“M’estic fent gran, estic amb la menopausa, no em toqueu els nassos. I si no sabeu què vol dir, us informeu!”. És el que l’Encarna els diu als seus companys quan no entenen per què triga més temps que abans a fer els informes de la feina, o quan està cansada i dona una resposta brusca. Ja no s’excusa. Té 52 anys i va tenir menopausa precoç als 43: des d’aleshores la seva vida ha canviat.

Arriba una moment a la vida de qualsevol dona en què es deixa de tenir la regla i de produir estrògens, fet que comporta tot un seguit de processos biològics complexos i difícils de gestionar. Pèrdua de densitat òssia, augment de pes, pèrdua de massa muscular, pèrdua de lluminositat a la pell, sufocació, etc. La falta de coneixement sobre la menopausa i els seus efectes en les dones, sumat als tabús socials fan que, tot i ser un procés natural que totes les dones viuen, la manera com s’afronti sigui molt dura i negativa.

L’Encarna recorda que no sabia què li passava, “el que notava era que jo no era jo, que per més que volia continuar sent la dona que sempre he sigut, una dona que no para, no podia”. Va estar molt de temps vivint en el desconeixement i la incertesa. Avergonyint-se de fets com la pèrdua de memòria, d’energia i de capacitat de concentració i de rendiment físic. Fins que, després de moltes proves i anàlisis, visites al metge i desesperació, un dia va rebre el diagnòstic que la va “alliberar”: menopausa precoç. Posar nom als canvis que notava al seu cos va ser un nou inici per a ella.

Una qüestió de perspectiva

L’Adela, de 57 anys, explica que la menopausa és “com tornar a ser emocionalment adolescent. És una segona joventut però amb 50 anys. Un dia ets la més feliç del món i al següent la més esquerpa”. Ho afirma entre riures i, per a ella, a hores d’ara, és natural i en parla molt obertament. Però per arribar fins a aquest punt ha necessitat tot un procés d’acceptació.

Recorda que, al principi, el seu entorn no ho entenia, “la gent només veu que estàs més antipàtica”, i afegeix que “a més, és un fet que nosaltres mateixes portem molt assumit, molt interioritzat, no li sabem veure la part positiva”. De mica en mica va anar comprenent què implicava tenir la menopausa i va decidir donar un gir a la percepció que en tenia, positivament, per recuperar l’essència de la seva personalitat: extravertida, sense pels a la llengua i segura de si mateixa. Per cuidar-se i dedicar-se temps.

Un dels fets que fa que la menopausa sigui un procés viscut en termes negatius és que es relaciona amb l’envelliment. L’Adela diu que “quan una dona ja no té la regla és quan dius ‘sóc una senyora gran’”. Si bé tenint en compte que l’esperança de vida per a una dona a Catalunya és de 86 anys, la menopausa arriba en una etapa en què encara queda molta vida per endavant.

L’Encarna explica que l’ús d’expressions com “m’estic fent gran” i “ja no sóc una joveneta” s’utilitzen més aviat de cara en fora: “És una manera d’explicar-ho perquè la societat ho entengui més. Perquè a vegades si has de començar a explicar per enèsima vegada que quan les dones tenim la menopausa tenim problemes de memòria i de concentració, és com, una altra vegada? De veritat?”.

Tan l’Adela com l’Encarna no tenien cap coneixement del que suposa tenir la menopausa abans de viure-la. Totes dues tenen al cap el procés que van viure les seves mares i les típiques conseqüències visibles d’aquesta etapa, com són les sufocacions. L’Encarna explica que la menopausa va marcar un abans i un després en la vida de la seva mare “es va envellir, engreixar, la pell li va canviar, l’humor, les ganes que ella tenia de viure, i va continuar per aquest camí”.

El coneixement és poder

Veure la transformació de la seva mare van ser la motivació perquè l’Encarna decidís no voler viure-la igual. Ha decidit prendre mesures i intentar millorar el seu estat tant físic com mental. Una d’aquestes mesures: l’alimentació.

Com bé afirma l’Adela “és molt important buscar ajuda”, i un exemple és la Bàrbara Munar. Ella és dietista especialitzada en la dona madura i a través de la web hablandodenutrición.es fa una tasca de divulgació per donar a conèixer els efectes de la menopausa i per facilitar que la dona entengui el que passa al seu cos una vegada arriba aquesta fase vital. Vol trencar estereotips i parlar obertament. “Tenir coneixement és poder”, assegura la Bàrbara.

Cuidar l’alimentació és fonamental per poder pal·liar algunes de les conseqüències de la menopausa i, fins i tot, per evitar haver de prendre certes medicacions. Per què? Doncs perquè com explica la Bàrbara una bona alimentació “ens pot ajudar a controlar l’augment de pes, que és molt habitual en la menopausa. Pot ajudar a frenar l’augment de greix a la zona mitjana del cos, que és el més perillós perquè és el que està al voltant dels nostres òrgans, com per exemple el cor. És el greix perillós que pot derivar en accidents cardiovasculars i possibilitats de patir de colesterol.

Una bona alimentació també pot ajudar a controlar els nivells de sucre en sang i a reduir les possibilitats de patir diabetis tipus dos, també molt habitual durant la menopausa” i com aquests una llarguíssima llista de beneficis més.

L'alvocat és un exemple d'aliment ric en el tipus de greix bo que necessita el cos i un dels que la Bàrbara recomana afegir a la dieta.

Això sí, no tot queda en canvis nutricionals. Per la Bàrbara, una bona alimentació ha d’anar estretament lligada a una rutina d’esport. Cal fer diferents tipus d’exercicis per ajudar a mantenir el cos actiu i incrementar els beneficis de tot plegat. “Una cosa que no s’acostuma a dir quan es parla d’esport és la importància de fer un treball de flexibilitat que pot ajudar a guanyar mobilitat muscular que amb els anys es perd”, exemplifica.

Dins del seu projecte, la Bárbara, ha desenvolupat un mètode anomenat Kinuba que “és un mètode creat per dissenyar plans totalment personalitzats. Uneix els meus coneixements de nutrició amb la kineciologia aplicada”. La kinesiologia és una tècnica terapèutica d’estimulació i estudi de les cadenes musculars que permeten obtenir gran informació de la pacient, com ara saber si el metabolisme és més ràpid o més lent, si està més adaptat als greixos, a les proteïnes, als hidrats de carboni, etc.

Posa èmfasi en la importància que “la dona pugui fer un treball de preparació del seu cos perquè aquesta etapa sigui una etapa feliç i completa. Una segona oportunitat i no una etapa negativa”. Tenir eines a l’abast és fonamental per poder acceptar i afrontar la menopausa sense tabús i sense relacionar-la  amb sentiments negatius.

L’Adela ha viscut fa poc una experiència que il·lustra la manera com afrontar aquesta segona oportunitat, segona joventut i nova vida que és la menopausa. “Vaig anar a una classe de ball i tu havies d’anar seguint a la monitora. Indubtablement, jo a la monitora no la seguia ni volent. Saltava cap aquí, saltava cap allà... Però no vaig rumiar-m'ho ni un segon, em vaig posar a ballar. Al meu ritme, al meu rotllo, seguint la música, i gaudint d’aquell moment. Et juro que feia temps que no m’ho passava tan bé”. I és que en una etapa única per a cada dona, viure-la al propi ritme, escoltant el cos i l’essència d’una mateixa. La menopausa no és un final, és un nou inici.