- entrevistes -
-
Publicat el 29 de gener 2024

Ignasi Stigman, conegut artísticament com a Mag Stigman, és un showman i artista polifacètic. Va començar de nen, quan els seus pares van apuntar-lo a una escola de teatre musical. Un dia van anar a veure un espectacle de màgia i va ser llavors quan va adonar-se que podia ajuntar la part del teatre, que ja feia, amb la màgia. El que per a ell era un “còctel explosiu”. 

Allunyat de la màgia tradicional, el seu tret diferencial és que combina la màgia i els efectes d’il·lusionisme juntament amb coreografies de dansa moderna. Una interdisciplinarietat que fusiona balls, circ, malabars i matemàtiques. 

Els seus espectacles, Més que Màgia, nascut el 2015 i desenvolupat amb una ballarina, i El Circ dels Impossibles, que ret un homenatge a un mag que va perdre el circ a causa d’un incendi, han estat programats en festivals internacionals de màgia així com en nombrosos teatres i auditoris municipals. 

A més, Stigman és el mag de capçalera del Catakrac, un programa emès a Betevé que va néixer arran de la pandèmia. Des de casa va crear una secció on ensenyava petits trucs de màgia als nens. Avui dia es manté com una secció instaurada que s’emet amb l’objectiu que els infants siguin petits il·lusionistes. 


Com t'has format com a mag? Has tingut algun referent?
En el món de la màgia, comparat amb el del teatre, del cant o d'altres branques artístiques, quan jo vaig començar no hi havia escoles. Tot era autodidacta. Per aprendre a fer màgia, la millor manera era amb llibres. Després ja vaig entrar a la societat de mags. I per descomptat tinc referents com el Màgic Andreu, el Mag Lari o el Juan Tamariz. N'he après molt, d'ells, els admiro moltíssim i en continuo aprenent. 

Quants anys portes dedicant-hi? 
Vaig començar a fer màgia fa 20 anys i professionalment m'hi guanyo la vida des d'en fa 10. Vaig estar estudiant psicologia mentre treballava com a professor i vaig adonar-me que guanyava més diners fent actuacions. I en aquell moment vaig fer el canvi. 

Durant el procés, hi has renunciat alguna vegada? 
Sí, em va passar una vegada. Fa 15 anys em vaig bloquejar i vaig decidir parar. Vaig tenir sort perquè em va trucar un representant que necessitava un mag per a una actuació. Necessitava diners en aquell moment i vaig acceptar. En aquell moment vaig adonar-me que encara podia dedicar-m’hi perquè aquell senyor em pagava per fer allò que tant m’agradava. I per molt que sigui vocacional, la vocació està per sobre dels alts i baixos, i de qualsevol obstacle. 

Com aprens tots els trucs?
Amb llibres. Un dels grans avantatges d’anar a l’associació de mags és que et fan molta insistència en què per aprendre màgia s’ha de llegir. A casa meva tinc problemes perquè no tinc espai per guardar-los tots. 

Com els assages?
Davant d’un mirall. El mirall és l’amic número u de l'il·lusionista, perquè, quan aprens una tècnica, el primer que fas és mirar-te les mans. Amb el mirall puges una mica la mirada i et mires a través del mirall, i a l’escenari mires el públic i ja no has de mirar-te les mans. Un cop la tècnica surt, ja no t’has de mirar al mirall. Al revés, és contraproduent. Però quan estàs aprenent, és meravellós. 

Com de creatiu has de ser per desenvolupar nous trucs? 
Hi ha una dita que diu que en la màgia està tot inventat. La diferència és com ho presentes. Hi ha un truc que sempre faig al teatre amb un telèfon mòbil i la gent pensa que és nou, però realment ja es feia fa molts anys amb una calculadora i ara l’he adaptat. S'ha de ser creatiu per presentar-ho de manera original, autèntica i que quadri amb la teva personalitat com a mag. 

Què fa que una actuació sigui memorable? 
La creativitat és un dels factors, però per a mi el més important és la connexió amb el públic, perquè, a diferència d'altres arts escèniques, els mags no tenim quarta paret, que és com una barrera que hi ha entre el públic i nosaltres. Els mags ens adrecem directament al públic. Si aconsegueixes que hi hagi connexió amb el públic, l’espectacle és meravellós. 

Esculls a l'atzar la gent del públic que fas pujar a l'escenari?
En el meu espectacle a l’inici posem una veu en off que diu que no obliguem ningú a sortir a l'escenari. La comunicació no verbal de les persones diu qui vol sortir i qui no: la cara, el gest, com aplaudeixen… També hi ha una part de psicologia que, de manera intuïtiva, et permet triar persones que aniran a favor teu i el truc sortirà millor. De vegades faig trucs de màgia basats en el mentalisme i aquí sí que és molt important triar bé les persones que puguis portar cap a on a t'interessa. 

Com t'ajuda el fet d'haver estudiat psicologia a plasmar-ho a l'escenari?


Quina és la diferència entre mag, il·lusionista i mentalista? 
És tot una barreja. Nosaltres (els mags) som il·lusionistes, perquè som gent que creem il·lusió. Col·loquialment, el públic ho bateja com a màgia, però la màgia seria la de Harry Potter. I el mentalisme és la branca del món de l'il·lusionisme que s'encarrega de fer trucs de màgia o efectes d’il·lusionisme basats en el poder mental. 

Has fet tu algun tipus de mentalisme? 
No, no és la meva especialitat. Sí que faig moltes coses en què faig servir tècniques del món del mentalisme, però no és la meva branca. 

Com t'adaptes als diferents tipus de públic? 
No faig els mateixos trucs de màgia per a públic familiar, que és públic infantil, que per a una convenció d'empresa, que són 80 enginyers de software majors de 50 anys. Els efectes que trio són diferents i la manera en com presento els efectes de màgia varia moltíssim. 

Com afecta la tecnologia el món de la màgia? 
No és la part que jo domini més, però a la Xina i als Estats Units s'utilitza molt la tecnomàgia. No deixes de fer trucs de màgia que antigament es feien amb una calculadora o amb un paper, i ara es fan mitjançant una aplicació. Jo faig un truc amb Instagram, en què penjo una foto amb una predicció i al cap d'una estona es publica amb tot el que ha passat a l'escenari. Potser aquesta és una assignatura pendent i hem d’explotar-la perquè al públic li encanta. Fer trucs de màgia amb un telèfon i no amb una corda, perquè són eines més quotidianes i alhora són més potents. 

Com et prepares abans d'un xou? 
Tinc un ritual. Faig uns exercicis de manipulació manual, flexions i tinc una professora de cant amb la qual faig uns estiraments i un entrenament vocal per poder escalfar la veu i poder mantenir-la durant més d’una hora. I això em va genial. Surto més relaxat.

Com portes els nervis?
Quan vaig començar tenia molts nervis, ho passava molt malament. Ara he arribat a un punt de la meva carrera en què no em poso gens nerviós. També és veritat que últimament estic en un punt que m'és absolutament igual agradar a la gent, és a dir, vull que s'ho passin molt bé, però aquestes ganes que tenia abans de voler agradar a tothom, ja no les tinc. Per no tenir nervis el més important és assajar molt i tenir-ho tot ben preparat. I amb els anys i l’experiència desapareixen. 

Hi ha alguna persona del públic que t'hagi dit que no li ha agradat l'actuació o t'hagi recriminat d'alguna cosa? 
No. Normalment et diuen coses positives. De vegades et venen nens i et pregunten: “Com funciona això?”. “Em penso que ja t'ho he pillat”, et diuen. Però això és part del joc i és molt bonic. Avui dia estem vivint una època en què la gent té moltes ganes de màgia i de passar-s’ho bé, de manera que s'obliden dels trucs i es deixen endur per l'espectacle, que és el que realment volem. 

Hi ha alguna anècdota que recordis i que sempre expliquis? 
 


Objectius d'avui i de demà?
El meu objectiu primordial, que el vaig aconseguir fa 10 anys, és poder viure del que m'agrada, que és fer espectacles. Amb això soc l'home més feliç del món. Tota la resta és benvingut. Si a més a més puc actuar en un teatre més gran, o puc treballar amb més ballarines i amb efectes especials, millor. Però l’objectiu és fer que la gent s'ho passi bé i aportar el meu granet de sorra, amb il·lusió i bon rotllo a la vida de les persones. 

Què li diries a una persona que està iniciant-se en el món de la màgia? 
Que estigui ben obert, que no només li agradi la màgia, sinó que li agradi també el teatre, la dansa, la música... Per mi l'important és entendre la màgia com un art escènic, no com un coneixement específic, sinó com un art que té com a objectiu sorprendre el públic. Hem de centrar-nos a ser més transversals i no tan específics. I que li dediqui esforç i moltes hores [riu]. 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —