega de la història de Hogwarts, tot i que més tard que el doblatge de la segona.

Aquest 2024 fa vint anys que en Masumi Mutsuda (1986) i en Roger Isasi-Isasmendi (1983) posaven veu als joves Harry i Ron a la primera pel·lícula de la saga, tal com ho van fer amb les set següents.

Ambdós actors han treballat en el doblatge de personatges al català, com ara Olaf de Frozen o Finn i Adam Driver de Star Wars, però també al castellà i al japonès, en cas del Masumi. Parlem de la seva experiència com a dobladors i també de l'estat del doblatge en català, com a part de la junta directiva de l'associació Doblatge Unida de Barcelona (DUB). 

Vau doblar junts les vuit pel·lícules de Harry Potter al català. Com recordeu l’experiència?

R: No he estat mai un fan de Harry Potter, però t'arriba l'oportunitat de fer un d'aquests personatges i és molt bonic el fet d'anar creixent i anar veient com ells també passen de ser uns nens que juguen a ser uns actors. 

M: Em va servir molt també per depurar i polir el meu català. Tot el doblatge que havia fet de petit era en castellà i el català el vaig començar a aprendre a l'escola. El meu nivell de català va anar fluctuant i si mires les primeres pel·lícules de Harry Potter hi ha una evolució perquè són tantes hores parlant en català amb un lingüista que et va corregint… vaig acabar l'última pel·lícula i ja totes les neutres les feia bé (riuen). També vaig començar Harry Potter al batxillerat i anar fent pel·lícules de Harry Potter també em van mantenir un vincle amb el doblatge.  

R: Va ser una pena no poder doblar-les en ordre perquè quan ens va tocar fer-la vam haver de falsejar bastant més. 

Com vau començar al món del doblatge?
M: Quan vaig començar a fer doblatge no sabia ni què estava fent, va ser casualitat. Van venir a la meva escola a fer proves de doblatge per trobar la veu del Simba, del Rey León. No ens van agafar cap de la meva escola, això és el que recordo. Aquella prova la vaig acabar i tal com la vaig acabar me'n vaig oblidar. Però l'any següent em van trucar per fer de Forrest Gump fill, que va ser el meu primer paper. I a partir d'allà ja vaig començar a doblar nens i nens, fins que em va canviar la veu, i fins avui. 

R: El meu cas va ser un pèl diferent perquè el meu pare s'hi dedicava, crec que des que vaig néixer jo. Som aquella generació pels voltants dels 90 que hi ha un canvi en la manera de fer de les distribuïdores —Disney, Warner i aquestes companyies grans— que volen que els personatges infantils, en comptes que estiguin doblats per dones, els doblin nens. El primer recurs entenc que va ser el d'anar a agafar els fills dels actors i actrius de doblatge, perquè molts de nosaltres anàvem allà a veure els pares. Vam començar amb petites convocatòries i això de mica en mica es va anar fent cada vegada més habitual. 

En el teu cas, Roger, que veies el teu pare treballar, tenies la il·lusió de dedicar-t'hi algun dia?

R: Quan era petit, quan encara no havia fet cap take, vaig anar a veure el meu pare que era el narrador de Bola de Drac. I una d'aquelles vegades que anaves allà a veure com ho feia em van dir: "Mira ara sortirà el Son Goku de la sala de doblatge". Clar jo m'esperava a veure en Son Goku i va sortir una dona embarassada, la Mònica Pedrós. Sempre m'ho diu: “Vas canviar la cara” (riu). Allà t'adones de la trampa que hi ha, però és un món molt màgic. I de fet, els primers anys quan encara no feia res anava amb una ‘llibreteta’ perquè volia que aquelles veus que sentia em poguessin firmar autògrafs. Ara són companys de feina, molts d'ells. El que tenies és aquesta curiositat, aquestes ganes d'entendre aquesta màgia —aquest truc— i de participar-hi.

Parlant de truc, n'hi ha algun per a ser doblador?

M: No ho sé sincerament, el que has de ser és actor. En el nostre cas que hem començat de petits, tal com dius les frases ja queda bé perquè queda autèntic, real i t’ho creus. Però a mesura que m'he anat fent gran, que m'ha canviat la veu, que els personatges ja no són nens i que tenen un repte més interpretatiu, llavors és quan has de començar a tenir eines d'actor per poder defensar un paper, per entendre què vol transmetre. 

R: Molta gent confon fer doblatge amb tenir una bona veu i sempre dic que la veu és una cosa secundària. De fet, hi ha moltes veus i és necessari que n'hi hagi molts tipus. Després hi ha un tema tècnic que és la sincronia, com ho fas per quadrar les labials, però això són coses que s'aprenen. Al final ho tens integrat i gairebé ni pares atenció perquè ja t'hi va l'instint. 

Participeu en el procés d’ajustament del guió?
R: Si un ajust és bo, que és l'ideal, no has de fer res: entres a sala, et poses a mirar el text, l'assages i tot et clava al seu lloc. Això, malauradament, a vegades no passa. Bàsicament, sempre té una derivada de manca de diners i nosaltres ho notem molt. Llavors és quan toca ajustar a sala, que és una cosa que no és ni la nostra feina ni la del director, tot i que de vegades l'ajustador pot ser el mateix director. De vegades no, i és quan ens toca treure o posar lletra, però és imprescindible un bon ajust. 

"En català sí que hi ha hagut un tema de primar molt perquè surti barat en lloc de què surti bé"

Masumi Mutsuda

Aquesta manca de pressupost és un problema recurrent en els doblatges en català?
M: En realitat passa en totes les llengües, depèn del producte. Clarament, una pel·lícula que es projecta com a blockbuster normalment no té problemes de pressupost. En català, històricament i en els últims anys, sí que hi ha hagut un tema de primar molt perquè surti barat en lloc de què surti bé. I aquí s'ha notat molta pressa, molta retallada pressupostària, que amb menys diners s'ha de fer el mateix, i llavors passen coses a cada punt de la cadena, tant a la traducció com a l'ajust, com a la direcció, a l'actuació, la mescla… A cada punt, si hi ha menys diners, la qualitat sempre baixa.

Us heu trobat mai amb projectes que han volgut retallar per la vostra part? Potser quan éreu més joves o inexperts?
R: Malauradament, i és igual que siguis jove o que siguis gran, són moments que pot ser que hi hagi una certa debilitat o hi hagi poca feina. Jo sí, n'he rebut i normalment les he declinat, perquè entenc que el que hem de fer és seguir un conveni col·lectiu, que no tenim des de fa deu anys; per això estem lluitant. Des de la junta directiva del sindicat (DUB) el que volem és tornar a tenir un conveni, perquè el que tenim ara són uns pactes d'empresa signats amb la gran majoria que es dediquen a això a Catalunya. Sí que regulen els nostres salaris, però no és com un conveni i necessitem aquesta eina de forma indispensable. 

"La diferència salarial amb Madrid ja és de gairebé un 15%, cosa que no havia passat mai a la vida"

Roger Isasi-Isasmendi 

En un dels comunicats del sindicat DUB dieu que voleu igualtat de condicions amb Madrid…
M: A Madrid tenen un conveni, a diferència d'aquí, i en el seu conveni el que fan és que cada any, a part de mantenir els salaris, l'ajusten segons l'IPC i uns percentatges que han pactat. Llavors, any rere any, des que tenen un darrer conveni, els seus salaris han anat pujant. En canvi, aquí ens hem quedat amb la pujada que vam aconseguir fer dels pactes d'empresa quan va pujar molt l'IPC fa ara dos anys. És necessari que s'igualin aquests salaris, que no hi hagi una diferència abismal entre el que es cobra a les diferents comunitats, i especialment Madrid i Barcelona, que és on més es treballa.

R: També, a Madrid van poder signar un conveni amb la firma de Comissions Obreres i UGT, que són qui aquí estan no permetent que puguem signar un conveni. El que demanem és que hi hagi el mateix tracte aquí que a Madrid. És a dir, que aquests sindicats de classe i sindicats majoritaris estiguin per la labor i facilitin la signatura d'un conveni col·lectiu. A part del que deia el Masumi, que a hores d'ara aquesta diferència salarial ja és de gairebé un 15%, cosa que no havia passat mai a la vida. 

@diaridebarcelona 🧙‍♂️🪄Els dobladors de Harry Potter i Ron Weasley en català, Masumi Mutsuda i Roger Isasi-Isasmendi, recreen al #DdB aquesta famosa escena 20 anys després del seu doblatge. #harrypotter #doblatge #actors ♬ original sound - diaridebarcelona

Hi ha molta diferència entre les condicions del doblatge a Catalunya o Espanya i el doblatge internacional?
M: Amb el Japó sí, no té res a veure. Allà funcionen per categories. Els actors, n'hi ha uns que tenen uns sous estratosfèrics que aquí no ens podem ni arribar a imaginar, que són tractats com a estrelles. El director del doblatge no pot parlar-li directament, han de parlar-li a través de la gent fins i tot quan estan treballant. Són com figures intocables i a part tenen sous totalment diferents. Però a Europa sí que hi ha més similituds. Espanya és el lloc més econòmic d'Europa, però sí que les branques artístiques van defensant el mateix.

Us preocupa que l'auge de la intel·ligència artificial pugui afectar a la vostra feina com a dobladors?
M: Quan nosaltres fem una feina de doblatge signem una cessió de drets que històricament no ens preocupava excessivament perquè quan parlava de cedir la teva veu per tecnologies t'imaginaves el Blu-ray o el DVD. Però de sobte sorgeix aquesta intel·ligència artificial generativa que es pot entrenar amb veus i veiem un problema. La legislació espanyola protegeix en el sentit que no pots signar coses que no saps que passaran. Però ara que ja és una cosa que existeix.

(...)
M: Finalment ens vam unir a PASAVE (Plataforma d'Associacions i Sindicats d'Artistes de Veu d'Espanya) i hem demanat que en aquestes cessions de drets s'inclogui una clàusula IA, per la qual no es pugui utilitzar la veu per entrenar intel·ligències artificials. Alhora, no sé fins a quin punt pot arribar a treure'ns la feina perquè l'emoció d'una persona té moltes subtilitats, no només en la cara sinó en la veu i les intel·ligències artificials estan molt lluny d'aconseguir això. 

Us han reconegut mai la veu pel carrer? 

M: El pediatre del meu fill, però jo crec que no era per la veu sinó que ja m'havia vist o per TikTok, però ell em va dir que era per la veu i vaig pensar ‘vols dir?’. De fet, tinc la sensació que quan parlo vocalitzo poquíssim. Ma mare sempre em diu: ‘No t’entenc, tu fas doblatge?’. Però hi ha gent que diu (posa to televisiu) ‘em posa una cervesa si us plau?’ (riuen). Ja només per parlar així et preguntaran si has sortit d’una pel·lícula de Hollywood. 

R: M'ha passat una vegada un noi que va venir a muntar un moble a casa, i de vegades amics que viatgen amb Vueling i justament la veu de ‘benvinguts a Vueling’ en català és la meva. Em sembla que tampoc tinc una veu molt reconeixible i clar, per exemple, per sort no vaig parlant com l’Olaf pel carrer (riu).