41

Mireu de fer bé la guerra,
neta, sense malmetre edificis
ni devastar camps. Mireu que
aquesta sigui la definitiva, la millor.
Heu entrenat en conflictes disseminats,
per tant, ja en sabeu i, aquest cop,
la guerra ha de ser motor de sang
sense refugiats per acusar-nos dels crims,
sense l'insuportable ferum de les víctimes,
Aquest cop, la guerra ha d'atacar,
només i directament,
l'enteniment dels humans
i fer-lo llot on enterrar
iniciatives i esperança.

Nati Soler Alcaide (1959), de Llorenç del Penedès, es descriu com a pessimista i alhora creu en el potencial transformador de la poesia. Els seus pares eren pagesos i ella sempre els va ajudar a la vinya; a casa sempre ha tingut animals i el contacte amb la natura l'ha acompanyada tota la vida. Ha escrit a la revista ecologista El marge i ha rebut nombrosos premis literaris. Pel seu últim llibre Motor de sang (Onada Edicions), ha estat guardonada amb el 16è premi de poesia Antonio Matutano – Vila d'Almassora 2020.

Durant els primers deu anys de vida laboral va treballar en una empresa que hi havia al seu poble decorant vidre i porcellana. Ho va fer dels 16 als 26 anys. Estudià la carrera de Dret, però diu que "allò no era per a mi, ho vaig fer perquè era jove i volia canviar el món. Després em vaig adonar que per més dret que sabés el món no canviaria, i que per més que defensés el pobre o la gent amb molts problemes, els poderosos sempre tindrien millor defensa i les lleis i la forma d'interpretar-les a favor seu. Per tant vaig deixar el dret desencisada, vaig veure que no hi podria aportar res".

"Estic envoltada de felicitat, però m'adono que per molt que jo estigui envoltada de felicitat, el món està molt fet malbé"

Immediatament després d'aquest desencant començà a treballar com a modista, fent vestits de núvia, ofici que segueix exercint avui dia. Reconeix que els treballs que ha fet són "força artístics, tots són molt creatius" i que el de modista és, a més, esperançador "perquè estic sempre envoltada de molta alegria, totes les meves clientes venen contentes perquè estan fent una cosa que els il·lusiona molt".

"Estic envoltada de felicitat, però m'adono que per molt que jo estigui envoltada de felicitat, el món està molt fet malbé", diu Nati Soler. "Soc pessimista, suposo que un pessimista és un optimista ben informat. En el fons jo sempre veig l'aspecte positiu de les coses, però quan ho analitzo m'adono que no, que no anem bé", afegeix. Descriu l'esperança com una "flor verinosa", la realitat com una cosa molt "negra" i la poesia com una possible eina de millora; "podria ajudar a redreçar el món perquè la seva funció és que la gent reflexioni, i a partir de la reflexió surt la possibilitat de millorar les coses", argumenta.

"Les guerres dels canons han passat a la història, actualment els governs haurien de pensar a invertir més en hospitals i en sanitat"

El poema que ens recita forma part del seu últim llibre Motor de sang, però fou escrit fa molts anys, quan es començava a parlar de la guerra del Golf (1990-1991). Soler considera, no obstant això, que manté la seva actualitat perquè "la situació actual és, o ha estat, gairebé una situació de guerra, on molta gent ha mort. Una guerra completament diferent de les que coneixíem, amb moltíssims afectats, tots civils. On han mort les persones més vulnerables".

El seu discurs és profundament crític, tant en la poesia com en la "prosa" de l'entrevista. "Les guerres dels canons han passat a la història, actualment els governs haurien de pensar a invertir més en hospitals i en sanitat i no pas en exèrcits. I no ho han fet, no han retallat el pressupost militar en absolut, fins i tot l'han augmentat", critica. Tornant a l'ofici de modista de vestits de núvia, diu que li agradaria que "Ia felicitat puntual d'un casament es traslladés a la societat, que s'aconseguís una mica més de benestar al món". I diu també que la poesia treballa per a això.