Mem
Per Mar Grau
Publicat el 16 de gener 2021

Els mems cada vegada s'immergeixen més en el nostre dia a dia. Gairebé tots nosaltres, molts sense ser-ne conscients, veiem mínim un mem al dia, en qualsevol de les xarxes socials, i en qualsevol dels seus formats. El mem s'ha convertit en una de les formes predeterminades de respondre a situacions o esdeveniments en línia, ja que permet reaccionar a les notícies i la política, i dona poder a la gent per establir debat. Tant, que l'esfera off-line i l'on-line gairebé són la mateixa i que s’ha convertit en una eina més ideològica i política.  

El doctor Paolo Gerbaudo, sociòleg cultural i polític expert en els nous mitjans d'organització política i patrons distintius de la comunicació digital, en unes declaracions al Diari de Barcelona explica que "els mems tenen dues funcions: en primer lloc, la construcció d'una identitat política en forma adversarial, és a dir, creant l'enemic polític, verificar-lo, ridiculitzar-lo i pintar-los com estúpids i incapaços; i en segon lloc, serveix per glorificar a la part política, als líders, mostrant-los d'una manera més simpàtica i accessible i trencant la percepció de la política com una cosa oficial i distant a la vida de les persones". A més a més, afegeix, "això té un paper molt rellevant quan les identitats polítiques són bastant inestables". És a dir, ara.


Guerrilla Anti-Irónica: "Aviat veurem mítings que en lloc de ser a un poliesportiu seran a Twitch i que els 'comunity manager' dels partits polítics seran memers"


Segons l'Àlvaro i el Fran, creadors del compte de mems Guerrilla Anti-Irónica "els mems són la nova realitat i cada vegada els polítics utilitzaran més tot el llenguatge d'internet, inclús creiem que aviat veurem mítings que en lloc de ser a un poliesportiu seran a Twitch, i que els comunity manager dels partits polítics seran memers", sintetitzen al DdB

“Left can’t meme”, ‘The Frog’ i l’auge del feixisme

El mem és molt poderós. Amb un sol segon, sense haver de crear el discurs sencer, et permet assimilar idees d'una manera molt fàcil i accessible. Però les idees que transmet no són noves, el que ho és el llenguatge, heretat de fòrums com Reddit4Chan, el lloc on van sorgir. 

Pepe the Frog és un dels mems d'internet més populars. Es tracta d'una granota antropomòrfica creada en un còmic de Matt Furie anomenat Boy's Club, que es va convertir en un mem d'Internet al voltant de l'any 2008 en llocs webs com 4chan. El 2016, però, es va utilitzar com a símbol de l'Alt Right dels Estats Units, el moviment nacionalista blanc d'ultradreta, que l'utilitzava per suggerir idees racistes i intolerants.

Tant, que la Lliga Antidifamació dels Estats Units, el 2016 va incorporar el dibuix a la seva llarga llista de símbols d'odi, on hi ha l'esvàstica nazi o la creu cremant del Ku Klux Klan. Per això, el 2017 Furie va acabar matant la seva creació, fart que se'l relacionés amb moviments d'odi i que es convertís amb pàgines racistes misògines o feixistes com 4chan. Finalment la granota va ser utilitzada per joves pro-Trump, i la van convertir amb la seva mascota, inclús ell i el seu fill.


L'ús de mems per part de l'extrema dreta dels Estats Units va sorprendre molt, ja que estàvem acostumats a un discurs de la dreta molt diferent: rígid, defensor de l'ordre i seguint les seves convencions. Començar a comunicar mitjançant mems i burlant-se dels seus adversaris maquillant racisme i masclisme, mentre es camuflaven en ser originals i moderns va ser un canvi radical i una aposta que els va funcionar, i molt: Trump va ser elegit president dels Estats Units el novembre de 2016.

Internet és una nova realitat, sovint descontrolada. Sota l'aparença de mems, gifts o imatges iròniques s'escampa el feixisme i idees d'odi. Un mem pot fer riure a moltes persones alhora, però també gran part de la població pot decidir canviar les seves percepcions sobre la immigració, un partit polític o la violència de gènere després de veure aquests acudits textovisuals. El llibre Leila, Rihanna & Trump, de Proyecto Una, explica com sota l'aparença de la inofensivitat de determinats mems s'amaga una nova forma de feixisme molt perillós. 


Guerrilla Anti-Irónica: "Es pot fer bromes de tot, però el que no es pot és tenir gràcia amb tot"


Per a Gerbaudo: "La dreta nacionalista populista ha sigut molt innovadora i arriscada en canviar el llenguatge, perquè fa qualsevol cosa per aconseguir el poder, en canvi l'esquerra ha estat, i està, més preocupada en mantenir la seva pròpia identitat, és més moralista". Per això, ell considera que l'esquerra s'hauria d'adaptar una mica més: "han de tenir en compte que l'esquerra té molta popularitat en la societat, ho mostren els sondejos, però si ho presentes amb el mateix llenguatge que es presentava al noucentisme, a la gent no li entusiasmarà, es necessita un esforç molt gran en creativitat i imaginació per construir un llenguatge que tingui pertinència amb el que la gent vol".

La Laura Tabarés, investigadora cultural i creadora de mems a La Pícara Justina, confirma al Diari de Barcelona, que "el gran poder polític del mem com a estratègia comunicativa no s'ha vist fins que la dreta l'ha utilitzat, tant de bo l'esquerra espanyola pugui estar a l'altura!", i el Joaquín Eandi Cuttica, filòsof i llicenciat en Comunicació i Cultura, reafirma al DdB que "mentre els progressistes creuen en la realitat, la dreta creu en crear la realitat: mentre les dones lluiten per conquerir drets, l'ultradreta les ridiculitza i humilia".

Formar part d'una comunitat

Els mems són missatges visuals senzills, de consum instantani, irònics i que encarnen digitalment, i en versió simplificada, l'acudit. Els mems també constitueixen el teló de fons de la nostra època i són una expressió artística del malestar social, com ho va ser el rap o els grafitis els anys 80. Per tant, el seu poder radica en la formalització d'una idea i de forma massiva: un disseny, una selecció de certes imatges i la combinació amb certes paraules, que entendre-les o que et facin gràcia et fan formar part d'alguna cosa.


Paolo Gerbaudo: "L'esquerra té molta popularitat en la societat, ho mostren els sondejos, però si ho presentes amb el mateix llenguatge que es presentava al noucentisme, a la gent no li entusiasmarà"


Gerbaudo assegura que "aquests símbols són necessaris per poder mobilitzar les persones i per construir un sentit de pertinència, com també ho són les pancartes". A més a més, Tabarés especifica, des de la perspectiva d'activista i productora de mems, que el mem "permet donar veu a persones que probablement mai abans n'haguessin tingut, perquè tenen més dificultats a què se'ls hi doni credulitat, com les persones racialitzades, les dones, etc". 

I aquesta és la clau del seu èxit, compartir ambicions, gustos i opinions comuns mitjançant els m'agrada i retwets. Per al Joaquín "quan compartim un mem tenim una conversa amb la comunitat, perquè mostrem que l'entenem, quin sentit té fer un mem que només em fa gràcia a mi? Així construïm la nostra individualitat en xarxa, veiem que encaixem i ens sentim part del moment".

Els mems del Capitoli

Twitter va esclatar després que centenars de manifestants d'ultra dreta assaltessin el Capitoli durant la ratificació dels resultats electorals que donaven la victòria de Joe Biden. Centenars i centenars de mems, carregats d'ideologia, apareixien sobre la indumentària que portaven alguns dels assaltants, com Yellowstone Wolf. Enfront això, es va reobrir el debat sobre si és ètic o no burlar-se del que s'estava vivint a l'altra banda de l'oceà, sobre si s'està, o no, banalitzant la situació. En Fran de Guerrilla Anti-Irónica, considera que "tot i que és una situació molt greu, aquests mems ajuden a ridiculitzar el teu oponent i s'utilitzen per fer denúncia".

El mateix pensa la Laura Tabarés, que conclou que el mem es pot "comprendre com una espècie de clínex que ens neteja els mocs quan estem molt espantats, ja que l'humor sempre ha sigut una manera de relaxar les tensions, aquest any n'és l'exemple", per tant, no considera que els mems sobre el Capitoli "neixin de la maldat sinó de la necessitat de comprendre uns esdeveniments i emocions". El que li fa por, però, és que ·els mems a llarg termini generin certa anestèsia emocional i política, com quan mires molts cops imatges dures sobre cossos sense vida que a poc a poc et deixen de commoure".

Els límits de l'humor

Davant d'aquesta nova realitat virtual, de totes les possibilitats que ofereix i darrere la seguretat del teclat que permet cert anonimat, els límits ètics dels mems s'han vist completament ultrapassats. Segons els memers de Guerrilla Anti-Irónica, "es pot fer bromes de tot, però el que no es pot és tenir gràcia amb tot". Concretament, afegeix la seva companya de professió Tabarés, "encara que es pugui fer broma de tot, no vol dir que no sigui èticament reprovable, ja que hi ha persones que utilitzen el mem com una espècie de paraigües humorístic, des d'on es pot dir tot tipus de brutalitats i missatges d'odi". Per a ella el que s'ha de tenir en compte és a quin subjecte s'ofèn: "Jo per exemple considero que he fet mems molt violents i que efectivament hauré ofès a algú, a qui? A agressors sexuals? A maltractadors? A machirulos?, i què!?".


Laura Tabarés: "Em fa por que els mems a llarg termini generin certa anestèsia emocional i política"


El que veiem és que els mems són la nova realitat i la nova arma política. Potser els creadors de Guerrilla Anti-Irónica tenen raó i acabarem veient mítings per Twitch i la professió més demandada seran els memers per fer de comunity mànagers de partits polítics. El que està clar és que, de moment, la dreta guanya la batalla discursiva a les xarxes i que l'esquerra, segons experts, s'hauria d'adaptar. Potser ja és hora que els riures canviïn de banda, si no, la broma al final acabarà sense tenir cap mena de gràcia. 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —