El Mercat de les Flors repassa la naturalesa polièdrica de les coreografies d'Olga Mesa en les peces Esto no es mi cuerpo i Carmen Shakespeare, amb la col·laboració de l'artista plàstic Francisco Ruiz de Infante, amb el qual treballa conjuntament des de fa anys. Aquesta proposta doble, que es podrà veure el 21 i 22 de gener, i del 29 al 31, respectivament, s'emmarca dins la sèrie Constel·lacions, proposada pel Mercat en col·laboració amb el MACBA, que té la voluntat de representar les trajectòries creatives més originals de les últimes dècades, en els contextos mixtes de la dansa i la performance.

Pel que fa a les propostes, la directora del Mercat, Àngels Margarit, ha concretat que són dos treballs que alhora inclouen moltes altres peces. El primer, Esto no es mi cuerpo, és una peça "reactivada, revisitada i actualitzada" que ve dels anys noranta. En el cas de Carmen Shakespeare són quatre peces en una, més les instal·lacions artístiques que acollirà el Mercat. "En el fons són sis o set peces", ha descrit Margarit, que ha precisat que els dos artistes treballen "molts formats diferents". A banda, el dissabte també estaran al MACBA amb una altra peça.

La revisió d'una peça del 1996

En relació amb Esto no es mi cuerpo, és la primera part de la trilogia Res, non verba, que Mesa va iniciar el 1996 en col·laboració estreta amb l'artista visual Daniel Miracle, sorgit de la necessitat de qüestionar el pensament del cos i els seus desequilibris com a lloc de trobada amb la mirada de l'altre.

L'actualització parteix de la trobada amb la ballarina russa Natacha Kouznetsova i De Infante. El resultat és una peça amb una "nova dimensió" que s'endinsa en un diàleg tèrbol entre passat, present i futur. La proposta "reprèn l'experiència viscuda des del cos", i viatja amb els espectadors a l'origen, per passar pel present i tornar al futur.

L'obra reprèn elements coreogràfics i de vídeo de la seva estrena el 1996 a Madrid, però també inclou nous elements "coreogràfics i de dramatúrgia", en una confrontació entre els arxius del passat i el present de Kouznetsova. En concret, es podrà veure una duplicació de cossos, superposicions d'imatges i sobreimpressions. I de la mà d'un nou dispositiu visual imaginat per De Infante, Mesa torna a visitar un dels seus solos més representatius.

Mesa ha destacat que a "l'acte de transmissió de l'espectacle original" també hi havia la voluntat de reproduir el present i l'apropiació coreogràfica per part de Kouznetsova. "Estem en un constant anar i tornar de l'original i el seu doble, amb el qual tenen similituds i diferències", ha detallat.

Per la seva banda, De Infante ha destacat que no només es veu una peça, sinó que l'espectador és interrogat sobre com és possible parlar sobre el passat. "Es generen miratges, errors de memòria i coses que no recordem, que formen part de la mateixa transmissió", ha dit.

'Esto no es mi cuerpo' d'Olga Mesa

Carmen Shakespeare

Sobre la segona peça, De Infante ha explicat que toca grans temes com l'amor i la mort. La coreografia es desenvolupa en quatre actes i quatre temàtiques (la seducció, el conflicte, la pèrdua i la mort), i és un duet "impossible" entre el personatge de ficció Carmen i el creador de ficcions William Shakespeare, en què els Sonets d'amor d'un, posen paraules en la boca de l'altre. I amb aquesta descontextualització i reconnexió de sabers, "l'aquí i l'ara deixen d'existir".

Mesa ha detallat que la proposta integra "elements com la llum, l'audiovisual i la sonoritat", i van creixent. Es tracta d'un llenguatge que desplega la tecnologia des del cos, amb espais que juguen amb la memòria.

D'altra banda, pel que fa a la pròrroga de dues setmanes de les mesures de restricció per la Covid-19, per part del Procicat, Margarit ha dit que "no passa res" perquè prorroguen la situació actual i "és la que està prevista". "Si continuem com fins ara, és el que tenim escrupolosament als protocols", ha dit, tot i que ha recordat que la peça Carmen Shakespeare dura quatre hores i gairebé requereix que els espectadors portin de casa "l'aigua i la poma".