La despenalització de l’avortament ha estat un reclam històric dels col·lectius feministes a l'Argentina i ara torna a estar en el punt de mira. La “marea verde”, el moviment que reivindica el dret a decidir de la dona, ha exigit durant anys que es deixi de penalitzar la interrupció de l’embaràs. En els últims dies, totes aquestes dones han tornat a treure els seus mocadors verds i a alçar la seva veu als carrers, en un moment en què sembla que el país llatinoamericà es troba més a prop de garantir el dret a l’avortament. 

L’actual president argentí, Alberto Fernández, va anunciar el passat 17 de novembre un nou projecte de llei per legalitzar la interrupció voluntària de l’embaràs. “La criminalització de l’avortament de res ha servit, només ha permès que els avortaments ocorrin clandestinament en xifres preocupants”, manifestava el president en un vídeo penjat al seu compte oficial de Twitter. Fernández afegia que “la legalització de l’avortament salva vides de dones i preserva les seves capacitats reproductives, no augmenta la quantitat d’avortaments ni els promou”. 

Una lluita que no cessa 

El reclam d’un avortament legal, segur i gratuït fa anys que és a l’agenda política argentina. Fa dos anys, el 2018, es va intentar posar en marxa un projecte per legalitzar l’avortament fins a la setmana 14 d’embaràs, però va ser rebutjat pel Senat amb 31 vots a favor i 38 en contra. Tota aquesta qüestió es remunta anys més enrere. 

La primera acció legal contra el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs es remunta a l’any 1886, quan el Codi Penal va penalitzar tots els casos d’avortament, sense cap excepció. Després d’alguns intents de reforma, el 1921 es van determinar les dues circumstàncies en què la interrupció de l’embaràs no era objecte de sanció. D’una banda, quan hi havia risc per la vida de la mare i, de l’altra, quan l’embaràs era fruit, segons l’article 86 del Codi Penal, “d'una violació o d'un atemptat contra el pudor comès sobre una dona idiota o dement”. 

En els anys següents es van introduir algunes modificacions que consideraven la interrupció de l’embaràs a qualsevol dona violada, sempre i quan presentés la seva denúncia. Tanmateix, el 1984, el govern va decidir tornar al Codi Penal de 1921 i no va ser fins al març del 2012 que es va resoldre definitivament aquesta llarga discussió. En la coneguda “F.A.L” es va reconèixer el dret de tota dona víctima de violació a interrompre l'embaràs originat en aquestes circumstàncies, i no només en els casos de persones amb discapacitat mental.

Manifestació de la “marea verde” l’any 2018, a l'Argentina. Actualment, a Amèrica Llatina, només és legal abortar a Uruguay, Cuba, Guyana i Guyana Francesa. Antonio Litov / Flick * 

Frenar els avortament clandestins 

Alberto Fernández ja va anunciar al març d’aquest any que enviaria al Congrés un projecte de llei per modificar la legislació vigent sobre l’avortament. La pandèmia mundial, però, va aturar el procés i l’executiu l’ha reprès al novembre, amb la proposta de garantir l’accés a l’avortament lliure fins a la setmana 14 de gestació, sense importar-ne la causa. 

L'objectiu d'aquesta mesura es el d'aturar els avortaments clandestins, tan habituals al país i que posen en perill la vida de moltes dones i, alhora, es pretén que la intervenció pugui realitzar-se mitjançant el sistema públic de salut en condicions segures. Des de sanitat també es facilitaria l’accés a mètodes anticonceptius per prevenir embarassos no intencionats. 

Segons les dades del govern argentí, cada any s’hospitalitzen al voltant de 38.000 dones per avortaments mal practicats, entre 400.000 i 600.000 persones recorren a processos clandestins i, des de 1983, 3.000 dones han mort per aquesta causa. A més, les que es troben en situació de pobresa són les majors víctimes d’aquest sistema legal, ja que no poden permetre’s costejar un avortament i se sotmeten a pràctiques insegures. 

Al seu torn, el projecte de llei aniria acompanyat d’un altre programa relacionat amb la maternitat, per millorar l’atenció sanitària de la dona durant l’embaràs i la dels seus fills en els primers anys de vida. Aquest pla, anomenat “De los 1.000 Días”, també serà presentat en forma de projecte de llei al Congrés. 

Argentina: La Iglesia contra la legalización del aborto https://t.co/mMR5PLTmGk

— Vatican News (@vaticannews_es) November 24, 2020

“Ola celeste” i religió catòlica 

Aquest nou projecte de llei divideix, de nou, l'Argentina en dos. D’una banda, els defensors de l’avortament lliure, representats a la “marea verde”, al·leguen que es tracta d’una qüestió de salut pública i de drets de les dones. Les manifestacions d’aquesta agrupació feminista van provocar un canvi històric, situant a l’opinió pública un tema tabú fins aleshores. 

D'altra banda, hi ha els coneguts com a “ola celeste”, que s’oposen a la nova llei argumentant que tot ésser humà té dret a viure, la mateixa posició que defensa l’Església. Actualment, la religió catòlica té un pes important a la societat argentina i, a més, el Papa de l’Església Catòlica és argentí. Seguint aquesta tendència, aquest dimarts 24 de novembre, el Vaticà va emetre un comunicat manifestant el seu rebuig al projecte de llei.