Els monjos de l'Abadia de Rochefort, un monestir medieval de Valònia que des de 1952 comercialitza beuratges d'alta fermentació, han sorprès Bèlgica i el món amb la seva primera cervesa trapenca en 65 anys, elaborada per uns eclesiàstics les begudes dels quals protegeix la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. 

"El juny de 1920, l'abadia de Saint-Remy va produir la seva primera cervesa forta destinada al públic. Es va elaborar fins al 1923 i se'n va dir la cervesa extra rossa Forta. Durant diversos anys, la cerveseria havia estat pensant a produir una cervesa triple com l'extra rossa de l'època. Hem optat per posar-la a la venda el 2020, és a dir, 100 anys després", va resumir a la premsa local l'enginyer responsable de la qualitat de la planta cervesera, Gumer Santos.

Abadia de Rochefort

La beguda "hauria de començar a arribar als supermercats aquest cap de setmana (el passat)", expliquen des de la planta cervesera de l'abadia, on adverteixen que la producció inicial serà limitada, a l'espera d'escoltar l'opinió dels clients i "fer alguns ajustos eventuals, per millorar-la encara més".

En qualsevol altre país del món, l'esdeveniment hauria passat relativament inadvertit, relegat potser a les seccions de gastronomia dels mitjans o a la premsa especialitzada. Però a Bèlgica, que presumeix d'elaborar les millors cerveses del món, la notícia ha arribat a la portada del primer diari francòfon, Le Soir, en una setmana informativament intensa, amb la formació d'un govern després de gairebé dos anys de bloqueig i mentre que el coronavirus continua campant a plaer pel país de Tintin i Milou.

"El futur dirà quin haurà estat el major assoliment d'aquest dimecres 30 de setembre de 2020: la composició d'un govern federal o l'entrada al mercat d'una nova cervesa trapenca des dels murs de l'Abadia de Rochefort", resumia per la seva part l'agència pública de notícies Belga.

Fàbrica de cervesa a Saint-Remy

8 graus d'amistat

La nova cervesa és una rossa de triple fermentació denominada Triple Extra amb 8,1 graus d'alcohol i xapa violeta, el color de l'amistat. La marca inclou també el lema llatí de l'abadia "Curvata resurgo" ['Doblegat, em poso dret']. Se suma a les tres cèlebres marques del monestir, comercialitzades en ampolles de 33 centilitres entre 2 i 3 euros la unitat i conegudes amb els números 6, 8 i 10; la producció conjunta dels quals arriba a uns 56.000 hectolitres anuals i la seva graduació oscil·la entre els 7,5 i els 11,3 % graus d'alcohol.

A Bèlgica es troben sis de les 14 cerveseres trapenques del món, tres al nord flamenc (Westvleteren, Achel i Westmalle) i tres al sud való (Chimay, Orval i Rochefort). Un orgull per a aquest país d'11,4 milions d'habitants i una de les grans tradicions gastronòmiques belgues, al costat dels bombons, els musclos, els gofres o les patates fregides.

N'existeixen d'altres que també es diuen trapenques, com la que es produeix en el Monestir de Sant Pere Sardenya de Burgos (Espanya) des de 2016, però que no compten amb l'homologació oficial de l'Associació Trapenca Internacional.

La cervesa trapenca gaudeix de tanta devoció a Bèlgica que quan un grup d'astrònoms belgues van identificar entre 2015 i 2017 un conjunt d'exoplanetes amb característiques similars a la Terra i a "només" 39 anys llum del planeta blau, el van denominar sistema Trappist-1.

Monjos cervesers

L'elaboració d'aquesta mena de cervesa és a càrrec de membres de l'Orde Cistercenc de l'Estricta Observança, anomenada també Ordre de la Trapa, una mil·lenària comunitat eclesiàstica catòlica que respecta la regla de Sant Benet. Aquesta regla és un codi popular en els monestirs medievals que se centra en particular en assumptes domèstics com els horaris, la meditació i el treball.

Monjos trapencs

"Són veritables monjos si viuen del treball de les seves pròpies mans", resa el capítol 48 de les regles benedictines que va propiciar que els monjos hagin fet de mestres de la producció alcohòlica amb aigua, malt d'ordi, sucre, llúpol i llevat, si bé el treball s'ha adaptat a la digitalització i a la indústria robòtica aplicada a l'art de combinar.

"L'abadia s'adapta a les tècniques. Tenim un material que ofereix molt rendiment. Ens mantenim a l'avantguarda a nivell dels nostres equipaments", explica en la premsa local l'enginyer responsable de la qualitat de la planta cervesera, Gumer Santos.

L'Abadia de Rochefort va ser fundada el 1230 com a estatge de monges cistercenques; va veure néixer la seva primera fàbrica de cervesa cap al 1595; ha conegut revolucions, guerres i incendis i està habitada per monjos des de 1887. "L'especificitat de la vida monàstica no pot existir sinó en un clima de silenci i solitud. El monestir, per tant, no pot visitar-se", explica la sòbria pàgina web de l'edifici.