Via Lactea
Per EFE
Publicat el 05 de desembre 2020

La nostra galàxia, la Via Làctia, està absorbint altres dues galàxies dins del seu procés d'expansió, segons mostra el tercer lliurament de dades de la missió Gaia de l'Agència Espacial Europea, divulgat aquesta setmana.

D'ençà que el telescopi espacial Gaia va ser llançat el 2013 ha estat enviant informació diària des d'una distància d'un milió i mig de quilòmetres darrere de la Terra, en direcció contrària al Sol, i on el camp visual és més nítid perquè hi ha menys pols còsmica que al centre de la galàxia.

L'anticentre

Els científics de la missió han batejat aquest punt a prop d'un dels extrems de la Galàxia com l'"anticentre", la direcció diametralment oposada al centre de la galàxia en el firmament.

En aquest punt, i gràcies al moviment de les estrelles i la seva interacció, han descobert que el nostre "disc", com dibuixen habitualment els astrònoms, la nostra galàxia està absorbint per un extrem una petita veïna anomenada Sagitari i, per l'altre, un conjunt format per altres dos més petites, els Núvols de Magallanes.

"No parlem de destrucció, sinó de l'assemblatge d'una galàxia amb una altra", explica un dels responsables d'operacions de la missió Gaia a Espanya, José Hernández. "Hem descobert el xoc de la Via Làctia amb altres veïnes perquè queden traços en les estrelles d'aquestes col·lisions", detalla.

El 2016 es va donar a conèixer el primer catàleg de dades de Gaia, però va ser gràcies al segon, divulgat el 2018 i amb 1.700 milions de fonts, que els científics van determinar, per exemple, que la nostra Via Làctia "es va fusionar" amb una altra galàxia fa 10 mil milions d'anys.

Aquest tercer lliurament de la missió, esperat com l'esdeveniment de l'any per milers de científics del món, i que es va donar a conèixer aquest dijous, va revelar la situació de més de 1.800 milions de cossos celestes de la nostra galàxia, que no s'havien observat mai amb tanta precisió.

El sistema solar es desplaça al centre de la galàxia

Gaia ha permès també als científics mesurar l'acceleració del sistema solar respecte el marc en repòs de l'univers. Emprant els moviments observats de galàxies extremadament distants, s'ha mesurat que la velocitat del sistema solar augmenta 0,23 nm/s cada segon.

A causa d'aquesta minúscula acceleració, la trajectòria del sistema solar es desvia uns 115 quilòmetres a l'any.

"És com estar en una atracció giratòria, en la qual els cavalls són els planetes i anem movent-nos en cercles cada vegada més amplis cap a l'exterior", assenyala Hernández, que posa com exemple el moviment tant del sistema solar com de la galàxia.

Aquestes observacions van ser detectades per un conjunt de fotocèl·lules de gairebé un gigapíxel a bord del telescopi, que permeten localitzar la posició, distància i desplaçament dels cossos celestes.

Mesurant les seves característiques físiques, els científics poden entendre millor la formació i evolució de les estrelles i la nostra galàxia a mesura que recopilen les dades en aquesta espècie de "cens" estel·lar.

L'objectiu principal de Gaia és mesurar les distàncies estel·lars mitjançant el mètode de la paral·laxi. En aquest cas, els astrònoms utilitzen l'observatori per escanejar contínuament el cel, mesurant el canvi aparent en les posicions de les estrelles al llarg del temps, com a resultat del moviment de la Terra al voltant del Sol.

La pròxima divulgació de dades està prevista per al 2022, i el telescopi espacial Gaia continuarà enviant informació fins al 2025, quan es preveu el final d'aquesta missió. Els científics tenen en el punt de mira Andròmeda, una galàxia pròxima més gran que la nostra, que es preveu que a llarg termini, en bilions d'anys, acabi per absorbir la Via Làctia.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— Hi té a veure —
— El més vist —