La Barceloneta
Per Mar Grau
Publicat el 23 d’agost 2020
Temps de lectura 5 minuts

Són les 4 del matí d'un dia laborable d'entre setmana. A la Barceloneta, hi ha un edifici on l’Imma Junyent viu als baixos amb els seus fills i el seu marit. Alguns dels seus veïns canvien cada setmana. Està ple de pisos turístics. Xivarri, borratxeres i festes constants. “Quan surten de festa, a vegades s’obliden les claus i la millor opció per a ells és trucar a tots els timbres fins que algú els obri”, explica al Diari de Barcelona. Fins ara, l’Imma estava agraïda perquè gràcies a la pressió de les organitzacions veïnals la situació havia millorat, però ara arriba un nou decret que incentiva encara més el model dels pisos turístics. “Aquesta és la nostra fantàstica realitat, el turisme del meu barri no ens deixa viure tranquils”.

Pancarta desplegada dins l'aigua en la concentració dels veïns de la Barceloneta contra els efectes de la massificació del turisme. Foto: ACN

Barcelona és una ciutat de moda que s'ha convertit en una de les destinacions turístiques més importants d'Europa. Des de 1992, amb la celebració dels Jocs Olímpics, la projecció de la capital catalana ha canviat fins a convertir-se en una ciutat turística consolidada. Amb aquesta transformació va néixer la nova responsabilitat: ser capaç de regular l'arribada massiva de turistes a la metròpoli. Ara, enmig d'una crisi per la pandèmia mundial, la Generalitat fa un nou decret, pensant en els futurs turistes que arribaran quan hagi passat aquesta situació excepcional.

El decret

El nou decret de turisme de Catalunya, aprovat pel Govern de la Generalitat i proposat per la Conselleria d'Empresa i Coneixement, incorpora la figura de "casa compartida" que permetrà a qualsevol persona llogar habitacions amb fins turístics. Aquesta nova modalitat tindrà algunes limitacions, com que l'immoble hagi de ser l'habitatge principal del titular, que només es pugui compartir amb un màxim de 4 persones i que les estades tinguin una durada màxima de 31 dies. A més a més, el titular haurà de residir i compartir l'habitatge amb els turistes.

Els pisos hauran de tenir una cèdula d'habitabilitat per poder llogar el pis i estar inscrits a un registre de lloguer turístic que hauran d'elaborar els ajuntaments, que tindran l'última paraula sobre si en aquella ciutat o poble s'hi podrà dur a terme aquesta activitat. Aquesta normativa entrarà en funcionament d'aquí a un any i un apartat del Decret s'encarrega específicament de la prevenció del frau i la comercialització il·legal, que haurà de respectar la legalitat turística vigent.

Óscar Casanovas, professor de Dret Internacional del CETT l'Escola de Turisme adscrita a la Universitat de Barcelona, està molt content que "per fi" hagi arribat aquest decret, en el qual veu un intent de reforçar la figura de la inspecció turística com a un instrument clau per controlar la legalitat de les actuacions dels particulars. "Però, quants inspectors tenim? I quanta activitat turística tenim?", es pregunta en una entrevista al Diari de Barcelona, "és molt difícil que amb els recursos que té l'administració es pugui controlar al 100% l'activitat legal que es faci". Casanovas apunta que "amb la figura de l'empadronament es farà de més i de menys, feta la llei, feta la trampa, però això passa a tots els països".

No és una novetat 

El director general de Turisme de la Generalitat, Octavi Bono, va comentar que "no és una pràctica nova", ja que hi ha prop de 14.000 habitatges a Catalunya que ja ho estan fent. "S'ha de regular perquè l'activitat tributi i els ens locals en tinguin el control", afirmava. 

Tot i que pot semblar una competència directa per als hotels, Manel Casals, director del Gremi d'Hotels de Barcelona, en unes declaracions al DdB afirma que no ho és.  Explica que "segurament afectarà més a les pensions i hostals", que també els representen. Per a Casals, enfront aquesta realitat existent "hi havia dues opcions, regular-ho o no regular-ho", davant la qual creu que "clarament és millor que estigui regulat", però matisa que "la manera de reglar-ho pot ser la prohibició absoluta o obrir-ho totalment". Des del Gremi d'Hotels afirma que "preferim la prohibició, potser no absoluta però sí que els criteris per poder operar fossin més estrictes". Com Casanovas, considera que és molt difícil poder controlar i inspeccionar aquest tipus d'activitat. Ara, a més a més, "sumant-hi les mesures de seguretat per la Covid-19 que ha de tenir qualsevol mena d'allotjament turístic".

El Turisme a Barcelona

La indústria del turisme és una de les fonts econòmiques més rellevants de la ciutat. De fet, Barcelona, de mitjana fins ara, rebia més de 13 milions de visitants cada any. En conseqüència, segons un estudi de la Cambra del Comerç de Barcelona el turisme genera el 12,5% de l'ocupació de la província. Aquest sector inclou subsectors com el transport, l'allotjament, la restauració, les agències de lloguer i l'entreteniment cultural. 

Les Rambles plena de turistes el maig de l'any passat

Tot i això, molts veïns són contraris als models de turisme de la capital catalana, perquè consideren que no té en compte la qualitat de vida dels barcelonins, la qual hauria de ser prioritària. El Dani Fernàndez fa menys de dos anys que viu al districte de Ciutat Vella, però ja s'ha adonat que la seva vida quotidiana es veu influenciada per tots aquells que visiten la ciutat. "El pitjor són les nits: l'embriaguesa i els crits dels turistes m'han obligat a dormir amb taps a les orelles", explica mitjançant una trucada. També, confessa que molts cops ha d'agafar el metro per anar a comprar perquè tots els supermercats de la seva zona "són petits i molt cars". "El meu barri és un parc temàtic per als turistes, i amb aquestes noves lleis no sembla que les coses vagin a canviar", es lamenta. 

Gentrificació perpetuada

Casals considera que l'Ajuntament de Barcelona quan hagi de regular l'habitatge compartit turístic haurà de tenir en compte "el mal que han fet els pisos turístics". Aquestes habitacions que "es llogaran com a lloguer turístic, trauran el lloc – per aconseguir més benefici- a persones que voldrien llogar l'habitació tot un any, com els estudiants, fet que farà pujar molt el preu de lloguer d'habitacions per viure".

L'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT) considera imprescindible, en el context que estem vivint, "protegir la població de l'especulació immobiliària reduint dràsticament el nombre de pisos turístics per tal de tornar-los al parc d'habitatge de lloguer". Des d'aquesta organització, ja fa molts anys que exigeixen el decreixement del turisme per a la sostenibilitat de la vida col·lectiva, dels barris i de la ciutat. Del mateix tarannà és la resistència dels Fridays For Future (F4F) en contra el turisme per buscar alternatives favorables pel medi ambient. Jana Galindo, portaveu dels F4F, argumenta al Diari que el seu clam és per la "justícia climàtica, que comporta un turisme que no es mengi la ciutat i que no precaritzi, encara més, a les barcelonines".

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —