Les persones que viuen al carrer a Barcelona són cada vegada més joves. Actualment, els joves d’entre 16 i 25 anys representen el 13 % dels sense llar a la ciutat, un percentatge que ha augmentat molt des del 2016. Aquest increment està relacionat amb la pressió migratòria, la dificultat per accedir a l’habitatge i la complicada situació en què es troben els joves extutelats per l’administració un cop compleixen els 18 anys.

Així ho constata l’informe Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d’una ciutat sense llar d'Arrels Fundació, el qual analitza la situació de les persones sense llar a Barcelona a partir de dades obtingudes durant els darrers quatre anys. Des del 2016, cada any, la Fundació Arrels duu a terme un cens dels sensesostre de la ciutat en el marc de la campanya europea "European End Street Homelessness Campaign" impulsada per World Habitat, en la qual participen 13 ciutats.

Les dades de l’informe s’han obtingut de l’enquesta del cens, contestada per 1.439 persones sense llar. La fundació alerta que no tothom que dorm al carrer ha pogut respondre aquesta enquesta, sigui per barreres idiomàtiques o perquè es troben en una situació especialment vulnerable, de manera que les dades són més optimistes que la realitat.

Per culpa de la Covid-19, aquest any no s’ha pogut fer el cens. Tot i això, el 14 de maig del 2020 es va fer un recompte que xifra en 1.239 les persones sense llar aquella nit, la dada més alta fins ara. L’organització posa èmfasi en el fet que les dades reals són més altes encara i que, a més a més, s’hi han de sumar aquelles persones que viuen a assentaments o que estan allotjades a recursos públics i privats.

Els joves que dormen al carrer

D’entre els més joves de 25 anys que dormen al carrer, la meitat ha viscut a un centre de menors. Ferran Busquets, director d'Arrels Fundació, explica que s’ha incrementat molt el nombre de joven sense llar des de l’any 2016. Busquets també alerta sobre el fet que molts siguin extutelats per l’administració: "un cop complerts els 18 anys, el sistema de protecció s’acaba i es deixa d’assistir la persona, la qual cosa fa que quedi completament desemparada".

A més, tres quartes parts han migrat de països extracomunitaris, únicament el 5 % són nascuts a l’Estat i un 17 % provenen de països comunitaris. "Les dades ens diuen que una persona migrada després de deixar-la desprotegida s’aboca al carrer". També s’hi ha de sumar que un 50 % de les persones de menys de 35 anys no tenen targeta sanitària, cosa que els dificulta molt rebre atenció mèdica i social.

Font: Arrels Fundació

Font: Arrels Fundació

Com ha afectat la Covid-19 a les persones sense llar?

"L’estat d’alarma ha fet que les persones que viuen al carrer es trobin encara més exposades", explica Gemma Gassó, educadora de l’equip de carrer d’Arrels Fundació. No només s’han trobat més exposades pel que fa a les agressions, també per les sancions per part de la policia pel fet d’estar al carrer. La Fundació va haver de fer acreditacions per als sensesostre que no tenien lloc on confinar-se perquè es poguessin desplaçar per cobrir les seves necessitats bàsiques.

L’estat d’alarma també els ha afectat anímicament, ja que explica que s’han sentit molt menys acompanyats. Posa èmfasi en el fet que les preocupacions no han estat tant per la por a emmalaltir com per cobrir les necessitats més bàsiques. En aquests casos, la salut queda sempre en un segon terme i no s’acudeix als serveis d’urgències fins que la situació és insostenible.

A més a més, l’informe explica que la llista d’espera per allotjar-se als tres albergs municipals de Barcelona d’accés directe era d’entre cinc i set mesos a principis d’any, abans de la Covid-19. Aquesta situació, sumada al tancament de les més de 600 places d’emergència habilitades a Barcelona, fa preveure un important augment del temps d’espera per accedir als albergs. Des de la fundació, preveuen que les conseqüències de la crisi es notaran més endavant pel que fa al nombre de persones sense llar, ja que la gent fa el que sigui per evitar acabar al carrer.

Joves sense llar acampant davant les portes de l'alberg de Nou Barris

El llindar dels sis mesos

L’informe posa en relació directa el temps al carrer i la vulnerabilitat que pateixen aquells que hi viuen, i estableix un llindar fins dels sis mesos. A partir del sisè mes, la salut física i mental de les persones minva de manera alarmant. Entre les persones que fa menys de sis mesos que viuen al carrer, únicament una de cada deu està en situació de vulnerabilitat alta. A partir dels sis mesos, passen a ser una de cada quatre persones. Cal tenir en compte que les llistes d’espera per accedir als albergs sovint superen el mig any, cosa que dificulta molt que la situació d’aquestes persones no es cronifiqui. Un cop passats els sis mesos, perden molta autoestima i confiança, i es deixa de percebre com una situació temporal.

Denuncien que la xarxa d’ajudes a les persones sense llar no està enfocada a revertir la situació, sinó a tractar determinades necessitats i ajudar a les persones a sobreviure. "Són recursos molt compartimentats que no solucionen els problemes de fons", explica Gassó. Posen èmfasi en el fet que la solució rau en les polítiques de prevenció per aconseguir que ningú acabi al carrer.

Agressions i vulnerabilitat

Una altra dada alarmant és que el 40 % de les persones sense llar ha estat víctima d’agressions físiques i/o verbals. A més a més, les dones tenen una vulnerabilitat més alta que els homes, ja que, proporcionalment, pateixen més agressions i sovint són víctimes de violència masclista.

Gassó també assenyala com a violència aquelles accions que deshumanitzen les persones sense llar, des de l’arquitectura hostil a Barcelona, la qual les deixa sense racons on dormir, fins al menyspreu i les humiliacions que pateixen cada dia.