Repartidor de Glovo
Publicat el 16 de setembre 2020

Els darrers anys, les plataformes de repartiment com Glovo, Deliveroo o Uber Eats han experimentat un boom i, a mesura que han anat creixent, també ha crescut la polèmica sobre les condicions laborals a les quals sotmeten els seus treballadors. Arran de l’estat d’alarma, molts restauradors es van adonar de que les comissions que els cobraven aquestes companyies feien impossible que els sortissin els números a final de mes. Per això, cada cop neixen més alternatives de repartiment a domicili que volen fer front a les grans cadenes: des de restaurants que creen el seu propi servei de repartiment fins a riders que s’organitzen per crear la seva pròpia plataforma. 

És el cas de Cal Màrius 449, un restaurant especialitzat en menjar per a celíacs a tocar de la Sagrada Família que ha desenvolupat la seva pròpia aplicació per repartir menjar a domicili. En Mario Ponce, propietari de l’establiment, explica que la idea de fer una aplicació pròpia va sorgir amb l’estat d’alarma, ja que els restauradors només podien treballar fent enviaments a domicili. “Ens vam trobar que a totes les empreses de delivery les comissions vorejaven el 35% directe. A tot això li has de sumar el 21% d’IVA, tot el packaging, que normalment et demanen que sigui el teu, amb la qual cosa estàs ja per sobre del 50%.” Cada cop que havien de fer un enviament, es trobaven que havien de pagar més de la meitat del que costava el producte a l’empresa i no els sortien els números. A més, el repartidor d'aquestes grans cadenes cobrava ben poc per cada servei.

“Vaig sentir a parlar d’una l’App d’enviaments a domicili, vaig parlar amb els nois que ho porten i la veritat és que molt bé. Permet oferir al client tots els productes que vulguis, activar i desactivar en carta, tenir tots els idiomes que necessitis. És un avantatge pel client final, perquè pots mantenir la qualitat del producte”, explica Mario Ponce. 

Afegeix que el preu que paguen de manteniment per aquesta aplicació no té res a veure amb les comissions que pagaven abans. A més, les plataformes de delivery han anat augmentant aquestes comissions. “Jo vaig començar amb ells fa quatre anys i mig amb dues de les plataformes i la comissió era un 20%, a dia d’avui són 35 més l’IVA i una d’elles ja vol apujar les comissions fins al 40%”, denuncia Ponce. 

Malgrat tot, explica que les plataformes de repartiment serveixen com a inversió per a la projecció dels restaurants. “Ells contínuament han d’anunciar-te perquè venguis i poder-te cobrar una comissió, i també t’ofereixen, pagant un extra, promocionar-te per tenir més visibilitat.”

De la mateixa manera, Mensakas és una cooperativa que va néixer amb l’objectiu de proporcionar una alternativa responsable de repartiment, que aposta per l’economia solidària i el comerç de proximitat. A la cooperativa, tot el personal gaudeix d’un contracte i, a diferència de les grans plataformes, els treballadors cobren per hora treballada enlloc de per comanda. 

Mensakas va néixer de la lluita de Riders X Drets, arrel d’unes manifestacions i vagues de riders l’any 2017 que van acabar amb el seu acomiadament. Núria Soto, una de les promotores de la iniciativa, explica que la lluita sindical a través de Riders x Drets ha continuat fins avui, però a més, des del 2018 van començar a crear la seva pròpia alternativa laboral i tecnològica. “Els inicis han estat molt durs, perquè ens movem en un mercat molt salvatge, amb plataformes que el controlen i que ofereixen preus ridículs a costa de no pagar la seguretat social, de tenir falsos autònoms i de cobrar unes comissions molt altes als restaurants”, denuncia Núria Soto. 

Mensakas està desenvolupant la seva pròpia aplicació, que constarà de tres parts: la del restaurant, la del client i la dels repartidors. “Ens estem adaptant a la digitalització dels restaurants, perquè encara que s’hagin creat la seva pròpia web o el seu propi Marketplace, necessiten algú que ho reparteixi”. 

Ara, arran de la Covid-19, molts restaurants, eixos de comerciants, mercats, s’estan digitalitzant, com en el cas de Cal Màrius. “La nostra aplicació tindrà la part del repartidor llesta i els restaurants tenen el seu propi Marketplace, de manera que l’única cosa que han de fer és incrustar la nostra aplicació perquè quan els arribi una comanda a ells es dirigeixi a la part del repartidor.”

Durant la pandèmia ho han tingut molt difícil, però expliquen que van fer moltes col·laboracions, amb Barcelona Activa per exemple, repartint material per mascaretes a costurers i després anant a buscar les mascaretes fetes. També s’han especialitzat molt en l'última milla, que consisteix en evitar que les furgonetes entrin dins la ciutat i que es reparteixi a través de cargo bike, vehicles elèctrics que van a buscar els productes al punt on descarreguen les furgonetes i s’ocupen de repartir per l’interior de la ciutat, evitant la contaminació dels vehicles. 

Comissions Obreres oferirà cursos per formar a riders 

Malgrat les comissions que les empreses de delivery cobren als restauradors, això no repercuteix de cap manera en els sous dels repartidors. Les condicions sota les quals treballen els riders segueixen essent molt precàries, són falsos autònoms i cobren entorn a 3 euros per comanda feta. Per tal d’informar els riders dels seus drets laborals, Comissions Obreres impartirà un curs la segona i tercera setmana de setembre. 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —