Mestre del Senegal
Per EFE
Publicat el 10 d’octubre 2020

Quinze cèntims d'euro. És el que Mamadou Diakhaté va demanar a cadascun dels seus 15.000 seguidors de Twitter —ara en té uns 21.000— per arreglar una escola a Dakar tancada per la Covid-19. Una idea que ha revolucionat el Senegal i ha servit per reparar desenes d'escoles. 

Conegut pel seu activisme a les xarxes socials com a Júnior Diakhaté Niintche, aquest professor de 34 anys va decidir fa uns mesos començar a netejar escoles públiques de Dakar (la capital del país), que en general han d'iniciar el nou curs al novembre. De fet, segons un informe de l'ONU, tan sols set de 24 països de l'Àfrica occidental i central han pogut donar inici al nou curs escolar arran de la irrupció de la pandèmia.

Tancades des de març, algunes escoles no tenien teulada, podia veure's el cel, i a d'altres les finestres i les portes estaven trencades o no tancaven. També faltava electricitat per als dies més foscos i hi havia col·legis sense banys, essencials per a les nenes durant el cicle menstrual.

"Vaig dir als nois: hem fet una apreciació, ara buscarem solucions. No n'hi ha prou amb estar a les xarxes socials i dir: no està bé. L'Estat no fa res, així que hem de reaccionar", explica el professor a Efe a la seva casa a Dakar. Diakhaté i el seu equip van començar al juny per l'escola del seu barri, Gran Dakar, però l'alcalde d'aquesta comuna els va dir que paressin perquè, al seu judici, estaven fent política.

Sense ambicions polítiques

"Va cridar a la policia i vam haver de parar. Deia que jo faig política i que vull ocupar el seu lloc, però jo no tinc cap mena d'ambicions polítiques", explica. Així mateix, Diahkaté apunta que "al Senegal es fa política només perquè la majoria dels polítics s'enriqueixin, per mirar des de dalt la gent que està a baix. Jo no estic interessat en això. La política veritable és millorar les condici,ons de vida dels ciutadans".

Un membre de l'equip de Diakhaté treballant en la reparació d'una escola de Dakar

Determinat a seguir, Diahkaté va continuar en una altra escola que tenia problemes en els banys, després en un institut i, més tard, en un altre en el qual era urgent reparar la teulada en època de pluges torrencials. Sis classes en total, tot un repte. El mestre va calcular que necessitaria uns dos milions de francs CFA (3.049 euros). Però no es va deixar intimidar.

"Vaig fer una piulada, vaig demanar als nois que aportessin cadascun 100 francs CFA (15 cèntims d'euro). Ja està. Alguns van donar-ne més i en una jornada teníem un terç dels diners. I els vaig dir: comencem, no esperarem", comenta Diakhaté, que fa èmfasi en la importància de la transparència en situacions com aquestes: "quan algú dona 100, 50 o 5 francs mereix i té dret a saber on van destinats els seus diners".

Un "model" que ha arribat al Camerun

Qualsevol pot consultar-ho. Diakhaté publica les factures i fotografies de l'abans i el després, perquè tots puguin veure els resultats. Fins ara han arreglat set escoles i 42 més li han demanat ajuda arreu del país. D'altra banda, altres han copiat el seu mètode i s'han posat a treballar en diversos barris de Dakar, però també més enllà de les fronteres del Senegal. El "model" ha arribat fins i tot al Camerun.

"És extraordinari. Aquesta és la gran victòria per mi; és la manera de canviar les coses. No hem d'esperar més l'Estat. Ni a què els socis externs vinguin i posin els diners que els nostres fills utilitzaran per ser els líders de l'endemà", declara el professor.

Una noia que col·labora amb el projecte pintant el banc d'una de les escoles reparades a Dakar

En aquesta línia, Diakhaté apunta que vol que la comunitat s'impliqui més en la gestió dels béns públics perquè els fills dels polítics "no estudien en aquestes escoles públiques, sinó a l'exterior i centres privats".

Per ell, la seva feina demostra, sobretot als joves, que les coses poden canviar sense necessitat de projectes d'organitzacions estrangeres que "moren ràpidament" perquè els diners desapareixen i ningú pren la iniciativa quan aquestes se'n van. "No estic del tot en contra, però seria preferible que aquesta ajuda que ve de l'exterior comenci primer aquí: hi ha molts milionaris i empreses properes a les escoles i les veuen morir".

L'educació, una arma per canviar la societat

Tant Diakhaté com els voluntaris que col·laboren amb ell creuen que l'educació és "el millor per tenir èxit", com indica a Efe Abdoulaye Aziz Boye, exalumne de 23 anys d'un institut reparat. També representa "la base" d'un futur, segons Elimane Mbaye, de 19, un altre antic estudiant que no ha dubtat a col·laborar en la "bona iniciativa" del professor.

"L'educació —conclou Diakahté— és l'única arma que pot canviar una societat; va ser Nelson Mandela qui va dir això. Quan es tanquen escoles, s'obren presons. Els nostres països, que són molt pobres, tenen avui una sola manera de desenvolupar-se: l'educació. Si funciona, tot funciona; si no, res ho farà".

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —