La crisi del coronavirus ha posat en tensió el sistema sanitari. La situació davant la pandèmia ha estat excepcional i, per fer-hi front, s’han hagut de prendre mesures en altres moments inimaginables. Per exemple, la contractació d’estudiants i personal en formació de medicina, infermeria o d'altres àmbits de la salut com ara la investigació científica o la farmàcia. Alguns d’ells, després d’oferir-se voluntaris, encaren tasques que, en un altre context i davant la seva inexperiència professional, haurien d’estar supervisades.

El 14 de març, el govern espanyol va fer públic un Reial Decret on s’establia que l’administració podia comptar amb estudiants i personal sanitari per fer reforçar els centres mèdics. Seguint aquesta directriui, a petició del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, el govern català ha mobilitzat metges titulats l’any passat i estudiants de l’últim any de Medicina i Infermeria, entre d’altres. La convocatòria també ha anat dirigida al personal sanitari recentment jubilat.

#COVID19 | El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya #CCMC reclama a @sanidadgob i a @salutcat que els metges residents d'últim any siguin contractats com a especialistes ??‍⚕️?‍⚕️
Llegeix més?https://t.co/mQFVJPamNG pic.twitter.com/tLs2u1IP7s

— COL·LEGI METGES GI (@COMGirona) April 14, 2020

Malgrat la crida a la col·laboració, en alguns casos han estat els mateixos professionals els qui s’han mobilitzar. Aquest és el cas de Miquel Ariño, llicenciat en Medicina. Després d’aprovar l’examen MIR a finals de gener, es va apuntar a una borsa de voluntaris per ajudar durant la pandèmia. La resposta, però, no va ser la que esperava: “Vam començar a rebre trucades de Madrid i del País Basc oferint-nos places de metges a centres públics abans que a la nostra pròpia ciutat”. Finalment, va saber que a un hospital privat de Barcelona necessitaven personal i ara treballa en aquest centre.

“Mai hauria imaginat que els meus primers passos al món de la Medicina serien així.” – Miquel Ariño, metge MIR.

La situació de la Laura Albert és força similar. Després d’enviar un correu a Suport Covid-19, un grup de coordinació organitzat pel Col·legi de Metges de Girona, treballa com a suport d’urgències a una clínica privada. El seu objectiu és donar un cop de mà, “essent conscient que em queda molta formació per davant”. I és que cal entendre que aquests joves es troben a mig camí entre la formació i la professió. Com explica en David Fernández, resident d’infermeria, “ara mateix som un més de la plantilla i no estem supervisats de manera contínua”.

Un estudiant de medicina fent tasques de suport telefònic

Mancances malgrat l'esforç
Tot i les noves responsabilitats, però, sovint segueixen cobrant el sou de resident. “Prenem les nostres pròpies decisions”, declara Fernández. I, per tant, demana que aquests nous infermers cobrin com a tal, ja sigui per l’elevat risc de contagi o per la realització de tasques que, en una situació normal, haurien d’estar controlades de prop.

Segons els mateixos testimonis, els Centres d’Atenció Primària i els hospitals catalans generalment tenen mascaretes, bates i pantalles protectores suficients. Però no tot el personal sanitari té aquesta mateixa sort. L’Alejandro Aguilar, estudiant de tercer de Farmàcia, treballa ara a una petita oficina farmacèutica d’Arenys de Munt on, segons explica, porta tota una setmana amb la mateixa mascareta. “No ens podem permetre el luxe de llençar-les”, es queixa. A més, afirma que “el degoteig de gent és constant” i que “el desgast emocional és molt present”. 

“Al final som persones ben preparades, que podem aportar, amb moltes ganes d’ajudar a la societat”. – David Fernández, resident d’infermeria.

En definitiva, aquests joves estudiants s’enfronten a un procés d’aprenentatge accelerat a marxes forçades. Miquel Ariño destaca aquesta dualitat. “D’una banda, estic content d’haver començat a treballar, de guanyar experiència. Però, de l’altra, la situació en què ens trobem és d’una duresa immensa”. Amb tot, són conscients de la rellevància de la seva contribució. “Al final som persones ben preparades, que podem aportar, amb moltes ganes d’ajudar a la societat”, conclou David Fernández. Com ell, són molts els qui mai no s’haurien imaginat que aquesta fos la seva primera experiència professional.