“Una mascota és un membre més de la família”, asseguren Núria Güell i Josep López, coordinadors de la Protectora d’Animals de Tarragona. Malgrat és quelcom que tenen clar la majoria de persones que conviuen amb animals —a Espanya, el 47% de les famílies— cada any s’abandonen milers de gats i gossos que, si no són rescatats, normalment no són capaços de sobreviure. “En la societat actual, una mascota depèn totalment del seu cuidador ja que el seu entorn no el permet defensar-se i ser autosuficient”, expliquen Güell i López. 

Com en la majoria de sectors, la pandèmia també ha fet alterar la situació de les adopcions i els abandonaments. Abans d’aquesta crisi sanitària i econòmica, a Espanya s’abandonaven 300.000 animals cada any, és a dir, tres cada cinc minuts, segons Ecologistes en Acció. A més, l’entitat assegurava el passat gener que aproximadament el 33% dels abandonaments es fa durant els primers mesos de l’any, després de Nadal i del final de la temporada de caça. De fet, el 40% dels gats i gossos que arriben a les llars espanyoles ho fan en forma de regal, pel que els amos no participen en l’elecció i això els fa sentir menys responsables.

La Fundació Affinity publicava, al seu informe anual Él nunca lo haría, que el 2018 les protectores espanyoles van recollir més de 113.000 gats i gossos. Tot i així, aquests no són els únics animals que s’abandonen, ja que també passa amb altres espècies considerades exòtiques invasores, com tortugues, fures o cotorres. En el seu cas, l’abandonament pot portar greus conseqüències no només per l’animal sinó per la biodiversitat de diversos ecosistemes, ja que amenacen les espècies autòctones.

Ells també han estat confinats

Al llarg de tots aquests mesos s’ha explicat per tot arreu com ens ha afectat el confinament a les persones i a les nostres relacions amb qui convivíem. Però, com ho han passat els animals de companyia? Un estudi de la Fundació Affinity assegura que els amos han prestat més atenció a les seves mascotes: el 63% dels enquestats dedicava més temps a jugar amb ells i entre un 20% i un 35% donava més recompenses als seus gats i gossos. 

Pel que fa als gossos, més de dos terços dels amos han notat canvis en el seu comportament, com ara més demanda d’atenció o més nerviosisme. Això pot ser degut a que el temps de passeig s’ha reduït considerablement: abans del confinament només un 11% dels gossos sortien menys de mitja hora, però durant el tancament ho feien el 52%. Quant al gats, més de la meitat dels amos van notar canvis en el seu comportament. La fundació recomanava donar-los el seu propi espai, ja que són una espècie més independent, per evitar generar-los estrès.

Treballadora del CAACB passejant un dels gossos del centre. Foto: CAACB

La pandèmia sacsejava, les protectores resistien

Durant els mesos que es va allargar l’estat d’alarma declarat pel govern espanyol la situació de les protectores i centres d’acollida d’animals va ser molt complicada. Per una banda, segons l’enquesta realitzada per la Fundació Affinity a 102 entitats espanyoles el passat mes d’abril, totes han notat una caiguda preocupant de les donacions, tant econòmiques com de menjar. A més, també han comptat amb menys voluntaris degut a les restriccions de mobilitat, el que ha dificultat els passejos dels gossos que hi resideixen. 

D’altra banda, algunes protectores van arribar a estar al límit de la seva ocupació ja que les visites al públic van quedar prohibides i es van paralitzar les adopcions. “Abans de la pandèmia la situació començava a ser preocupant, perquè arribàvem a tenir un ple d’ocupació a les gàbies disponibles”, expliquen des de la Protectora de Tarragona. El mateix estudi d’Affinity certifica que en un 40% de protectores l’adopció de gats i gossos va disminuir i que un altre 40% no es va notar un augment. 

“Va continuar el ritme d’adopcions com sempre, però en no entrar gossos nous s’ha notat un descens significatiu i tenim una ocupació més baixa”, expliquen Núria Güell i Josep López. Tot i així, les sol·licituds per acollir temporalment els animals sí que han augmentat i això ha compensat la manca d’adopcions durant el confinament, segons el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAACB), on el 90% de les famílies acollidores van acabar adoptant l’animal.

En el cas dels gossos, les peticions d’acollida temporal van créixer un 50% i gairebé un 30% en el cas dels gats. Aquesta diferència es pot deure al fet que passejar el gos era una “excusa per poder sortir el carrer”, tal com va alertar la Fiscalia de Medi Ambient a finals de març. 

Una aparent reducció dels abandonaments

Durant el primer semestre de 2019, al CAACB van entrar 558 gossos i 286 gats, mentre que durant el mateix període d’aquest any ho han fet 368 i 265, respectivament. Això suposa, doncs, una reducció d’un 35% d’entrades de gossos i d’un 8% de gats. Aquesta tendència és general a la majoria de protectores: segons l’estudi de la Fundació Affinity, més del 50% d’elles han notat una disminució en la recollida d’animals perduts o abandonats durant el confinament. 

“Per sort al terme municipal de Tarragona, que és la nostra àrea d’actuació, no es va registrar un increment d’abandonaments de gossos adults, però sí que vam veure amb notable preocupació l’entrada de diverses camades de cadells”, apunten els coordinadors de la Protectora. Algunes entitats, com la Federació d’Associacions Protectores d’Animals de Madrid, han assegurat que no és que s’abandonés menys, sinó que la gent no podia sortir al carrer i que, per tant, no s’estava trobant els animals. 

Gats de la Protectora de Tarragona. Foto: Protectora de Tarragona

Flexibilització de les mesures i temporada de vacances, una combinació fatal

“Hi ha persones que comenten que, com que ara fan teletreball i estan més estona a casa, es plantegen adoptar una mascota”, diuen des de la Protectora de Tarragona. No obstant, el que es preveu que creixi amb la fi del confinament no són les adopcions sinó els abandonaments. L’inici del període d’estiueig i de la ‘nova normalitat’ ha causat que aquests hagin augmentat un 25% respecte el mateix període de l’any passat, segons la Reial Societat Canina d’Espanya (RSCE). 

Només a finals del mes de maig, segons aquest organisme, es van comptabilitzar uns 2.000 abandonaments de gossos a Espanya. Més enllà de la manca de responsabilitat, un altre dels motius que podria estar portant algunes famílies a abandonar les seves mascotes és la crisi econòmica que ha causat la pandèmia, ja que pot provocar que algunes llars no puguin assumir els costos de tenir cura d’un animal. 

Reeducar els humans per salvar la resta d’espècies

Segons el CAACB, els principals motius de particulars per abandonar un animal, a part dels citats, són el seu comportament, les camades no desitjades i els gossos potencialment perillosos. Núria Güell i Josep López, coordinadors de la Protectora de Tarragona, afegeixen altres motius com el trasllat de domicili, els divorcis o separacions o la defunció del propietari de l’animal si cap altra persona de la família se’n vol fer càrrec. 

“Cas a part és el tema dels caçadors, que consideren el gos una eina més com pot ser l’escopeta o el ganivet”, així que, si aquest ja no els serveix, l’abandonen o fins i tot el sacrifiquen, expliquen des de l’entitat tarragonina. Quelcom semblant passa a les criadores de gossos, que no funcionen per adopcions sinó per vendes.

Des del 2017, però, tot això no hauria d’estar permès: tots els grups parlamentaris per unanimitat van recolzar la reforma del Codi Civil perquè els animals, tradicionalment considerats coses, passessin a ser éssers vius dotats de sensibilitat. “Aquesta demanda social encara no s’ha portat a la pràctica i els animals segueixen, entre d’altres coses, sent objecte de compra i venda”, denuncien Ecologistes en Acció. 

“Hem de tenir clar que l’abandonament és un problema social”, clama la Protectora de Tarragona, que considera que “les administracions haurien de fer campanyes més visibles” per revertir la situació. Malgrat reconeixen la “disposició i bona voluntat” de les institucions, diuen que “amb això no n’hi ha prou”.

Demanen fer més campanyes d’esterilització, fer pressió perquè la legislació sigui més dura vers el maltractament animal i fer accions més potents de conscienciació, “sobretot a escoles i centres educatius”. Sovint ho oblidem, però la humana no és l’única espècie que habita el planeta, tot i que amb tota probabilitat sí que sigui l’única capaç de destrossar-lo. 

Gàbies de la protectora Bup Bup de la Bisbal de l'Empordà. Foto: ACN