La il·lustradora de Reus esgrimeix l'empoderament femení com a eina "per no fer sacrificis de més"
Per ACN
Publicat el 13 de desembre 2020

L'autora de còmic Raquel Córcoles (Reus, 1986), amb el seu alter ego Moderna de Pueblo, recull a la seva novel·la gràfica Coñodramas (Zenith) els reptes femenins d'un grup d'amigues a la trentena. Córcoles concentra a les seves pàgines aquells que l'han "preocupat i acomplexat" i que havia tingut por d'abordar en les anteriors obres. L'autora defensa que el feminisme, que travessa tota la seva obra, "és el que et dona la força per no fer sacrificis de més i quedar com la tonta del conte", i remarca la necessitat de "consens" en temes com la maternitat i el fet de casar-se.

"Si jo no hagués descobert el feminisme, hauria acabat en una relació que m'hagués tallat molt les ales", considera l'autora, que afirma que fins i tot el feminisme l'ha fet lluitar contra elements que "no eren ni enemics". Sobre el títol, explica que ha volgut ser clara perquè ja no espera "captar l'interès ni el respecte de ningú", i perquè durant molts anys l'han acusat d'escriure sobre problemes de dones, als quals ella mateixa ha batejat ella com a Coñodramas.


La il·lustradora, que acumula un milió i mig de seguidors a Instagram, situa a les planes de la seva novel·la les tres amigues Zorry, Gordi i Pescada amb nous problemes als quals fer front. A través d'aquests episodis, desmunten mites i injustícies sobre la feina, l'amor, el sexe, la maternitat, el feminisme, les relacions romàntiques i les d'amistat, però també sobre el significat de ser dona.

"Menys por"

La il·lustradora de Reus confessa que hi havia coses de la seva carrera de les quals sempre havia volgut parlar, cosa que ara pot fer perquè té "menys por". "Quan estàs fent alguna cosa nova sempre tens dubtes de si l'estàs cagant", diu. De fet, Córcoles assegura que es va adonar que tenia "molt de síndrome de la impostora" perquè, per molt d'èxit que hagués tingut, sempre li treia importància als fruits de la seva feina. "Em va costar molt respectar-me", afegeix.


L'autora diu que a més hi havia una part d'ella que se sentia "quasi malament de promoure el feminisme i fer vinyetes empoderadores" i alhora tenir una relació convencional i estar enamorada. Després va decidir fer una publicació demanant matrimoni a la seva parella, i explica que ho va fer perquè de vegades sentia que ho amagava fins que va voler "trencar l'estigma" sobre ella mateixa i acabar amb la pressió de ser una icona feminista i l'exemple perfecte d'una dona empoderada. Segons defensa, la seva vocació és narrar "històries universals des de les històries personals", i explicar la generació que viu d'acord amb el "despertar feminista".

La seva obra més ambiciosa

Sobre el perfil de l'obra, assegura que és el seu llibre "més ambiciós", perquè inclou molts estils i més gèneres, "fins i tot ciència-ficció", a part d'haver estat una feinada "impressionant" el guió.

Pel que fa a la pandèmia, considera que "et treu complexes" perquè ha posat a tothom en la mateixa situació, i tot i que que el llibre és previ a la pandèmia, assegura que li fa mandra dibuixar a tothom amb mascareta. Segons l'autora, "al final, la fantasia de la ficció és que la gent a la pantalla no tingui pandèmia i, a la realitat, sí".

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —