D'ençà de les eleccions municipals de 1979, les primeres democràtiques després del franquisme, Lleida només ha tingut cinc alcaldes, o paers en cap, com és propi de la Paeria, a l'ajuntament de la ciutat. A poques setmanes de posar fi al primer mandat, Miquel Pueyo ja s'ha convertit en el tercer paer en cap més longeu de la llista.

El van precedir Antoni Siurana i Àngel Ros, ambdós del PSC, que van ser alcaldes durant 23 i 14 anys respectivament. El 2019 Esquerra Republicana, amb Pueyo al capdavant, va aconseguir uns resultats històrics i per primera vegada en 40 anys una força alternativa als socialistes guanyava les eleccions. Es va formar un govern tripartit, que ha tingut alts i baixos, amb Junts i el Comú de Lleida, que n'han sortit a mig mandat. 

Ara, Pueyo, que havia estat diputat al Parlament de 1988 al 1995, rep el Diari de Barcelona en una sala prèvia al despatx, sota l'atenta mirada de les imatges de personatges il·lustres com l'escriptor Josep Vallverdú, que celebra el centenari enguany, i la primera regidora dona de la Paeria, Aurèlia Pijoan.

Parla sobre els reptes del primer govern després de gairebé 40 anys de paers en cap socialistes, de governar en coalició en una ciutat acostumada al monocolor, dels possibles pactes després de les eleccions del 28 de maig i de l'herència que ha rebut dels predecessors Siurana i Ros. També fa al·lusions a Fèlix Larrossa, qui va ser alcalde durant un any després de la marxa de Ros i ara és cap de l'oposició; i respon a preguntes d'actualitat política nacional i de la ciutat.

Ha valgut la pena tornar a la política?
Des del punt de vista personal, ha pagat la pena tornar a la primera línia política, sí. Els motius pels quals vaig assumir la responsabilitat són inseparables del que ha passat en aquest país des de l'1 d'octubre de 2017. I a més a Lleida, perquè hi havia hagut un període de gairebé 40 anys de governs del PSC. I aquests governs tan dilatats generen canvis positius, que s'han de tenir en compte, però també unes inèrcies que acaben sent negatives per la ciutat.

Quin balanç en fa d'aquests quatre anys?
És positiu. Hem arrencat aquest procés de canvi i dur perquè hem viscut dos anys feixucs i incerts per la pandèmia. Però amb l'arribada dels fons Next Generation tenim projectes en marxa fins al 2026. A més hem desencallat plans vitals per la ciutat, com són la nova estació d'autobusos, el pla de l'estació, el polígon de Torreblanca-Quatre Pilans... Eren projectes que se n'havia parlat des de principis de segle, però havien quedat en un calaix.

Ha mencionat inèrcies amb efectes negatius. Quin ajuntament es va trobar després de gairebé quaranta anys de paers en cap socialistes?
Un ajuntament endeutat en una proporció imprudent. Ens hem trobat amb 175 milions de deutes, el 107% del pressupost de deute. L'hem reduït notablement, ara som en el 75% del pressupost. I ho hem fet sense aplicar retallades en polítiques socials ni d'educació, hem estat molt sobris treballant i hem eliminat despeses supèrflues. El perfil de privilegi de l'alcalde o del regidor, de tenir plaça de pàrquing gratuïta, per exemple, tot això s'ha acabat.

Ha arribat a la Paeria amb un govern en coalició després d'una dinàmica de governs monocolors i majoritàriament en majoria absoluta. Ho han notat, això?
L'etapa dels governs de majoria absoluta, no només a Lleida, sinó en molts països d'Europa, s'ha acabat. Hem de tenir la capacitat d'arribar a acords. La gestió d'aquest govern històric del canvi amb Junts i el Comú ha estat apassionant, interessant i no ha estat fàcil en alguns moments. De fet, amb el Comú vam pactar una sortida ordenada del govern i des de llavors hem governat en minoria buscant suports puntuals. Això ha estat educatiu, fins a cert punt.

S'apropen les eleccions. Si es troba que ha de formar govern de coalició, amb qui voldrà pactar?
Ningú podrà governar en solitari. En el meu cas puc dir que l'experiència amb el principal grup de l'oposició, el PSC, ha estat difícil. El grup socialista, en molts punts concrets en què hauria pogut sumar per la ciutat, ha preferit deixar-nos sols i actuar per criteris partidistes. Fins i tot van intentar una moció de censura que va ser un fracàs per a ells. Se'm fa difícil que amb les mateixes persones i els mateixos lideratges, la nit del 28 de maig això fa un gir de 180º i podem governar plegats.

Ho descarta, llavors?
No, no és que ho descarti. Però ara com ara és més viable que amb el Comú, la CUP i Junts, les forces de perfil republicà, ens resulti més fàcil d'arribar a un acord que no pas amb el PSC. Els socialistes per nosaltres encara són el partit que es va sumar de forma entusiasta a l'aplicació de l'article 155.

A Barcelona s'han donat pactes municipals d'ERC amb el govern de Colau que obeïen a lògiques i negociacions del Parlament de Catalunya. Si el partit li demanés un pacte amb el PSC a canvi d'un acord parlamentari, hi accediria?
No. Si el partit em digués que he de pactar amb el PSC per raons tàctiques de política nacional no ho acceptaria. En una ciutat el primer són les necessitats i circumstàncies de la ciutat i prendré les decisions que calguin en funció d'això.

"El PSC encara és el partit que es va sumar de forma entusiasta al 155"

​​​​​​Tornant als pactes, ho tornaria a intentar amb el Comú de Lleida, doncs?
Sí, evidentment. Amb els companys del Comú hi ha hagut divergències, potser perquè per a ells assumir el pes i la responsabilitat d'estar en el govern els resulta més complicat. Tenen una certa tendència a voler ser govern i fer oposició al mateix temps, i això des d'una perspectiva política madura és inviable. Tanmateix, la proximitat del projecte ciutadà amb el Comú i Junts que es va plasmar en el pacte d'entesa del mandat és més elevada que la que hi ha hagut amb el PSC.

Com ha estat governar en un tripartit amb dos partits que poden tenir idees tan allunyades com el Comú i Junts i vostè al mig?
Ha estat un repte, a vegades no ha sigut fàcil. Però precisament una de les característiques meves com a alcalde i d'Esquerra com a partit és una certa capacitat d'anar pel camí del mig. I no és que em reivindiqui com una força de centre, però sí com una força política capaç de posar d'acord en un percentatge important el projecte de ciutat del centredreta que representa Junts i l'esquerra del Comú. Sobretot, perquè encara paguem la hipoteca de 40 anys de governs del partit socialista.

Precisament un dels protagonistes d'aquesta herència és Àngel Ros, que va ser l'últim alcalde de la ciutat amb un mandat complet. Quina relació hi té?
Vaig coincidir amb Àngel Ros quan era delegat del govern entre el 2008 i 2011 aproximadament. Crec que és una persona intel·ligent, que va impulsar projectes rellevants com el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari, el Parc AgroBioTech i això sempre ho ha reconegut públicament i privadament. La seua línia política a partir de 2017 divergeix molt de la meva, però la relació que hi he mantingut sempre ha estat de respecte personal i compartim una legítima preocupació per la ciutat. No significa una coincidència política ni molt menys.

(…)
Tant amb Àngel Ros com amb el seu antecessor, Antoni Siurana, sempre he reconegut algunes de les seves aportacions a la construcció de la ciutat. I, en canvi, m'ha sorprès que del candidat socialista, el senyor Larrossa, l'única referència als que l'han precedit que li he sentit dir és que els superaria. La meva opció personal és molt menys narcisista. I és obvi que el projecte polític d'Esquerra és molt diferent, però reconeixem que una ciutat no es construeix en quatre ni vuit anys i, per tant, cal reconèixer que ells abans van fer aportacions que s'han de tenir en compte.

"Encara paguem la hipoteca de quaranta anys de governs socialistes"

​​​​​​Si hagués de definir a grans trets les discrepàncies amb el model de Siurana i Ros, quines serien?
El model nacional és evident. Lleida és una ciutat important a Catalunya i en conseqüència, quan debatem no només ho fem d'aspectes locals sinó també del model de governança del país. El desencaixament de Catalunya dins d'Espanya no està resolt, els socialistes creuen que sí, que només és qüestió de desinflamació. És ingenu pensar-ho així, el conflicte i l'enfrontament amb l'Estat hi són. I si no és per la via de la negociació no es resoldrà.

N'hi ha més?
Van recórrer a un nivell d'endeutament molt elevat. Gastar 40 milions d'euros en una llotja o en un pont, condemna la ciutat durant anys. I és el que ens hem trobat, que hem dedicat part de les despeses a tornar crèdits en lloc de poder fer noves inversions. És una altra discrepància important.

Quins referents polítics té?
Sento una gran admiració personal i política per la figura de Lluís Companys. Però després, a un nivell directe i personal, perquè vaig coincidir des de 1988 fins l'any de la seua mort, amb Víctor Torres. L'enllaç personal amb el període de la segona República i amb un moment especial per a la ciutat de Lleida m'arriba a través de Víctor Torres. També m'arriba Màrius Torres, Humbert Torres, l'alcalde Vives i un seguit d'homes i dones que van protagonitzar, des de principis de segle XX fins al final de la guerra civil, un moment brillant per a la ciutat.

Algun de més recent?
De més recent, Víctor Torres, que va morir el 2011. Si et refereixes als contemporanis, als vius, he mantingut una relació amistosa i de cooperació amb Josep Lluís Carod-Rovira i Àngel Colom. Més cap aquí amb Oriol Junqueras, Pere Aragonès... hi ha moltes persones que respecto. Però la relació més mítica s'estableix amb persones que ja no hi són.

"Gastar 40 milions d'euros en una Llotja o en un pont, condemna la ciutat durant anys"

​​​​​​L'alberg per a temporers es construirà?
Sí, de fet ja s'ha enderrocat la sitja que hi havia en el solar. És una construcció amb mòduls prefabricats i ja està licitada i hi ha una empresa que els està construint. Malauradament, amb tots els entrebancs que se'ns han posat, no es podrà començar la campanya de la fruita d'enguany amb l'alberg acabat. Però s'acabarà en els mesos vinents i formarà part de la solució que la ciutat ha de donar al fenomen dels temporers a l'estiu.

​És un projecte que ha tingut molta oposició per part d’alguns grups de veïns. S’ho esperava?
És difícil. Els equipaments de perfil social a Lleida tradicionalment s'han situat al centre històric, on hi ha una saturació d'equipaments a la qual no volíem contribuir-hi. Vam buscar un espai ben comunicat, una finca que fos propietat de l'ajuntament... No m'esperava una reacció així. El que trobo més patètic és que al final hem acabat parlant de cigonyes o de l'hipotètic interès artístic que pot tenir una sitja construïda durant el franquisme, i no amb franquesa de quin era el motiu real del debat.

Hi ha hagut certa polarització al voltant d'aquesta qüestió...
La meva funció és cosir i tancar ferides. Estic convençut que quan faci un parell d'anys que funciona aquest alberg de temporers serà una presència normal i positiva pel barri en què està instal·lat.

Sobre l'alberg per a temporers: "El més patètic és que hem acabat parlant de cigonyes o de l'hipotètic interès artístic d'una sitja construïda durant el franquisme"

​​​​​Quina és la relació entre Lleida i Barcelona?
He viscut, estudiat i treballat durant molts anys a Barcelona. És la meva segona ciutat, sempre m'hi he sentit com a casa. Mai m'hi he sentit inferior ni menys valorat. Quan els lleidatans i les lleidatanes ens presentem a Barcelona, Madrid o Roma amb la seguretat i orgull de ser una ciutat important amb projectes de futur, ens podem presentar amb tranquil·litat.

Els governs municipals s'entenen?
No hem tingut l'oportunitat durant aquests quatre anys d'establir canals de cooperació estables. Però he de dir que en molts àmbits, en serveis socials, administració digital... tenim relació i ens hi entenem. Generalment, en l'àmbit local, els alcades i alcaldesses amb independència del color polític compartim situacions similars, tenim una tirada natural a entendre'ns.

Li agrada el model de ciutat d'Ada Colau?
És difícil de dir. S'ha centrat molt en temes relacionats amb la mobilitat, que és un tema que ens preocupa i treballem per donar més espai al vianant. Però no puc oblidar que les eleccions municipals a Barcelona les va guanyar Ernest Maragall. L'accés de la senyora Colau a l'alcaldia va ser resultat d'una carambola política molt estranya. No li llevo ni una engruna de legitimitat. Però, amb totes les coincidències que puguem tenir en la governança progressista, hi ha una distància pel que fa a la qüestió nacional i el dogmatisme en les posicions entre el model d'Esquerra Republicana i el dels comuns.

En el món municipal és habitual que els governs prenguin mesures d'altres pobles o ciutats com a inspiració. Del model dels comuns, n'hi ha alguna que li agradaria importar?
Potser m'interessa o em crida l'atenció com es gestionen les polítiques socials, perquè tenen un repte important.

Ha estat l’alcalde que ha viscut l’empresonament de Pablo Hasél. Com ho va viure?
Sóc radicalment contrari a qualsevol empresonament que estigui relacionat amb l'expressió d'unes idees o punts de vista. Crec que és injust i injustificable, per tant el meu desig és que aquest empresonament no s'hagués produït.

Hi ha hagut certa polèmica els últims dies perquè la Paeria va presentar la unitat de drons de la Guàrdia Urbana amb el sergent Alberto Molina. Diferents col·lectius de la ciutat, entre ells la CUP, atribueixen a Molina missatges celebrant la violència policial de l’1 d’octubre i fins i tot una agressió a un menor. Té alguna cosa a dir?
El sergent Molina va participar de la presentació d'aquests drons, però no n'és el responsable. Tampoc no hi ha una unitat de drons, simplement hi ha dos drons que realitzaran una sèrie de tasques al servei de la Guàrdia Urbana i que tenen una normativa molt garantista. Són un element més per lluitar contra els abocaments a l'Horta o si s'escaigués algun dia, que desapareix alguna persona, poder-la trobar fins i tot de nit. Ningú s'ha d'imaginar que els drons juguin cap paper com si fos una mena de Gran Hermano.

📌 SABEU QUI SERÀ EL RESPONSABLE DELS DRONS ❓
🔸 El sergent de la Guàrdia Urbana, Alberto Molina, que l'any 2016 va apallissar a un company menor d'edat per penjar cartells a favor del dret a l'autodeterminació i celebrava la repressió de l'1 d'octubre a les seves xarxes socials pic.twitter.com/NtvcMdRM26

— Plataforma Antirepressiva de Ponent (@antirepre_pon) April 2, 2023

​Entèn la polèmica?
Bé, donat que aquesta persona no ha estat mai designada com a responsable de la gestió d'aquests aparells... Puc entendre, sé que hi ha una polèmica dilatada en relació al cas que comentes d'un menor, però crec que aquests assumptes han estat substanciats en els jutjats en el moment corresponent. No hi tornaré a entrar.