La Sarah Ifft Decker és una historiadora i professora universitària a Tennessee, originària de Maryland. Forma part de la nova esquerra nordamericana, que ideològicament queda més enllà de l’establishment del Partit Demòcrata, però que troba moltes dificultats a l’hora d’aconseguir els canvis que voldrien i que no veuen en Biden el candidat ideal per liderar l’esquerra del país. 

La petja de Trump

Sarah explica al Diari de Barcelona que ha estat  “emocionalment difícil” experimentar aquests últims quatre anys amb la presidència de Trump. “És traumàtic, sobretot, veure com estan tractant les persones més vulnerables”. Aquests últims mesos està sent “especialment inquietant” veure com Trump “no té cap mena de respecte per les vides humanes” per la manera com està gestionant la pandèmia. Destaca com a estones “és difícil fins i tot pensar sobre el fet que vivim en un país en què hi ha tantes persones que voldrien que Trump segueixi sent president”.

Ifft destaca que Biden “no farà necessàriament tots els canvis que necessitem als Estats Units, però farà feina per canviar les coses en la direcció que m’agradaria que anés aquest país”. I destaca que, en el futur, el que realment voldria és “poder tenir un candidat més a l’esquerra”, com Alexandria Ocasio-Cortez —a la capçalera de l'article—, també coneguda com a AOC, que és una popular congressista socialdemòcrata de Nova York. 

Explica que, en el seu entorn, “tothom és conscient del que ens estem jugant aquesta vegada. No és un joc, hi ha literalment vides sobre la taula i, per tant, no és el moment per fer una opció ideològica. És cert que molta gent desitjava que sortissin Elizabeth Warren o Bernie Sanders, però ara són conscients que hem de votar un candidat que tingui realment opcions de guanyar.”

L’esquerra desmobilitzada

Sarah parla també de com les persones que per la seva ideologia d’esquerres no volen votar a Biden poden acabar sent determinants. “La gran qüestió és quantes persones així hi haurà, i on són”. On són, perquè el sistema del col·legi electoral dels Estats Units fa que el vot de cada ciutadà tingui més impacte o menys sobre el resultat final en funció del lloc de residència. 

Ella, per exemple, ha votat Biden des de Tenessee. No obstant això, aquest estat molt probablement anirà per a Trump. En canvi, els vots demòcrates dels seus pares, que voten a Maryland, sí que es tindran en compte, ja que aquest estat és tradicionalment blau. “Al final, hi haurà gent que opti per aquesta opció ideològica de no votar. Simplement… Espero que si vius a Pensilvània [un dels estats frontissa], no facis això”.

Què està canviant entre els joves nordamericans? 

La professora és conscient que “molta gent jove està tirant a l’esquerra”, i hi veu un motiu clar: “Som molt consicents dels reptes econòmics a què ens enfrontem, sovint tenim feines no gaire ben pagades”. I amb la pandèmia encara han experimentat més precarietat. 

Destaca especialment l’assumpte de l’assistència sanitària, que no està garantida sinó que depèn del lloc de treball. “Però aquest no és l’únic problema, ja que encara que tinguis una assegurança mèdica, les factures poden acabar sent molt cares” Ella mateixa ens explica que es va trencar el braç fa poc i va haver d’acabar pagant 2.000 dòlars a banda de l’assegurança, mentre que quan vivia a Girona va haver d’anar urgències i li va costar en total 600 dòlars. Al capdavall “realment ningú està segur als Estats Units avui en dia”. 

“És un canvi molt difícil, però cal fer les lleis necessàries per poder acabar realitzant aquests canvis”. Destaca que espera que Biden sigui escollit, però encara que no ho digui, té l’esperança posada en el Senat, que podria acabar sent de majoria demòcrata, fins i tot amb un president republicà. Això seria un “element de canvi important”. 

“La política no s’acaba amb les eleccions” 

“Serà important que realment el pressionem en les coses que volem que passin. Realment m’agradaria veure una reforma en l’assistència sanitària, i també una reforma real de la policia. Ara mateix és possible assassinar ciutadans negres amb impunitat i crec que podem fer canvis en això, però ens caldrà pressionar a Biden”, continua. 

Un altre punt important i disputat és el poder judicial. Aquest mes va morir Ruth Bader Ginsburg, jutgessa del Tribunal Suprem de tendència esquerrana. Els càrrecs de jutge al Tribunal Suprem nordamericà són de per vida, i això dificulta que s’hi puguin fer canvis ara mateix. Trump l’ha substituïda per Amy Coney Barrett, que és algú “molt predisposat a limitar els drets de les dones i de la comunitat LGTBI”. Per tant, encara que guanyés Biden, quedaria un poder judicial ple de jutges de tendència molt dretana. 

En les esferes del partit demòcrata es parla d’ampliar el tribunal, ja que no hi ha cap raó constitucional per la qual hi hagi de tenir nou membres. Si s’hi afegeixen quatre o cinc jutges més, hi hauria un tribunal de 13 o 14 jutges. “Personalment crec que seria un canvi interessant, perquè no veig bona idea que nou persones tinguin tantíssim poder i un tribunal més gran realment és una bona idea. A més, no veig cap altra manera que poguem defensar drets reproductius o el matrimoni homosexual”.

En definitiva, els drets reproductius i LGTBI, l’accés a la sanitat o la lluita contra les desigualtats racials són alguns dels punts clau prioritaris per a una part dels votants demòcrates. No obstant això, el sistema electoral americà limita en gran mesura que molts elements de canvi puguin arribar a ser representats. Són els votants que tenen la mirada posada en Biden, però amb ulls crítics.