Macron ha fet allò que acostumen a fer els polítics d'oblidar-se de les promeses. Fa tot just una setmana, el president de la República Francesa va aprovar la proposta per a dur a terme la reconstrucció idèntica de la catedral de Notre-Dame. Malgrat que en un inici, dies després de l'incendi, el president de la República va anunciar la seva intenció de reconstruir l'agulla de la mítica catedral parisenca fent un "gest arquitectònic contemporani", ara ha canviat d'opinió.

El cap d'estat francès ha decidit fer cas a la Comissió Nacional de l'Arquitectura i el Patrimoni Nacional, que ha elaborat un informe de 3.000 pàgines (resumit en un foli que va ser presentat a Macron), en què aconsellava una "reconstrucció idèntica". Lluny queda el suggeriment del president de portar a referèndum diferents idees per a la reconstrucció de l'agulla i la intenció inicial de fer una intervenció moderna.

Agulla de Notre-Dame abans de l'incendi

La resolució de l'executiu francès ha encès el debat a les xarxes socials, on no han trigat a aparèixer opinions discordants amb la decisió del govern. Una de les veus que s'ha alçat amb més força, almenys a la comunitat cultural espanyola de Twitter, ha estat la de l'historiador de l'art i divulgador Miguel Ángel Cajigal, més conegut com 'El Barroquista'. La seva opinió xoca frontalment amb els plans del govern francès, sobretot pel que fa a una reconstrucció idèntica.

Segons explica al Diari de Barcelona, "la restauració mimètica d'un edifici no és correcta, ni tan sols des d'un punt de vista metodològic. Reconstruir els elements d'un edifici d'aquesta manera mai és aconsellable, ja que genera un fals històric". Aquest concepte, fals històric, és un dels que més s'ha repetit en gairebé tots els debats. El terme fa referència a les intervencions que restitueixen elements autèntics, amb què se suplanta el treball original de l'artista i es transforma la seva essència.

Per Cajigal, l'alternativa a recrear l'agulla tal com era abans de l'incendi passa per reconstruir les parts afectades seguint un estil actual. Insisteix que "tota la vida, quan hi ha hagut un incendi o qualsevol altra vicissitud que ha afectat un edifici, la part malmesa ha estat reconstruïda en un estil de l'època".

També insisteix a remarcar la paradoxa que es dona amb l'agulla de Notre-Dame, ja que aquest element no era pas original de la catedral. "L'agulla es va col·locar durant el segle XIX, intentant imitar una altra agulla que la catedral havia tingut en el passat. El problema està en el fet que l'agulla que s'alçava fins al 2019 era extraordinàriament gran, fet que feia que Notre-Dame fos l'exemple del que no s'havia de fer a un edifici".

Des d'un primer moment, les autoritats franceses van tenir clar que l'agulla s'havia de reconstruir, fos copiant l'antiga o projectant-ne una de moderna. Cajigal, però, no creu que sigui necessari tornar a col·locar l'agulla. "Jo no tornaria a construir l'agulla de Notre Dame. No per una qüestió estètica, sinó per raons de tècnica i metodologia. És un element de l'edifici que no desenvolupa cap mena de funció. Si s'ha cremat, doncs s'ha cremat, què hi farem. Tot i això, en cas de reconstruir l'agulla, s'hauria de fer en un estil propi del segle XXI. D'aquesta manera, quan d'aquí cinquanta o cent anys algú vegi la catedral, pugui recordar que part del sostre es va cremar el 2019".

Catedral de Notre-Dame durant la reconstrucció. Foto: JP Quiñonero

Els motius de la reculada

Pel que fa al fet que ja s'hagi descartat una intervenció en un estil modern, Cajigal té bastant clar el perquè. El divulgador assenyala que el problema principal està en el fet que la majoria de propostes que van sorgir, almenys les que van ser exposades per xarxes socials, "eren terribles. Una cosa és fer una agulla pròpia del nostre de temps i una altra molt diferent és que hagi de semblar un gratacel d'Abu Dhabi. Estem parlant que Notre-Dame està a París. A la capital francesa no hi ha edificis com els que podria haver-hi a Xangai. Si hagués estat una església a Xangai, algunes de les propostes encara haurien tingut sentit".

Durant aquests darrers dies, l'historiador ha hagut de rebatre molts arguments en contra del seu judici. La crítica principal als seus postulats es fonamenta en dir que no hi ha dubte en què moltes de les reconstruccions actuals són això, reconstruccions. Davant d'aquests arguments, Cajigal s'ha vist en l'obligació de fer un fil de Twitter per demostrar com la gent sí que oblida que moltes de les remodelacions d'edificis tenen poc a veure amb els originals.

En aquest sentit, el divulgador apunta que "el teatre romà de Mèrida no existeix. El que tenim avui en dia és una reconstrucció realitzada durant el segle XX. Malgrat això, sempre es parla del teatre romà de Mèrida com a quelcom original. En cap moment dic que sigui negatiu, ja que els criteris sota els quals es va construir la recreació eren del tot vàlids, però sí que demostra que la gent amb el temps oblida la veritat".

Hoy tiene este aspecto.

Ahora es imposible saber si esas columnas están donde deberían estar. No sabemos cómo de correcto o incorrecto es el teatro.

Y eso que no hablamos de una intervención a lo Viollet, sino de algo mucho más sutil. pic.twitter.com/GEyGs9i7L3

— El Barroquista (@elbarroquista) July 16, 2020

Finalment, l'historiador insisteix a assenyalar que "la catedral de Notre-Dame, sense l'agulla i amb una intervenció mínima que permetés que l'edifici pogués ser utilitzat per al culte i per a la visita turística, tindria molt més de sentit. A més, així explicaria una part de la seva història, com és l'incendi".

Haurem d'esperar fins a l'abril de 2024 per poder veure com acaba lluint el sostre de la icònica catedral francesa. Fins aleshores, no podrem començar a endevinar si la reconstrucció de l'agulla ens dona alguna pista que el 15 d'abril de 2019 el foc va arrasar part de l'edifici o si l'incendi només queda registrat als llibres d'història.