Poducció de mel
Per EFE
Publicat el 06 de desembre 2020

La producció de mel, abandonada durant anys per la falta d'interès dels habitants i el poc valor atorgat al producte, s'ha erigit com una nova oportunitat econòmica en comunitats com la de Sant Mateu Ozolco, de gran tradició emigrant i situada en l'estat mexicà de Pobla, al centre de Mèxic.

Antonio Lorenzo Hernández, apicultor, va trencar els esquemes de la seva comunitat en iniciar un negoci familiar per produir mel natural i aconseguir la reproducció de l'abella regna, en un lloc caracteritzat per la migració dels seus habitants cap als Estats Units o per la collita de blat de moro.

Orgullós de ser l'únic habitant que es dedica a aquest ofici, Lorenzo s'estima les abelles perquè són les que li porten el plat a taula i perquè li fan valorar més cadascuna de les espècies que existeix en el planeta, ara que a base de treball ha aconseguit tenir una hectàrea de producció.

"Treballem molt per reproduir-les, per tenir mel i aconseguir que sigui una de les millors. Ens hem capacitat amb especialistes del govern, ells ens van orientant i certificant per tal de ser millors en el que fem", va explicar a Efe.

Segons les dades de la Secretaria d'Agricultura mexicana, l'any 2019 Mèxic va produir 61.900 tones de mel, un augment del 6,1% respecte a la mitjana dels últims 10 anys.

Lorenzo va confessar que el seu pare es dedicava a l'apicultura, però que ningú no va voler seguir aquesta activitat i va quedar "oblidada" fins fa aproximadament 8 anys, quan va decidir col·locar els seus primers calaixos de reproducció i producció per al consum de mel entre els membres de la seva família i de la comunitat.

"La mel al meu poble estava oblidada i nosaltres mateixos l'abandonem", va lamentar l'apicultor, que després de recuperar la professió reconeix que ha "après molt de les abelles".

El govern mexicà considera l'apicultura com una activitat "de gran importància i social", ja que depenen directament d'ella més de 43.000 productors.

Amb el pas del temps i el seu esforç, Lorenzo va començar a adquirir més calaixos d'abelles i va entrar a programes del govern federal per sol·licitar suport. Així, va aconseguir l'obtenció de la seva marca i l'adquisició de maquinària especial per la recol·lecció de mel.

L'apicultor va esementar que la seva marca, Apícola Zihuatlán, ara es consumeix al seu municipi, a Pobla capital i a l'estat central de Mèxic, i està certificada per l'Institut Nacional dels Pobles Indígenes (INPI), que avala que és un producte 100% natural.

"La certificació de l'INPI ens va donar un segell que garanteix que són productes naturals i realitzats per mans indígenes, que són de qualitat i que compten amb tots els estàndards d'elaboració", va presumir.

Pobla va ser l'any passat el vuitè estat mexicà en producció de mel, amb 2.477 tones.

Les abelles amb les quals treballa l'apicultor poblano són un encreuament de les africanes amb les italianes, cosa que ha ocasionat que siguin menys defensives a l'hora de manipular-les en els treballs.

Lorenzo va revelar que s'estima que a cadascun dels calaixos s'estima viuen 60.000 abelles que ajuden a millorar les condicions de vida que es té al medi ambient.

Va indicar que, després del procés, es pot arribar a recol·lectar per cada calaix al voltant de 10 a 15 litres de mel, per ser envasat i així pugui passar a un punt de venda.

Lorenzo, així mateix, es va congratular per la nova forma de vida "sostenible" que semblen haver adoptat els ciutadans, que ara busquen productes artesanals en detriment d'aliments amb conservants o "químics".

"No sé a què es deu, però ara la gent li ha donat més importància a consumir mel natural com la que fem. Podria ser que la nova manera de vida sostenible i sense químics que es va posar de moda respongui al fet que nosaltres puguem col·locar els nostres productes en el mercat", va assenyalar.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —