La mirada orgànica i transgressora de Fina Miralles arrela al Macba - Diari de Barcelona

El Macba pot estrenar finalment aquest novembre una de les exposicions destacades de l'any, la que dedica a l'artista Fina Miralles (Sabadell, 1950) i a la seva particular visió i pràctica de l'art.
"Art i vida són inseparables, i tal com jo era, tal com he fet", ha dit l'artista aquest dimarts en declaracions a l'ACN en la presentació de la mostra. L'exposició segueix aquest camí indissociable entre l'evolució personal de Miralles i el seu reflex artístic.
La presa de consciència sobre la naturalesa, la subversió dels llenguatges i usos artístics i la crítica implícita al sistema de l'art han marcat la carrera transgressora de Miralles.
Fina Miralles: "Jo soc una dona de la terra, de la profunditat i de la pertinença a la terra"
La relació transversal en el seu treball amb la natura és potser el node principal de l'exposició, que no vol fer un recorregut cronològic per la seva obra, sinó temàtic o conceptual. La subversió dels llenguatges i codis artístics (ja sigui a través d’accions, performances, fotografies, pintures o vídeos), les relacions de poder, la condició de les dones (sobretot en el tardofranquisme), o la dualitat en el seu treball entre natura i artifici, entre realitat i aparença, són alguns dels temes reflectits en les obres escollides.
En preguntar-li per la seva concepció de l'art, Miralles ha dit a l'ACN que, per ella, "art i vida són inseparables". "Tal com era, tal com jo he fet, perquè no et pots trair a tu mateix", comentava aquest dimarts des d'una de les sales de l'exposició.
Fina Miralles. Translacions. Dona-arbre, 1973
"El que val la pena de l'exposició", ha afegit, és que recull "la trajectòria d'una persona que té una pràctica", és a dir, que al seu parer resumeix bé la relació inseparable entre la seva obra i les seves conviccions i evolució personal. "Cada cosa que fas, t'alimenta", diu sobre les diferents maneres d'expressió que recull l'exposició, moltes d'elles marcades per la reivindicació de la natura (amb elements naturals que, subratlla, "no es converteixen, es mostren").
"Jo, abans que artista, soc una dona de la terra. Artista es diu perquè t'entenguin i perquè és un cartell que la societat necessita, per dir "ah, mira, fa coses estranyes". Jo soc una dona de la terra, de la profunditat i de la pertinença a la terra", es defineix Miralles.
Miralles ha donat al Macba una part de les obres que ara s'exhibeixen de forma temporal. Pel museu, la pràctica artística de la sabadellenca "reconfigura el concepte de què és artístic", com ho fan altres, per la qual cosa desdibuixa "allò que la historiografia tradicional havia englobat sota l’epígraf d’art conceptual".
La història de l’art, recorda l'equipament, ha adscrit la producció de Miralles al conceptual, al land art o fins i tot al feminisme "sense tenir en compte l’amplitud i la complexitat de les seves propostes, que desborden els límits d’aquestes etiquetes. Aquest projecte és un recorregut ampli per una trajectòria d’enorme transcendència".
Exposició al MACBA del 5 de novembre al 5 d'abril de 2021.

