Mil sis-centes vint persones en un espai per a set-centes vuitanta dues. Aquesta és la situació en què es troben els migrants del Centre d’Estància Temporal d’Immigrants (CETI) de Melilla des que es va decretar l’estat d’alarma. La situació al centre és cada cop més tensa, se succeeixen les mobilitzacions i hi ha persones que han iniciat una vaga de fam per protestar contra la possible expulsió i repatriació als seus països d’origen. Diverses associacions han demanat que s’apliquin mesures de manera urgent per descongestionar el CETI, perquè la situació d’amuntegament dificulta la prevenció contra la Covid-19, entre d'altres motius.

La majoria de les persones que es troben al CETI de Melilla provenen del nord d’Àfrica: d’Algèria, del Marroc o de Tunísia, així com del Sahel, una zona directament al sud d’aquets països. Davant les dificultats, cada cop més grans, de passar a Europa a través de Líbia i Itàlia, hi ha un flux de persones migrants que, amb la intenció de millorar la seva situació econòmica, continua optant per arribar a Europa des de les ciutats autònomes espanyoles de l’Àfrica. Quan aquestes persones arriben a Ceuta o Melilla són dutes al CETI, un lloc que, tanmateix, no està preparat per llargs allotjaments, però que avui, a causa de l’estat d’alarma, es troba a més del doble de la seva capacitat.

El CETI de Melilla alberga ahora mismo a 1.753 personas, el triple de su capacidad, poniéndose así en riesgo la salud de quienes están en él.

Han de ser trasladadas a la península. Apoyamos la petición de @amnistiaespana ? https://t.co/CxFzXI4lmzpic.twitter.com/GadMxqmBUm

— IRIDIA (@centre_IRIDIA) April 3, 2020

El risc de ser repatriats
El passat 22 d’abril, 51 migrants van ser transportats a la península, després que s’aprovés que 55 persones que el passat 6 d’abril havien saltat la tanca de Melilla ocuparien el seu lloc al CETI, un cop finalitzada la quarantena. Ho va anunciar en una roda de premsa José Ángel González, director adjunt operatiu de la Policia Nacional, que també va prometre que s’intentaria continuar amb els trasllats. 

Tanmateix, aquesta és l’única mesura d’aquest estil que s’ha dut a terme des que es va iniciar l’estat d’alarma, i l’única que sembla que es prendrà de moment. Fernando Grande-Marlaska, que ja havia admès la sobreocupació del CETI, ha dit que des del Ministeri de l’Interior no tenen previst realitzar trasllats de persones migrants del CETI a la península a “curt termini”.

A més, davant les protestes al CETI i les queixes de les associacions, el ministre de l'Interior va assenyalar que els més de sis-cents tunisians que es troben al CETI ja compten amb un expedient d’expulsió “conclòs i materialitzat”, i va fer referència a l’acord amb Tunísia per tal de procedir a la repatriació amb “la major brevetat possible”. I ha assegurat que les fronteres terrestres entre el Marroc i Espanya s’obriran quan la “salut pública” ho permeti.

En aquestes circumstàncies, la tensió i el malestar augmenten de manera exponencial, sobretot a causa d’una por generalitzada a una possible repatriació massiva. El portaveu d’Exteriors tunisià, Bouraoui Limam, va anunciar que Espanya i Tunísia estaven conversant per tal que les decisions que es prenguessin preservessin el respecte a la dignitat de les persones, i que l’extrem d’una repatriació massiva no es trobava sobre la taula. També va anunciar que Tunísia acceptaria el retorn dels seus ciutadans “en situació irregular”, però sempre segons les normes establertes, estudiant cada cas.

Malestar, tensió i manifestacions al CETI
Aquestes declaracions no han fet més que augmentar la tensió, dins i fora el CETI. Des del Fòrum Tunisià pels Drets Econòmics i Socials temen que passi com a Itàlia, i que els governs “per evitar passar pel parlament”, arribin a acords privats per tal de mantenir els ajuts econòmics al país nord-africà, immers en una important crisi econòmica des de l'esclat de la revolució democràtica del 2010. Sens dubte, hi ha una por que no és infundada perquè, segons afirmen, els diferents governs que s’han succeït des del 2011 han demostrat fragilitat davant la pressió europea, especialment pel que fa a la migració.

No és l’única entitat que s’ha pronunciat en contra de la situació en què es troben les persones al CETI. Amnistia Internacional España ha demanat el trasllat de les persones migrants del centre a la península i ha al·legat el perill en què es troben davant l'amenaça del nou coronavirus. 

Pide a @interiorgob #TrasladoUrgente de las personas refugiadas del CETI de Melilla a la península. Hay muchas muy vulnerables, están hacinadas y corren grave peligro por la #COVID19

FIRMA https://t.co/ZipDVAHHbH

— Amnistía Internacional España (@amnistiaespana) May 7, 2020

També ACNUR Espanya i el ‘Defensor del Pueblo’ han reclamat mesures per tal de disminuir l’ocupació del centre, i han argumentat que amb unes circumstàncies com les actuals és impossible assegurar el compliment de les recomanacions de la OMS davant la Covid-19.

Però la pressió no ve només de part de les entitats. A Tunísia, fa uns dies es va organitzar una manifestació davant el Ministeri d’Afers Exteriors, i van deixar de banda, d'aquesta manera, el confinament que havia imposat el govern. A més, a dins el CETI continuen les manifestacions, i ja són set les persones que s’han cosit la boca i s’han sumat a la vaga de fam que va començar el 27 d’abril.